Per ensenyar-nos que tenim un present conjunt, unes previsions i unes prospeccions de l'esdevenir com a societat normal del segle XXI.
Avui, tots tres amics universals i compatriotes, s'han retrobat. Vegeu, si voleu, en aquest apunt , i aquest altre i en el vídeo següent. Gràcies per la vostra humanitat i ensenyaments.
Toynbee i la connexió a la depuradora. Necessit un bon arquitecte
x |
divendres, 11 d'abril de 2008 | 14:11h
Tens una casa a Pollença per estar amb la teva família sense haver-me d'aguantar. Això sí, han de resoldre un tema. Hi havia i hi ha pous negres, tot i la conexió amb la xarxa, degut a un fenomen descrit a bastament per Toynbee: arriben a donar tantes capes d'asfalt que el paviment arriba a estar més amunt que la voravia. I quan inventen la depuradora, es pensen que amb una regata de 15 cm es pot resoldre. I nasti de plasti, només hi va lo clar. Dispensa l'escatologia. Ja m'ha passat fa estona. No tenc 4 anys. Casa ben conservada, acabada de pintar, armaris encastats, aigua calenta, cuina nova, climatització, corral, cisterna (analitzada a la farmàcia després de cada brusca), dues cuines per a no embrutar, visió panoràmica de na Blanca... Tot això a canvi del croquis d'una bona connexió. T'escric a part, si trob l'adreça. Ah, i si no vols estar al Moll, aquí hi cap mig Vilaweb. Això sí: m'haureu d'aguantar.
És arribar als 56 anys amb tres novel·les inèdites, i havia començat a escriure i a publicar als 13 i tenia èxit i feina i editor i articles ben pagats i tot el que tu vulguis (més d'un editor: m'ho prenien de les mans, quan no escrivia bé. Començar a escriure amb ambició i tenir malsrotllos ha estat tot u). Arribar als 56 anys amb tres novel·les inèdites que un centenar d'especialistes en la matèria (tots els crítics del país i fins i tot de fora del país) han qualificat d'un nivell molt superior a la qualitat d'allò que surt imprès, i amb pneumònia. Febre alta. Ara, 38,3 º C
josepblesa |
divendres, 11 d'abril de 2008 | 01:08h
Primer de tot: disculpeu que no anàs a ca teua el cap d esetmana. Amb la trobada d'Alcanar se'm va endarrerir tot. Per una altra banda tenia els meus fills. HI vaig veure que s'ho passareu força bé. I hi hagué ensïmada a tort i a dret, fins i tot per a emportar-se'n cadascú a ca seua i empastifar els teclats de l'ordinador. Segun , si no dius l'edat no ho aparentes. Jo que havia fet una guaitada pel gooogle quan desaves comentaris i no cap de foto. Vaig veure aquella que tenen penjada en blanc i negre els de la Literatura Mallorquina. Amb un aire quasi de realisme italià amb aquell abric de punt, cigarreta en mà i cabell mitja melena. Amb un aire rebel, a dir veritat. I tot això no ho has perdut. T'has tallat el cabell, has tingut fills, etc. ontinues tenint una vigor de molts ovaris. I fent molt bona de literatura, com ens has desat en aquesta mateixa casa. Estranya, si més no, per als que no estem avesats, amb un poder de la llengua de collons !.
No esperis res de la gent, t'hodic com a consell, res. Bota com la cabra de Picasso. Per això ell anava de penya a penya, per a "passar" de les crítiques.
El que cal dmanar-te, és que TU et sentes satisfeta. Desovariat del que
Continue:..els donyets han polsat el final...del comentari...
josepblesa |
divendres, 11 d'abril de 2008 | 01:24h
Desovariat del que diguen, oculten, t'ometesquen, etc. Sigues tu i prou !
En aquest país ningú no ens posarà cap estora vermella vellutada per a que acaminem per damunt d'ella. I més encara sabent del pal amb que fem la nostra música. NI molt menys d'aquells que s'embafem la gola amb crides pel país i tota eixa mística buida que tant hi abunda. és tan miserable aquest país i llur societat que sols et reconeixaran quan estigues encaixonada en la capseta de fusta.
He rebut un regal -inesperat- d'un blocaire. I em posa que sóc un "nacionalista convençut" . Jo que no em tinc per tal. Simplement treballem com a tot arreu, sols que en unes condicions més precàries que si estiguéssem a Nova York, Londres, Berlín, etc.....però això també té el seu què !
