En qualsevol campanya electoral, per interna que sigui, hi ha uns aspirants, uns equips, uns projectes, un material de propaganda i uns eslògans. El lema de campanya que ha triat el corrent que lidera l'exconseller Joan Carretero [wiki], Reagrupament.cat, és una adaptació de l'exitós "Si tu no hi vas, ells tornen" que José Zaragoza va col·locar en l'eix de la recent campanya electoral del PSC, en la línia de frenar la dreta espanyola i capitalitzar el vot anti-PP. Doncs el lema del corrent crític de Carretero i Rut Carandell, entre d'altres, és "Si no hi anem, ells es queden". El "nosaltres", en aquest cas, és la militància d'ERC amb dret a vot —10.000 persones—, un vot que serà secret en una urna a cada capital de comarca, i en algun cas més d'una urna per comarca. El "ells" es refereix a l'aparell del partit, és a dir, al sector partidari de l'actual secretari general, Joan Puigcercós [bloc], que és candidat a president, fent tàndem amb Joan Ridao [bloc] com a aspirant a la secretaria general. I on es queden? A la seu nacional del carrer Calàbria, que és la cuina del partit, és des d'on es domina i controla la maquinària del tercer partit al Parlament de Catalunya, el segon del Govern i el cinquè al Congrés dels Diputats. El "Si no hi anem, ells es queden" és una declaració de guerra interna en tota regla cap a Puigcercós i els seus, ja que els candidats del sector Carod [bloc], que són el tàndem Benach-Niubò, també podrien assumir-ne una part d'aquest eslògan, però el seu to és de més moderació, unitat i integració que no pas els dos sectors anomenats tradicionalment crítics, que són els de Carretero i Uriel Bertran [bloc].
El lema de Carretero té una altra connotació, i aquesta és irònica, subtil. L'únic dels sectors que participa del procés del juny que qüestiona obertament el pacte d'esquerres al Govern de Catalunya és Reagrupament.cat, que manté una aposta desacomplexada per situar l'únic eix preponderant en el nacional i no pas en el dreta-esquerra. La irona rau en assumir un eslògan dels socis majoritaris de govern, els socialistes, per poder propiciar un tomb intern al partit que forçaria —de cop o per etapes?— un canvi d'aliances precisament amb el PSC.
En la Ciberbatalla republicana, destaca la nova web de Reagrupament.cat, amb el seu grup propi al Facebook, que té una setantena de membres [El tàndem Puigcercós-Ridao reforça la cibercampanya], i la gran novetat —i innovadora, en aquest cas— d'un portal de Blocs amb Estrella, que aplega els blocs de la militància d'ERC crítica i propera a Carretero, segons he sabut a través d'aquest comentari publicat en aquest bloc. Hi ha molta pugna virtual per veure, encara. La cibercampanya republicana es presenta interessant. Per a seguir l'altra —la campanya no virtual, sinó la real— llegeixin la premsa cada dia. No els faltarà material.
El lema de Carretero té una altra connotació, i aquesta és irònica, subtil. L'únic dels sectors que participa del procés del juny que qüestiona obertament el pacte d'esquerres al Govern de Catalunya és Reagrupament.cat, que manté una aposta desacomplexada per situar l'únic eix preponderant en el nacional i no pas en el dreta-esquerra. La irona rau en assumir un eslògan dels socis majoritaris de govern, els socialistes, per poder propiciar un tomb intern al partit que forçaria —de cop o per etapes?— un canvi d'aliances precisament amb el PSC.
En la Ciberbatalla republicana, destaca la nova web de Reagrupament.cat, amb el seu grup propi al Facebook, que té una setantena de membres [El tàndem Puigcercós-Ridao reforça la cibercampanya], i la gran novetat —i innovadora, en aquest cas— d'un portal de Blocs amb Estrella, que aplega els blocs de la militància d'ERC crítica i propera a Carretero, segons he sabut a través d'aquest comentari publicat en aquest bloc. Hi ha molta pugna virtual per veure, encara. La cibercampanya republicana es presenta interessant. Per a seguir l'altra —la campanya no virtual, sinó la real— llegeixin la premsa cada dia. No els faltarà material.
