VilaWeb.cat
cmacian | Congrés Nacional 2008 | dissabte, 12 d'abril de 2008 | 18:07h

Manllevo per aquest post el títol d'un llibre d'en Jaume Renyer...


El concepte polític al voltant del qual es construeix ERC és el republicanisme. I el republicanisme no és altra cosa que la tradició de la llibertat sumada a la defensa de l'espai comú, de la res publica.

ERC és l'esquerra de la llibertat, l'esquerra no dogmàtica. Un partit que, dins els eixos clàssics de la política catalana, defensem el país (som catalanistes) i defensem les classes populars i emprenedores (som progressistes). Però el que ens fa singulars, el que ens diferencia realment dins l'escena política és el republicanisme. ERC no és un partit socialista. Tot i que dins ERC hi hagi molts socialistes; com també hi ha comunistes, llibertaris, liberals, ecologistes o federalistes. Però ERC, en cap cas, és un partit socialista. ERC veu de les tradicions no dogmàtiques de l'esquerra catalana, amalgamades a través del republicanisme.

ERC és el partit de la llibertat. No pot ser mai el partit de la por. ERC no pot ser un partit on el debat i la participació política acabin substituïts per una estructura de control intern, que amenaci la llibertat dels seus membres.

ERC és un partit de lliurepensadors. I així ho ha de continuar sent.

ERC és un partit radicalment democràtic (alguns en diuen assembleari). I així ho ha de continuar sent.

Fa 4 anys, al Congrés de Lleida, un sector important de dirigents d'aquest partit van proposar una nova forma d'organitzar el Congrés Nacional, a través dels delegats. Aquest sector va ser derrotat per el que ells mateixos anomenaven un "grup desorganitzat de frikis", que van aturar la reforma i van mantenir el sufragi universal pel partit. Els mateixos "frikis" que van introduir en els estatuts d'ERC l'obligació de fer una jornada electoral prèvia per a escollir la Presidència i la Secretaria General.

Ara, el proper 7 i 14 de juny, ens tornem a jugar que ERC continuï sent l'Esquerra de la llibertat. Ens juguem que ERC continuï sent un espai polític ampli, on poden conviure diverses sensibilitats, sense necessitat de vigilar constantment la teva esquena per veure si et claven un punyal o no. Ens juguem que ERC faci una renovació a fons de discurs i de lideratges, que marquin una nova etapa respecte les cares que l'any 1996 al Congrés de Vilafranca, van substituir l'Àngel Colom i la Pilar Rahola en la direcció del partit.

Només us demano que feu una mica de memòria, poseu noms propis a cada cosa i us plantegeu on estan i a qui donen suport aquestes persones, ara i aquí. Vosaltres mateixos podeu treure les conclusions.

Comentaris: 13
  • Òstia Carles, quina alegria que em dones amb aquest article
    mba4639 | dissabte, 12 d'abril de 2008 | 19:56h
    ja fa temps que desprès del teu llarg silenci, començem a coincidir. Jo ja saps que ja fa més d'una anys que estic lluitant per desemmascarar el que en Carod i sobretot el secor liderat per Puigcercós han estat duent a terme dins a ERC. La sectarització del partit.
    Han sembrat una llavor de la discordia, de la intoxicació, de la divisió  i espero que aquesta mala herba que ha arrelat en certs nivells, faci que molts militants obrin els ulls i donat el pas d'una vegada per la renovació del partit.
    Aquesta per a mi, per història dels fets, per coherència, per competència i per la seva honestedat només  es possible si guanya la candidatura  de Joan Carreterol i Rut  Carandell!.
    Per cert, publicaré un link del teu article a la causa del Facebook "RENOVEM ERC. ARA PODEM!" que RCat ha obert al Facebook.

    Manel des de l'Exili
    • El debat de les idees
      cmacian | dissabte, 12 d'abril de 2008 | 21:20h
      Manel,

      M'agradaria que, en lloc de començar parlant de les cares que hauran d'ocupar les cadires comencéssim parlar dels projectes, no només interns (organitzatius) sinó externs (estratègia política, programes). M'agradaria que la gent de Reagrupament explicitéssiu més clarament quins són els vostres posicionaments en relació a, per exemple:

      - Sentència positiva (o negativa) del Constitucional respecte l'Estatut.
      - Escenari negociació del finançament.
      - Trencament del govern d'entesa.
      - Full de ruta cap al referèndum d'autodeterminació (si pot ser, amb calendari)
      - Estratègia per a assolir la majoria social favorable a la sobirania.
      - Polítiques de pactes i aliances.
      - Partit de govern o partit d'oposició.
      - Propostes en polítiques socials (dependència, immigració, educació, sanitat)
      - Propostes en política lingüística.
      - Propostes en polítiques territorials (infraestructures, energies, sostenibilitat, ordenació territorial)
      - Propostes en polítiques econòmiques i d'innovació.