I allà, com a consol, també n'hi hauran d'aquest pal del què parlem.
Hala!, rep una cordial espenta i endavent les atxes i que ens perculitzen a la resta.
I de nacionalista, jo, nasti de plasti, i de cada dia menys. Ja ho sé que esperen enterrar-me per reconèixer no sé què. La UIB ho va dir ben clar que la mort és el seu criteri per incloure't al cànon. Quina risa, no? Mira si trobes l'acta del primer premi Mallorca de Narrativa, el que declararen desert amb 50 novel·les perquè no guanyàs Una altra vida (varen amollar que no era ni literatura. Però m'he presentada al segon i al tercer. Viacrucis era el segon. Els jurats eren en Villatoro com sempre, na Maria de la Pau Janer, en JF Mira n'Isabel Clara Simó i un ex-alumne de na Maripau, a Viacrucis. Guai, no? Enguany Una altra vida ha anat al Palma a cara destapada. Sort que ja l'havia guanyat fa molts anys... Era el darrer experiment). Si hagués mort qualcú ja faria anys que estaria fora de la presó. No estic contra els negocis, al contrari: estic a favor dels negocis i de les casetes de figueral convertides en xalet, però res de xapusses, fossa sèptica i les coses benfetes, que el safareig sigui piscina ja em va bé). Estic en contra que els negocis es disfressin de cultura. Ara t'enviaré un escrit al correu privat, i veuràs per què ho dic. Fa 40 anys o més que varen posar dues dotzenes d'escriptors per enmig i varen dir: això són els escriptors. Idò bé: encara hi són, els mateixos, succionant nònima i subvenció. De tant en tant surt una maripau, gràcies a Déu, per trencar la monotonia. Però el stablishment no defalleix, és el mateix de sempre. Sort que jo he estat feliç escrivint i ara tenc uns quants milers de pàgines dins les mans. Hi ha moltes coses que no ha vist ningú. I m'ho he passat més a tope que ells, que sempre van amb la sang enverinada, lluitant per ser el millor. No me canviaria per ningú. A això ho tenc ben clar. A mi el que em fan és llàstima, tant de lluitar per ser el númber one i tant de fer la traveta als teus companys. D'això com a mínim me n'he alliberada.
Sí, ha estat el primer que he fet, veure l'apunt i aquest altre i el video. El meu fill i la seva dona marxen avui a L'Alguer. No han conegut a Rafael. Els faré llegir el teu post.
Encara que sóc pessimista, sí que penso que ho aconseguirem, Josep.
NO podem oblidar aquestes persones i en la vida diària, de ciutadana de a peu, parlant amb el veïnat, sí que vull que sàpiguen.
josepblesa |
divendres, 11 d'abril de 2008 | 01:32h
T'haguera encantada. Els tenia més grossos que el Montgó. Era el seu estar de no amilanar-se, entremig d'un món d'hòmens. Els altres dos eren d'una humilitat i perseverança que esparverava.Sempre encuriosits
Projectado pelo arquitecto Siza Vieira, o Museu de Arte Contemporânea de Serralves é o primeiro projecto do género em Portugal e também o maior centro cultural multidisciplinar do norte do país. Único na sua sobriedade arquitectónica e ambiente natural, o museu é a pedra angular da Fundação de Serralves, cuja missão é sensibilizar o público para a arte contemporânea e o ambiente.
Això sí, han de resoldre un tema. Hi havia i hi ha pous negres, tot i la conexió amb la xarxa, degut a un fenomen descrit a bastament per Toynbee: arriben a donar tantes capes d'asfalt que el paviment arriba a estar més amunt que la voravia. I quan inventen la depuradora, es pensen que amb una regata de 15 cm es pot resoldre. I nasti de plasti, només hi va lo clar.
Dispensa l'escatologia. Ja m'ha passat fa estona. No tenc 4 anys. Casa ben conservada, acabada de pintar, armaris encastats, aigua calenta, cuina nova, climatització, corral, cisterna (analitzada a la farmàcia després de cada brusca), dues cuines per a no embrutar, visió panoràmica de na Blanca... Tot això a canvi del croquis d'una bona connexió.
T'escric a part, si trob l'adreça.
Ah, i si no vols estar al Moll, aquí hi cap mig Vilaweb. Això sí: m'haureu d'aguantar.
