Ahir vaig assistir a la primera sessió d'una nova edició del curs que cada any fa Joan Vives a l'Escola de Música d'Arenys de Mar. Entre els lectors poc amants de la música, o entre els poc coneixedors de la música antiga especialment, el nom de Vives pot no dir gran cosa, però si en alguna ocasió heu pogut sentir-lo en un dels seus espais a Catalunya Música, segur que ja sabeu de qui parlo. Si no l'heu escoltat mai en acció, descarregueu-vos els programes del Gran Segle del web de Catalunya Música i ja m'ho direu.
En Joan Vives té, per damunt de tot, passió per la música. I és una cosa que encomana perquè, a més, ho sap explicar. Aquest home és una combinació d'una memòria prodigiosa, una erudició que n'és conseqüència, una gran facilitat per comunicar i un contacte diari i intens amb la música que el porta, més enllà dels micròfons i les cabines, a fer conferències, cursos i concerts. Hi ha persones que fan divulgació de les coses més diverses basant-se en la mera observació des de fora, com a espectadors, però en Joan Vives parla de música amb coneixement de causa, perquè a més de ser-ne divulgador la practica: toca la flauta de bec.
El curs que ahir va començar és un dels actes més esperats cada any a l'Escola de Música d'Arenys i el públic és d'una fidelitat inqüestionable, cosa que permet combinar un ambient d'amistat amb uns continguts de màxima professionalitat. Ens esperen quatre sessions per passar-nos-ho d'allò més bé i aprendre coses de Händel (que evidentment és a la Viquipèdia i té nombroses pàgines web que en parlen, com aquesta en anglès). A més, per dissabte 12 d'abril hi ha programat un concert que s'emmarca en aquest curs però que és obert a tothom i que no puc deixar de recomanar. Al costat d'en Joan Vives, la seva flauta de bec i els seus agraïts comentaris de les obres, el Trio barroc del cafè es completarà amb Daniel Regincós al violoncel i Mireia Riuz al clavecí. Reserveu-vos, doncs, el dissabte 12 i ens veiem al convent dels frares caputxins d'Arenys de Mar.
