Navegant per la xarxa he anat a parar al web de Fundació Barcelona Digital i com que m'agrada veure conferències i actes en vídeo penjats a la xarxa, he començat a mirar-me els del debat sobre l'economia digital que van tenir lloc el 5 de març. Després d'una breu presentació inicial a càrrec de Vicenç Gasulla, arriba la intervenció de Ginés Alarcón (T-Systems, Cercle per al Coneixement, etc.), una persona amb un currículum notable dins el món de l'empresa.
Pel que llegeixo, Alarcón és nascut a Barcelona l'any 1954. La seva intervenció és en llengua catalana. La presentació de l'acte també s'ha fet en aquesta llengua i cal deduir que el públic assistent a la conferència era també majoritàriament catalanoparlant. Al llarg de l'exposició, però, passa una cosa que em crida l'atenció: quan Alarcón es posa en la pell d'un empresari hipotètic en boca del qual posa un pensament determinat, canvia a la llengua castellana. Curiós. S'està dirigint a empresaris i ho està fent en català, però quan pensa en un empresari qualsevol creu que aquest és castellà.
La conferència continua en català, i una mica més endavant, hi torna: un altre cop parla un empresari hipotètic i Alarcón canvia al castellà, però quan ha acabat el parèntesi il·lustratiu recondueix l'ús lingüístic cap al català. I cap als segons finals de la seva intervenció resulta que torna a canviar de llengua i, ves per on, diu els darrers mots de comiat en castellà.
Alarcón explica als empresaris que implementar les TIC no és cosa de comprar maquinari o programari, sinó que és una qüestió de mentalitat, de canviar el xip, com solem dir. Un exemple d'aquest canvi de xip és l'enregistrament de la seva conferència: ja que es fa l'esforç pedagògic i es paga un conferenciant, que les seves paraules serveixin per a tots els usuaris de la xarxa. Aleshores, però, sorprèn que Alarcón sigui tan poc coherent en l'ús d'una llengua. Un comunicador ha de saber a qui es dirigeix i planificar el seu ús lingüístic, de manera que anar canviant de llengua pot generar un problema. Imaginem, per exemple, que un empresari de la Catalunya Nord que té com a llengües habituals el català i el francès comença a veure el vídeo i a mitja conferència li canvien de llengua.
Segurament Alarcón no ha fet aquesta reflexió. Potser creu que l'ús de la llengua no forma part dels elements d'una bona comunicació empresarial. Si és així, crec modestament que va errat. El convido a prendre consciència dels seus usos lingüístics i a acabar d'arrodonir la seva gran vàlua i professionalitat fent un ús coherent i planificat de la llengua.
Això, malauradament, és molt freqüent en el nostre país. Quanta gent explica un acudit i quan, dins l'acudit, fa parlar a la gent, passa a l'espanyol? Ho fan molts catalanoparlants dels de debò. Per què? Aquest país no ha superat moltes coses.
A vegades interrumpeixo i dic, què no era català? Clar que a vegades et fas antipàtic.
A mi em preocupa especialment que salti al castellà (semblaria doncs que sense premeditació, per alguna inèrcia) quan passa a parlar en general o hipotèticament. Més que curiós, diria que és simptomàtic.