Mai de la vida aconseguiré esquivar el "juny". Juny: se m'hi va morir el cor i se m'hi va morir el poema, també l'estimada hi va morir en un romàntic bassal de sang.
Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell i revela l'abast veritable de la ferida. Juny: el peix se'n va del mar de sang, neda cap a un altre lloc on hivernar. Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci, munts de cartes ja no troben per manera d'arribar a mans dels morts.
els estimats i els altres, els innocents, tant de morts, inútils. Bell poema i sentides veus, la teva, potser la de Shi Tao. El cor sens mor cada dia un poc davant els pensaments globals que escampen terror i totalitarisme.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
Al meu blog dóne la referència del teu perquè hom puga escoltar el poema recitat.
Gràcies.
els estimats i els altres, els innocents, tant de morts, inútils. Bell poema i sentides veus, la teva, potser la de Shi Tao. El cor sens mor cada dia un poc davant els pensaments globals que escampen terror i totalitarisme.