      Com veus, el que m'interessa (i m'ha interessat sempre) és contrastar idees i projectes. Les persones adequades, -que segur que hi són-, també les trobarem. Però sense les propostes i l'estratègia, tampoc podran fer gaire cosa de profit.
  • D'acord, però a la federació de Barcelona què?
    Lluís | dissabte, 12 d'abril de 2008 | 19:35h
    Senyor Macian,
    Estic completament d'acord amb vosté, però em sobta que sigui vosté qui ho digui quan precisament des de la Federació de Barcelona (especialment els càrrecs més destacats, com el seu) es manté una actitud clarament contrària al que expresa en aquest escrit (canviant les ideologies per l'afiliació als clans interns).
    I també em sobta que idees similars surtin de la boca del senyor Niubó.
    No intenti interpretar "La rebelió a la granja", que ja sabem tots com acaba.
    Atentament,
    un militant que es creu el que vosté ha escrit (però de veritat).
    • Doncs, a la Federació de Barcelona...
      cmacian | dissabte, 12 d'abril de 2008 | 20:25h
      Benvolgut company Lluís (o com et diguis realment),

      Ja que opines sobre l'actitud de la Federació de Barcelona en relació amb els valors de la llibertat republicana a què faig referència en el meu post, més que contestar-te, el que faré es facilitar-te a tu i a qui ens vulgui llegir, una sèrie de dades concretes i només demano que es comparin amb exemples actuals relatius a la manera en què s'organitza i gestiona el partit en altres nivells.

      1r. Regles del joc clares, participatives i transparents.

      - La Federació de Barcelona va promoure la revisió del seu reglament regional l'any 2005. Per a fer-ho, l'Executiva Regional va nomenar una ponència formada per persones de sensibilitats diverses i de casals diversos que va fer una proposta de reglament que es va aprovar amb cap vot en contra en la ponència i en l'Executiva Regional. Posteriorment, el reglament va rebre més de 500 esmenes. Els negociadors de la Federació van iniciar un procés de negociació de les esmenes que va durar 20 dies, amb la negociació presencial amb tots els esmenants (mai per telèfon o individualment), que va permetre incorporar 430 esmenes. De les 70 restants, el Congrés va acabar votant menus de 20 (la resta s'havien retirat o acceptat finalment) i el reglament resultant va resultar aprovat per més d'un 70% de vots.

      - Aquest reglament inclou, entre d'altres mesures, l'elecció del President de la Federació en una jornada electoral prèvia (exactament igual que l'esmena assembleària de Lleida), preveu un termini de convocatòria del congrés de renovació de presidència de 37 dies, en lloc dels 15 que indiquen els Estatuts, inclou totes les garanties d'igualtat entre candidatures, d'accés als fulls de signatures, d'enviament de publicitat, etc.

      - Aquest reglament preveu que la recollida d'avals permeti donar la signatura a més d'una candidatura.

      Tant és així, que dirigents d'alguns corrents crítics han exhibit aquest reglament com a contrapunt al reglament que ha de regular el 25è Congrés Nacional. Dirigents que, tot sigui dit, en el seu moment van oposar-se amb totes les seves forces a la seva aprovació.

      2n. No al sectarisme.

      Des de la Federació de Barcelona s'ha impulsat un sistema de concert econòmic als casals de Barcelona que ha afavorit especialment als casals amb menys recursos. Els més beneficiats per aquest model són casals que, amb tota legitimitat, tenen posicions totalment oposades a l'actual direcció de la Federació.

      La Federació de Barcelona no ha expulsat cap militant en els darrers 7 anys.

      La Federació de Barcelona ha dedicat el 100% dels seus esforços i recursos a totes les campanyes electorals del partit en els darrers 7 anys, indistintament de la postura que s'estigués defensant o de la cara que encapçalés el cartell electoral. No podem afirmar el mateix d'altres.

      3r. Clans interns

      La Federació de Barcelona ha estat sempre d'un únic clan, el clan d'Esquerra Republicana de Catalunya. Entenem que els òrgans territorials del partit no són de cap clan, són i estan al servei del partit, no de cap família.

      I pel que fa a les persones, cap dels seus dirigents (en els darrers 7 anys) han plantejat mai cap voluntat de control totalitari al partit.