En publicitat, o propaganda en aquest cas, quasi bé tot està inventat i el que existeix és l'adequació de claims o slogans que han demostrat anteriorment els seus beneficis i el PP (o la seva agència), en canvi, es va equivocar inspirant-se en un slogan de les darreres eleccions mexicanes.
Tots els partits confien en especialistes aquestes questions, i no son els seus responsables en comunicació, ni els creadors, ni els cervells, ni per tant, els protagonistes únics de possibles bons resultats.
Per què en Carretero (o els seus especialistes) s'inspira en aquesta frase? Està claríssim, per què va funcionar i per què va dedicada a qui pot decantar la balança d'un costat o de l'altra. Als convençuts (d'una o d'una altra banda) no cal dedicar-los massa temps, oi? Aixó és intel.ligent des del meu punt de vista. En qualsevol elecció, hi ha el grup dels que ja tenen decidida la postura abans de la campanya (la majoria), el PSC (i ara Reagrupament.cat) es va dirigir als abstencionistes, als mandrosos, als "ni fu ni fa" i no als seus votants habituals, i aquest va ser SENS DUBTE, el seu gran encert. Cremar les naus per convencer a qui ja ho està, és una pèrdua de temps. Carretero demostra, amb aquest petit detall, que sap el que es fa. Que copia idees?, jo diria que s'inspira en quelcom d'exitós, el mateix que debia fer l'agència del PSC i que fem, tots plegats, al llarg de la nostra vida.
Igual com m'encanta la sèrie West Wing m'ho passo bé amb això. Molts dels que veuen la confrontació en termes catastrofistes no eviencien més que manca de cultura democràtica, i els que consideren que és qüestió de vida o mort que guanyi un o altre estan molt malament...!
A més, és graciós com fins gent que han près partit recentment s'hi han arribat a engrescar tant que, tot i que fa quatre dies deien que l'eix esquerrà era irrenunciable i consubstancial a l'independentisme, ara que han apostat pel Carretero, que ho relega totalment, el seguirien fins a la mort encara que es fés de CiU, sempre que mantingués el verb independentista.
En fi, de moment disfrutem-ho. Ja posats a entrar en la porra
http://www.facebook.com/group.php?gid=22686669760
, jo penso que, com la majoria de la militància està al centre, com a tot arreu, i donat que el centre l'encarnen en Puigcercós i en Carod, la gent no votarà tant la dreta de Carretero ni l'esquerra de'n Renyer. Per això preferiria que simple decapitació per part dels sectors centristes, dels seus dirigents com a forma de renovació, però com això no passarà probablement hi haurà un joc de pactes. Si ha de se així, he trobat intel.ligent la proposta de Renyer a Carretero, proposta que potser vol centrar-los (la unió de l'esquerra i la dreta potser el faria atractius, en conjunt, a la majoria de l'electorat, i també relativitzarió la posicions menys socials del Reagrupament. A més avui he vist ael video de la roda de Premsa d'Esquerra Independentista del 5 d'abril
http://apps.facebook.com/causes/sharings/92785
amb la intervenció Uriel Bertran i he notat ja aquest intent de centrar-se. Per tant, si fa pocs dies pensava que la victòria d'uns o altres estava cantada, ara veig que, potser no serà tant interessant com l'Obama i la Clínton, però déu ni do si podem disfrutar! Gràcies Saül per l'esforç de tenir-nos al dia. Salutacions.
Primar l'eix nacional per damunt de l'esquerrà no et converteix de facto en una persona de dretes.
Quin nivellet siusplau!
i Blocs amb estrella majoritàriament són independentistes no-militants d'Esquerra
Pel que fa al model Zaragoza, em sembla que podem acabar copiant les maneres espanyoles, i que no paga la pena, que aquella és una democràcia de molt mala qualitat. I penso que més aviat es tracta de fer un debat que millori el partit, la seva força, i la democràcia. Ja sé que està la cosa de efectivitats. Sobre això diria que, efectivament, no m'agradava en versió PSC-PSOE, i la trobo una proposta lamentable es presenti com es presenti.
Sí que n'he parlat, de Gent d'Esquerra. Ho vaig fer dilluns en aquest apunt: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/88060
Intento comentar totes les iniciatives a la xarxa sobre la cibercampanya republicana.
Records!
