Avui ha estat un dia dur, dues entrevistes suspeses (una amb la ministra de Cultura quan ja estàvem al despatx), un munt de quilòmetres pels embussos santiaguencs i nervis diversos, però el final del dia ha estat una delícia. La gent de Motiva (en Luis Carrasco i la seva família de l'empresa de coaching) ens han convidat a sopar a "Los buenos Muchachos" un dels restaurants-espectacle més famosos i bons de Santiago i ens ho hem passat molt bé, menjant i xerrant. A més han convidat també al Christian Torres que ens ha promés que demà tindrem a la ministra. I en Fèlix Miret que estava esplèndid s'ha marcat una cueca amb la més guapa de les noies del Lucho.
I no només ha valgut la pena el sopar. Les entrevistes i les històries amb el Marcos Lara i la seva família i amb l'Eder Moya, el primeres mans de Lo Prado, han estat una sorpresa d'emotives i de riques, no només per a mi, sinó també per esvair dubtes de si la història que estem rodant té prou contingut o no per a convertir-la en un bon reportatge. Ahir també va ser interessant l'entrevista amb l'alcalde Gonzalo Navarrete i la celebració del primer aniversari "oficial" dels Castellers de Lo Prado, amb autoritats, families, carabiners... i discursos emocionats. El millor però, els agraïments tan sentits de la mare de l'Edgar, la Maria Isabel, i sobretot de la seva àvia, la senyora Emperatriz quan diu : "nunca me imaginé que el casteller hiciera posible que un presidente de la República se acercara a una familia tan humilde como la nuestra y quisiera darle un beso, a mi nieto Edgar"
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
una abraçada
M
Tenim coses pendentes. La setmana que ve parlem... si podem que no sé no sé però me temu me temu que seguirem de cuuuuuuul