Ha estat interessant l'experiència amb l'equip del "30". Fins i tot amb alguna petita discrepància crec que ens hem entés bé, tant amb el Pepe com amb el Quico. No només hem fet tot el previst sinó que també ens hem trobat sorpreses sobre la marxa que, estic segur, hauran enriquit el producte final.
I jo he aprés força coses noves que, a aquestes alçades del partit, és molt d'agraïr.
Dimarts se'ns va escapar la Bachelet (no ens van avisar que estava a Lo Prado mitja hora abans de que nosaltres ens trobessim amb l'alcalde) i ens van plantar a dues entrevistes, però avui hem tingut la ministra de Cultura Paulina Urrutia, més d'una hora per a nosaltres, amb un discurs interessant i engrescador sobre el futur del casteller a Xile. I a la tarda, la Cata una dosos xilena molt maca, molt llesta i amb les idees ben clares. També ens hem vist amb el Pablo Salas i m'ha agradat que coneguès l'equip, han fet una bona xerrada.
Ara ens queda algun rodatge a Vilafranca i posar fil a les no sé quantes hores que tenim enregistrades. El muntatge serà complexe però crec que les idees s'han anat aclarint.
M'he oblidat de fer-nos una foto amb la ministra, però a la cantonada del ministeri n'he trobat una de curiosa. Ja vaig comentar que hi havia molts carrers dedicats a generals... però no em pensava trobar-me'n un de tant important.
... com és la Paulina Urrutia en viu, perquè amb les explicacions de l'Ana María em vaig fer una idea d'ella que m'agradarà contrastar amb tu. Igualment, et desitjo bona tornada a casa.
El Jofre General? Li queda molt, encara. Caporal com a molt, a sergent no hi arriba... Per sort té poca traça per això del militarongos. Bon viatge de tornada
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