Saül
Gràcies, i disculpa el despiste, tot i que vaig fer un petit repàs...
haig de trobar una millor manera d'endreçar les adreces.
Records!
Ja fa uns dies que resulta sospitós, però avui se'm confirma in mente que t'has posat del costat de la direcció d'ERC.
Si tan sols pots parlar de Joan Carretero perquè els seu slogan s'assembla al de Zaragoza, realment tens un problema, Saül. Només cal donar-se una volta per la web de reagrupament per veure que està plena de propostes fermes, patriòtiques i decidides, i que Reagrupament està format per persones fermes, patriotes i decidides.
Qui vulgui pensar que Carretero declara la guerra a la direcció, que ho pensi. És la direcció la que té declarada la guerra a Reagrupament des del principi. Només cal mirar pàgines afins, com Diari Republicà, on s'hi diuen tota mena de barbaritats.
Qui vulgui pensar que l'slogan de Carretero és barroer, que ho pensi. Jo hi veig més aviat una fina ironia, contraposant un slogan tipus sociata amb els individus que han donat un suport sense condicions als socialistes, venent-se el país, les idees i malbaratant l'enorme capital electoral que havia acumulat ERC. De fet, tu fa pocs dies, no vas fer una broma per l'estil parlant de l'inefable Manuel Mas?
En tot cas, jo no sóc militant d'ERC, però observo el procés electoral amb preocupació. No només 'Ells' estan fotent tota mena de traves perquè la militància no pugui expressar-se plenament; assistim a una lluita entre un aparell del partit que vol aburgesar-lo i diluir el seu missatge nacional i uns grups de militants mancats de recursos que només tenen la fortalesa de les seves conviccions nacionals com a targeta de presentació.
Nogensmenys, en Joan Carretero es va negar a penjar sempre l'estanquera a la façana de la seva conselleria. Suposo que no cal que digui el nom del conseller que només li va fer falta una trucadeta de Montilla per tornar a exhibir-la.
Visca Catalunya, morin els pusilànims i endavant Reagrupament!
Moltes gràcies Saül per permetre fer comentaris als comentaris del seu blog.
Respecto la teva opinió, però no s'ajusta a la veritat alguna de les coses que dius com, per exemple, que només hagi escrit sobre Joan Carretero per comparar-lo amb José Zaragoza. Si us plau, siguem seriosos. La comparació amb l'eslògan suposo que deu ser fonamentada, o també m'ho invento jo això?
En aquests apunts més recents també hi figura Carretero, i no ridiculitzo ningú:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/88060
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/87778
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/86819 (sense esmentar-lo directament)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/86112 (idem)
Quina mania teniu alguns en col·locar la gent aquí o allà en funció de vés a saber què. La realitat és més complexa, i no hi ha ni blanc ni negre. Hi ha matisos en la vida, i en les meves peces personals interpretant, opinant (que suposo que puc, oi?) i informant tenen matisos. Però veig que deuen ser massa perceptibles, o gens perceptibles, o tot el contrari.
Au, salut!
Saül
Al Carretero, el primer post que li vas dedicar data del gener del 2007. No en tinc l'enllaç, però es titulava "Les receptes màgiques del Doctor Carretero des de Puigcerdà", més o menys. Veig que no et ve massa de gust recordar aquell exabrupte, perquè no l'has inclòs entre els enllaços que esmentes. Aquell post el vas penjar immediatament després que Carretero sortís a la palestra per primera vegada amb un article (en dues parts) a l'AVUI titulat "ERC, de planeta a satèl·lit", que denunciava la satel·lització d'ERC respecte del PSC i pronosticava un negre futur pel partit si l'estratègia de submisió continuava (profètica previsió, com s'ha demostrat després!).
I no pretenguis fer veure que informes de tots els sectors d'ERC per igual, que els tractes equilibradament, no fotem! Sense anar més lluny, en el teu post anterior ("El tàndem Puigcercós-Ridao reforça la cibercampanya", del passat dilluns) deies que resultava curiós veure els equilibris que havia de fer el web d'ERC per donar espai a les diferents precandidatures. Doncs resulta que ni Carretero ni el Reagrupament no hi han aparegut MAI, fins ara. Ni abans ni després del període electoral. NO EXISTEIXEN, pels mitjans oficials d'ERC. No te'n deus haver adonat, és clar...
