jaumeciurana |
dilluns, 31 de març de 2008 | 16:29h
Ara que en Salvador Escamilla ens ha deixat, voldria remarcar-ne una característica que em sembla digna de destacar: la seva ambició de fer de la llengua i la cultura catalana una llengua i una cultura normals. Enregistrar un disc amb les cançons de West Side Story o de My Fair Lady en català en els anys que ell ho va fer, ja és una mostra d'aquesta voluntat. Quan sovint les meritíssimes accions de recuperació i resistència cultural durant la dictadura tenien un caràcter folklòric, gairebé antropològic, Escamilla marcava la seva ambició: West Side Story en català. Són actuacions com aquestes les que van salvar el català de caure en un procés semblant al de l'occità - esdevenir només una llengua literària parlada per pocs escollits - o de degenerar en una llengua únicament familiar sense capacitat d'integrar el nou lèxic que cada generació arrossega.
L'ambició de la normalitat, aquesta és la gran lliçó que ens ha deixat l'Escamilla.
Salvador Castells i Gironès| Adreça electrònica |
diumenge, 13 d'abril de 2008 | 16:10h
Quan ens assabentem de la pèrdua d´algun destacat patriota una sensació d´ésser més orfes ens emplena l´esperit. Així és com em sento en el traspàs d´en Salvador Escamilla. Ell durant la llarga nit franquista i des de la trinxera de la ràdio donà impuls i dinamisme a la cançó i la parla catalana. Tant de bo se´ns encomanés el seu exemple. Reposa en pau intrèpid guerrer que sempre més et tindrem present.
