Tot el sant dia he estat sentit, a les radios i televisions -bé, a TV3
bàsicament-, i després ho he llegit a la premsa, que el conseller
Baltasar té seriosos problemes per garantir a curt termini l'aigua de boca per a la ciutat de Barcelona.
Algú em pot explicar d'un sort això d'aigua de boca?
Francament, no havia sentit mai aquesta expressió. M'he posat a fer
averiguacions i no he arribat enlloc: ni el Diccionari de l'IEC, ni el
de la Gran Enciclopèdia -ni la mateixa GEC-, ni el diccionari
Alcover-Moll recullen el terme en cap accepció. Només el Diccionari
Valencià-Català-Balear parla d'aigua bona com
a sinònim d'aigua potable, que és com sempre n'hem dit de la que és
apta per al consum. Hauré d'anar a algun diccionari de neologismes?
Abans de començar aquest turisme de masses tan bèstia de més de 12 milions de visitants l'any (els quals, per cert, no pateixen sed, com no en patim nosaltres); abans idò del piscinam, del golfam, del xaletam, del casetam... en Josep Melià ja deia que a Mallorca no hi havia aigua.
Era mentida. N'hi devia haver, i ben molta. T'estic parlant de quan encara no hi havia dessaladores.
Una altra cosa: nosaltres tenim cisterna. Abans les cisternes donaven molta tranquil·litat, però ara no hi ha res que doni molta tranquil·litat. Si un que sigui més que jo (o que es pensi ser-ho) ha de menester l'aigua de la meva cisterna per beure o per omplir la piscina, no dubt que aparcarà davant cameva un camió cisterna escortat per dues tires de guardiacivils, i amb una mànega i una bomba succionaran el seu contingut, i diran que era per apagar un incendi o per l'emergència nacional que vulguis.
No és que vulgui donar idees dolentes. Però així és com funciona la nostra societat.
Xesca
No tot el que deia el malaguanyat Josep Melià anava a missa; en parlar, sobretot, de qüestions que tenien a veure amb el medi ambient o les polítiques urbanístiques, era millor posar-ho en quarentena.
Però jo seguesc en el meu dubte –potser és ignorància– respecte d'on ha sortit l'expressió aigua de boca, entenent per tal la que reuneix condicions de potabilitat per esser consumida pels esser humans. Potser haure de consultar-ho al mestre Bibiloni, que ben segur me'n treuria l'entrallat.