Ja ho diu en Cucarella que el Viquipèdia és una casa de putes sense ama. Busco informació de Lluís de Requesens, i em trobo tot just quatre línies mal comptades que ben poca informació donen. Quin menyspreu cap un dels personatges més importants -per bé o per malament- de la nostra història, de la catalana, i també n'hauríem de dir de l'europea. En podreu trobar més informació al Wikipedia en alemany, anglès, francès o holandès. Fins i tot en trobareu ressenyes en rus i en suec. Tanmateix la millor i més detallada descripció del personatge la trobareu, com no podia ser d'altra manera, en castellà. Ben documentat però alhora se'l fan intencionadament ben seu. Fou governador de Milà, dels Països Baixos, heroi de la Batalla de Lepant i "Encomendador Mayor de Castilla", que seria com dir cap militar del regne de Castella. El més interessant del personatge, i que obvien les enciclopèdies, és que en Lluís de Requesens sempre es va sentir ben català -com demostra la correspondència amb la seva mare, Estefania de Requesens-. Així que els suposats poderoríssims exèrcits de la Castella imperial estaven comanats per algú que a casa seva parlava català. Ben diferent de la història que ens van fer imaginar.Lletra d'Estefania de Requesens a la seva mare Hipòlita de Liori, comtessa de Palamós, 23 de novembre de 1534 (Quan Lluís de Requesens tenia 8 anys).
...
Lluïset besa les mans de vostra senyoria i diu que estudiarà molt, i així ho fa, i que no serà aveciat, i que totstemps se recorda de vostra senyoria, i que la vol més que a tots nosaltres, i que vol ser català: que ja defensa la terra ab los altres patges del príncep [Felip] que li diuen mal de Catalunya.
Trobo que la gran virtut del Wikipedia ha estat poder copsar com es pensa i es fa una enciclopèdia, constatar com és principalment un instrument de dominació política, cultural i nacional. Comprovar com de cínics podien arribar a ser aquells savis il·lustrats de l'Académie. Certament, el que ens ha ensenyat la Wikipedia és que fins i tot les enciclopèdies cal mirar-les amb ulls crítics, pel que fa a un servidor, ja no tindran mai més l'última paraula.
Sí, en lluïsset donant-se la llengua amb els castellans i de cap dels tèrcios a Flandes.
Com diem ací: "bufes de pato"
Mirant la situació actual, penso que si coneguéssim millor el segle XVI, els montilles i els duranilleides no tindrian cap mena de possibilitat, tots ja intuiríem com hauria d'acabar tot plegat.
Carles I, però, considerava l'epicentre -o campament base- del seu imperi mediterrani i americà Barcelona. Els catalans -en mala hora- som els qui vam ajudar-lo a reprimir els comuneros castellans i els agermanats valencians i mallorquins. Tot l'entorn del duc de Cardona respirava imperialisme; no ho puc demostrar en tan poc espai, però algunes de les figures cabdals -militars, literàries, místiques- del segle XVI castellà no són res més que identitats usurpades a la família catalana més poderosa, afavorida i pro-castellanista del Principat. I els Requesens foren uns altres. De fet, Joana de Requesens està casada amb el governador de Catalunya, Pere de Cardona, germà del duc Ferran, i una Maria de Requesens és la muller d'un germà del governador, Antoni de Cardona, virrei de Sardenya a partir del 1534, i que jo identifico com al procurador reial a l'illa Espanyola uns anys abans, batejat com a "Anton Serrano de Cardona" per la Hª manipulada dels castellans. Tot un reguitzell de famílies nobiliàries catalanes, valencianes i aragoneses emparentades amb els Cardona no pararen de treballar per cimentar la unió confederada amb Castella i Portugal, cecs a l'evidència que Castella acabaria amb la Confederació bon punt li fos possible, perquè a ells, des de les llunyanes tesis de Rodrigo Ximénez de Rada (segles XII-XIII), no els entra al cap res més que una península de dominació castellana, amb un sol regne, un sol credo, un sol idioma.
La riquesa en tots terrenys de València, reflectida en els grans noms de les arts com March, Martorell, Roís de Corella, Timoneda, l'autor de la Celestina, el del Llàtzer de Tormos, Milà, possiblement Baltasar de Castelló (il Castiglione...), Vives... era tan descomunal que va haver de ser desactivada mitjançant la Inquisició, la crema sistemàtica de conversos, la persecució idiomàtica, l'Index de llibres prohibits... A foc i a ferro, tu ho has dit.
El mal que vingué d'Almansa el 1707 ja havia arribat el 1412 per Casp, moment a partir del qual, catalans, valencians, mallorquins i aragonesos aprenem a relacionar-nos separadament amb un poder reial castellà, exterior, i cadascun competim i mirem d'atraure'l cap a casa en detriment dels altres regnes confederats. Així les coses, ni valencians ni aragonesos ajuden els catalans quan aquests es revolten contra Joan II, ni catalans ni manyos acudim a recolzar els agermanats, sinó que els nobles d'aquí procastellans hi lluiten en contra, ni valencians ni catalans movem un dit quan Felip II atia les bandositats aragoneses i usurpa el comtat de Ribagorça al comte, que morirà a les seves presons (1592).
El problema subsisteix avui, palès en el vergonyós comportament de la classe política principatina que es baralla per ocupar la plaça de gosset llepafigues del poder central, a canvi d'una galeta en forma d'os.
La seva estratègia és la confrontació, ens tenen dividits, enfrontats per l'aigua, per temes culturals, "separats" per una autopista de peatge i per diferències atiades des de la castellanitat, mentre tots anem restant connectats cada cop a més velocitat amb el fastigós cap de medusa per mitjà de llefiscosos tentacles.
Només ens queda allò que no tenen a Extremadura, Andalusia o Castella-Lleó: ells no poden escollir NO ser espanyols (entenent l'espanyolitat com l'entenen ells: ser castellà). Nosaltres sí.
En època de la 2ª meitat els Tomàs de Rocabertí que és cap de l'església española i arribà fins a cap de la Inquisició a Roma. Fan tot un programa àdhuc d'imatgeneria, doctrina i literatura de repressió i d'intimidació de la població amb pintures a les esglésies terrorífiques basant-se en sants nostrats com st. Vicent Ferrer convertit en un àngel exterminador, espasa en mà., com s'esdevé a l'esglesia de sant Nicolau. També criden el pintor castellà Palomino per a pintar l'ermita de la mared e Déu dels desemparats i convertir-la en basílica i patrona de VLC, en detriment de la patrona de tota la vida: La Mare de Déu de Gràcia.
Obsetrva la persecució dels lul·listes a VLC, aquella altra del Pare Simó, i als seus seguidors simonistes que se'n deia, etc, etc....
A hores d'ara tota aquella colla dels Rocabertí, nascut al Castell de PERALADA, el pare Vicent Vitòria d'Alcoi, etc fan la mateixa tasca que el Seminari de Montcada de l'Horta: ocupar tots els llocs de responsabilitat alta possibles i difondre la doctrina més reaccionària possible durant la 2ª meitat del segle XX. Estem repetint diversos esquemes continuament.
Som rucs !