      Fes un exercici molt senzill. Posa els noms a les persones a que faig esment en el post. I, aleshores, torna a llegir el teu comentari...
      • Comparar no és suficient
        Joan | dilluns, 14 d'abril de 2008 | 15:48h
        Comparar la manera de fer de la Federació de Barcelona amb altres òrgans del partit i dir: que bé que ho fem! no és suficient ni molt menys. Això sols indica que a altres llocs les coses són pitjors. Per exemple no és precisament democràtica precisament que militants del partit que poden acreditar una tasca i han estat escollides per les bases, (Districte de l'Eixample), siguin situades a les llistes pel darrera d'altres que han estat imposades per la Federació, (no cal dir noms), i es que la Federació de Barcelona, podrà tenir un reglament molt democràticament elaborat però quan el redactor, l'aplicador, l'interpret, l'asalariat i el càrrec polític recauen sistemàticament en el mateix grups de persones es podrà dir democràcia i república, però allò que realment és feudalisme i aquest és el enorme problema. ERC ha bastit en els darrers 12 anys, un partit que s'adiu republicà però amb un comportament propi de l'època feudal, amb els sues senyors feudals situats al seu castell, rodegats de les seves corts convenientment situats als òrgans de l'adminisytració on tenen poder, els seus vasalls que aspiren a rebre alguna engruna que caugui de la taula, etc. etc.
        • Fem llum
          cmacian | dilluns, 14 d'abril de 2008 | 23:32h
          Joan, o com et diguis reament.

          Per a la teva informació, la Federació de Barcelona no imposa candidats a les llistes. En el cas de les espanyoles i catalanes, ni tant sols podia proposar-los ja que eren triats pels districtes, ordenats per nacional i aprovats en el consell nacional. En les municipals, la Federació proposava 1 candidat de cada 10, i era el Congrés Regional el que els ordenava.

          On es practica el feudalisme de manera intensiva i extensiva no és a la Federació de Barcelona, més aviat és en altres llocs. La teva crítica em sona a aquella cita evangèlica adreçada als fariseus, que eren capaços de veure la palla en l'ull aliè i no veien una biga en l'ull propi.

          Salut i República
          • Qui va posar llavors a en Ricard Martínez ?
            Joan o com jo em digui | dimarts, 15 d'abril de 2008 | 00:39h
            Qui va posar a Ricard Martínez a les llistes municipals de Barcelona ?, el Casal de l'Eixample no, que és qui podia fer-ho.
            Ara resulta que ERC és un partit amb pràctiques pròpies del feudalisme, senyors inclossos llevat dels que formen part de la Federació de Barcelona ?, vinga home això no és creïble.
            Ser republicà no és més que una forma de pensar i de fer, no de parlar.
            • Informa't
              cmacian | dijous, 17 d'abril de 2008 | 00:46h

              Ricard Martínez va ser proposat per l'executiva de la Federació i la llista la va ordenar i la va ratificar el Congrés Regional. On és el feudalisme?

              • Per què et "deixes" coses ?
                Joan | dijous, 17 d'abril de 2008 | 17:23h
                Per què no dius que 1r. el que tu anomenes "proposta de la Federació" està pensada per incloure a les llistes a persones alienes al partit a "independents" dins de les llistes, doncs el sistema previst per incloure als militants/es és el de votació dins dels seus àmbits territorials. 2n. per què no dius que es sistema de "proposta de la Federació" vàreu decidir utilitzar-la una vegada descartada la idea de dividir l'actual Casal de l'Eixample  en dos !!! de manera que en Martínez pogués obtenir recolsament suficient entre la militància d'aquest segon Casal que volieu fer ?, per què manipules dient "la va ordenar i la va ratificar" si ordena per què ha de ratificar ? per què no dius la Federació ordena i el Congrés ratifica que és la veritat ? En una cosa si que reconec que tens raó, la teva manipulació de la realitat no és feudalisme és més pròpia d'allo que tant li agrada explicar al teu company i també secretari d'organització Xavier Vendrell, el sistema Goebbels, una mentida repetida mil vegades és torna una veritat.
                • Ja t'has quedat a gust?
                  cmacian | dijous, 17 d'abril de 2008 | 23:00h
                  Me n'alegro que utilitzis el meu bloc per desfogar-te. Fes-ho sempre que vulguis.
                  • Gràcies per la invitació
                    Joan | dissabte, 19 d'abril de 2008 | 22:52h

                    Gràcies per la invitació, no pateixis que sempre que pugui et donaré un cop de mà a que obteninguis una percepció de les coses ajustada a la realitat, veuràs que amb una mica d’esforç per part teva tindràs un sensible millora.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats