Encara sóc a la redacció i en tinc per una estona, però això s'ha quedat buit davant la proximitat del partit Bayern-Getafe. No sé si us he explicat mai que visc a aquesta ciutat del sud de Madrid (per qüestions amoroses, vaja, la Inés) i d'alguna manera celebro els èxits d'un club que va pujar a primera just l'any després que jo arribés a Getafe. Res més lluny de la meva intenció que insinuar una relació causa-efecte, perquè suposo que Sánchez Flores, Schuster i Laudrup hauran tingut una aportació un pèl més decisiva que la meva, però el que sí volia dir és que he tingut l'oportunitat d'assistir a uns quants partits d'aquest equip modestíssim, amb un dels pressupostos més baixos de la primera divisió, i quan arribi a casa possiblement podré veure els últims minuts d'un partit històric com el d'avui. Em vénen temptacions de veure'l al Dubliners d'Espoz y Mina, envoltat de hooligans que engoleixen una gerra de cervesa rere l'altra, però suposo que serà més còmode el sofà de casa i, d'altra banda, encara que potser no es noti, el futbol cada cop m'agrada menys.
Avui he tornat a córrer sis quilòmetres molt més ràpid del que em toca. No sé què em passa. Com més s'acosta la marató més mandrós estic. Suposo que són els nervis, la proximitat d'una prova que, ben mirat, només m'interessa a mi... i a uns quants bojos més, és clar... Crec que el dia 27 serem uns 13.000.
Avui he tornat a córrer sis quilòmetres molt més ràpid del que em toca. No sé què em passa. Com més s'acosta la marató més mandrós estic. Suposo que són els nervis, la proximitat d'una prova que, ben mirat, només m'interessa a mi... i a uns quants bojos més, és clar... Crec que el dia 27 serem uns 13.000.
I sobre els bojos de la marató, benvinguts siguin. Ànims, que ja et queda poquet!