I no és que no tinguis dret, com tothom, a tenir les teves preferències (només faltaria!). Les teves es decanten clarament cap a l'aparell d'Esquerra (l'antiga ERC), està molt clar, i això és del tot legítim...tot i que una mica lleig que se li noti massa al director d'una agència pública de notícies, que deu el càrrec a aquells a favor dels quals escriu. Per això ara dissimules bastant més que fa un any i escaig, perquè va quedar molt lleig que et nomenessin pel teu càrrec pocs dies després del teu article contra el Carretero. Tu desqualificaves frontalment les tesis de l'ex-conseller en un article que pretenia ser demolidor contra ell, però que et va deixar absolutament retratat a tu.
L'últim paràgraf demostra la teva ignorància i atreviment. Tenir un bloc i admetre comentaris té això, que haig de respectar que algun indocumentat em digui coses com aquestes que tu afirmes alegrement. Et penses que tinc la feina que tinc pel que escric aquí? És el meu únic mèrit, doncs? Haig de dissimular (què?) per conservar la feina, doncs? Hauria d'escriure diferent o canviar d'opinió a partir del dia que canvio de feina? Et penses que el tema que tant et preocupa i el post que esmentes són la clau de volta de tot plegat?
Mira, les coses són més senzilles del que semblen. I reitero que jo no llegiria un bloc que, segons tu, està escrit per algú que fa el que m'atribueixes que faig. És tan fàcil com no entrar-hi.
Records als de Sabadell!
Saül
....I, és clar, per alguna cosa deu ser. De tota manera, jo no faig cap de les afirmacions que tu converteixes en preguntes retòriques. Només he exposat una successió de fets que van passar fa quinze mesos, que deixen clar de costat de qui estàs en la pugna interna d'ERC i que recorden una coincidència diguem-li poc oportuna entre aquest posicionament i el teu nomenament.
Sí que afirmo dues coses: una, que és més que coneguda la teva relació de confiança amb un personatge clau de l'aparell d'ERC amant de les calçotades, i que d'aquí (no de l'article sobre el Carretero en concret, no fotem) ve el teu nomenament. I dues: que com tots els que tenen càrrecs que depenen directament o indirecta de la continuïtat del tripartit estàs al costat de l'aparell (tot i que, precisament a causa de les limitacions quant a l'expressió d'opinions polítiques que t'imposa el càrrec, aquesta militància la expresses de forma molt més subtil que abans).
Per mi, la cosa es queda aquí. Records als de Calella i pren-t'ho amb més calma!
En primer lloc dir que jo sóc tan anònim com la resta de gent que escriu per aquí, al cap i a la fi posar el meu nom i cognoms tampoc et diria res, i per posar Oriol o Lluís o Carles, com fa tothom, doncs poso Herr Flick, ni que sigui perquè fa poc em vaig comprar les primeres 4 temporades de la sèrie Allo Allo i l'estic gaudint d'Allo més.
Doncs bé, Saül, el motiu del meu escrit era perquè en un dels links que ara m'has incorporat, escrivies : "(Queda pendent escriure sobre Carretero [nova web] i Bertran [bloc i web].)" Han passat dies i no has escrit res extensament ni seriosa sobre Reagrupament, una opció dins ERC que pel seu rigor i sanitat nacional, vistos els cataclísmics fracassos de l'actual direcció, hauria d'estar més ben tractada per algú que com tu se li suposa cert criteri, independència i professionalitat.
I si el que et quedava pendent per escriure és això d'aquí a dalt, mentre et desfàs en comentaris sobre la fabulosa cibercampanya del Puchi i del Ridao, i vinga a ficar links sobre aquests dos i el del mostatxo, i fins i tot dius que el ball del Putxi Putxi és en suport a Puigcercós, doncs que vols que et digui... A un li dóna per pensar. I és una pena perquè, vist el panorama, tu ets una de les millors coses que li ha passat al periodisme català durant els darrers 25 anys. I si m'equivoco, doncs rep les meves disculpes.
Salutacions cordials
Herr Flick
Facis una cosa o facis l’altra —carreguis cap a la dreta o cap a l’esquerra, compris pomes o taronges— la gent té un alt nivell de clarividència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses"
Endavant, Saül.