Arribar als 56 anys amb tres novel·les inèdites que un centenar d'especialistes en la matèria (tots els crítics del país i fins i tot de fora del país) han qualificat d'un nivell molt superior a la qualitat d'allò que surt imprès, i amb pneumònia. Febre alta. Ara, 38,3 º C
Segun , si no dius l'edat no ho aparentes. Jo que havia fet una guaitada pel gooogle quan desaves comentaris i no cap de foto. Vaig veure aquella que tenen penjada en blanc i negre els de la Literatura Mallorquina. Amb un aire quasi de realisme italià amb aquell abric de punt, cigarreta en mà i cabell mitja melena. Amb un aire rebel, a dir veritat. I tot això no ho has perdut. T'has tallat el cabell, has tingut fills, etc. ontinues tenint una vigor de molts ovaris. I fent molt bona de literatura, com ens has desat en aquesta mateixa casa. Estranya, si més no, per als que no estem avesats, amb un poder de la llengua de collons !.
No esperis res de la gent, t'hodic com a consell, res. Bota com la cabra de Picasso. Per això ell anava de penya a penya, per a "passar" de les crítiques.
El que cal dmanar-te, és que TU et sentes satisfeta. Desovariat del que
En aquest país ningú no ens posarà cap estora vermella vellutada per a que acaminem per damunt d'ella. I més encara sabent del pal amb que fem la nostra música. NI molt menys d'aquells que s'embafem la gola amb crides pel país i tota eixa mística buida que tant hi abunda. és tan miserable aquest país i llur societat que sols et reconeixaran quan estigues encaixonada en la capseta de fusta.
He rebut un regal -inesperat- d'un blocaire. I em posa que sóc un "nacionalista convençut" . Jo que no em tinc per tal. Simplement treballem com a tot arreu, sols que en unes condicions més precàries que si estiguéssem a Nova York, Londres, Berlín, etc.....però això també té el seu què !
I allà, com a consol, també n'hi hauran d'aquest pal del què parlem.
Hala!, rep una cordial espenta i endavent les atxes i que ens perculitzen a la
resta.
b7's.
Ja ho sé que esperen enterrar-me per reconèixer no sé què. La UIB ho va dir ben clar que la mort és el seu criteri per incloure't al cànon. Quina risa, no? Mira si trobes l'acta del primer premi Mallorca de Narrativa, el que declararen desert amb 50 novel·les perquè no guanyàs Una altra vida (varen amollar que no era ni literatura. Però m'he presentada al segon i al tercer. Viacrucis era el segon. Els jurats eren en Villatoro com sempre, na Maria de la Pau Janer, en JF Mira n'Isabel Clara Simó i un ex-alumne de na Maripau, a Viacrucis. Guai, no? Enguany Una altra vida ha anat al Palma a cara destapada. Sort que ja l'havia guanyat fa molts anys... Era el darrer experiment).
Si hagués mort qualcú ja faria anys que estaria fora de la presó.
No estic contra els negocis, al contrari: estic a favor dels negocis i de les casetes de figueral convertides en xalet, però res de xapusses, fossa sèptica i les coses benfetes, que el safareig sigui piscina ja em va bé). Estic en contra que els negocis es disfressin de cultura. Ara t'enviaré un escrit al correu privat, i veuràs per què ho dic.
Fa 40 anys o més que varen posar dues dotzenes d'escriptors per enmig i varen dir: això són els escriptors. Idò bé: encara hi són, els mateixos, succionant nònima i subvenció. De tant en tant surt una maripau, gràcies a Déu, per trencar la monotonia. Però el stablishment no defalleix, és el mateix de sempre.
Sort que jo he estat feliç escrivint i ara tenc uns quants milers de pàgines dins les mans. Hi ha moltes coses que no ha vist ningú. I m'ho he passat més a tope que ells, que sempre van amb la sang enverinada, lluitant per ser el millor.
No me canviaria per ningú. A això ho tenc ben clar. A mi el que em fan és llàstima, tant de lluitar per ser el númber one i tant de fer la traveta als teus companys. D'això com a mínim me n'he alliberada.
Encara que sóc pessimista, sí que penso que ho aconseguirem, Josep.
NO podem oblidar aquestes persones i en la vida diària, de ciutadana de a peu, parlant amb el veïnat, sí que vull que sàpiguen.
Era el seu estar de no amilanar-se, entremig d'un món d'hòmens. Els altres dos eren d'una humilitat i perseverança que esparverava. Sempre encuriosits
B7's. ja veig com embruteu el teclat. Enveja !
Demane i exigesc un replay pollencí !