L'ex-president Ricardo Lagos va fer pinya a un tres de cinc dels castellers de Lo Prado amb un mocador al coll i escortat pel Lucho Carrasco. Una munió de fotògrafs i càmeres l'envoltaven (i d'aquí que les meves fotos sortissin mogudes. El president de la República de Xile, que va precedir la Bachelet (i que potser podria substituir-la) va participar en el Seminari Internacional sobre Canvi Climàtic i Nous Paradigmes que va organitzar el Lucho i el seu CLI de la Universitat de Santiago de Chile, en el qual s'hi havia inclós una simbòlica actuació castellera. Lagos no va parlar de castells a la seva ponència, però sí que em va dir que coneixia la visita dels Castellers de Vilafranca i que a Xile s'estaven fent castells en barris que tenien greus problemes socials, com a elements educatius i de cohesió. En Fèlix Miret, que va presentar el taller casteller, arriba a les presidències.
A Lo Prado hi ha droga, molts nanos sense pares i la violència deixa algun mort a les cantonades de tant en tant. I avui ho hem començat a veure de la mà del Christian i la Maria Judit, dos dels professors de col·legi que donen classes de casteller a nens i nenes als quals volen inculcar uns altres valors, els de la cooperació, els de la integració, els de la superació, els de l'amistat, els de la relació intergeneracional, els de la diversió en projectes col·lectius, ...
La passejada amb ells ha estat ja una excel·lent excusa per haver tornat a Xile i per decidir-nos a explicar ben explicat als ciutadans de Catalunya que els castells -tan menyspreuats i passats de moda segons alguns urbanites de curta mirada- són un arma carregada de futur, a milers de km d'on van nèixer.
Aquesta vegada, l'Aventura Americana reeflectica al bloc no és tan intensa i variada com ho va ser la dels mesos de novembre, desembre i gener. Aquest cop m'ha tocat pencar, i de valent, i hi ha menys temps per a les coneixences i els divertimentos, i per reflectir-los aquí, dels que va haver-hi els mesos de novembre, desembre i gener. Però, us he de dir (Txell, Montse, Martí, Fixer's...) que em sento igualment acompanyat per tots vosaltres i que aquest reportatge, si algun dia s'acava, i el llibre, que us prometo que escriuré, també serà una mica vostre. Sou els líders del meu club de fans blocaire. Però no esteu sols, en aquesta setmana xilena al bloc hi han entrat 233 persones i l'estadística general diu que ja hi han passat més de 13.700 visites. Gràcies guapos !
Ja tornes a estar a la teva salsa ... El teu entusiasme és envejable, llàstima que aquesta vegada l'aventura americana només dorarà una setmana, però sembla que serà intensa. Bona feina. Petonets.
Discrepo lleugerament d’en Martí (no deus haver fet gaires castells), els que aguanten o aguantem sempre som de baix, la base, i els de dalt el que sempre procuren és el no “saltar” i grimpar sempre com més amunt millor.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Aquesta vegada, l'Aventura Americana reeflectica al bloc no és tan intensa i variada com ho va ser la dels mesos de novembre, desembre i gener. Aquest cop m'ha tocat pencar, i de valent, i hi ha menys temps per a les coneixences i els divertimentos, i per reflectir-los aquí, dels que va haver-hi els mesos de novembre, desembre i gener.
Però, us he de dir (Txell, Montse, Martí, Fixer's...) que em sento igualment acompanyat per tots vosaltres i que aquest reportatge, si algun dia s'acava, i el llibre, que us prometo que escriuré, també serà una mica vostre.
Sou els líders del meu club de fans blocaire.
Però no esteu sols, en aquesta setmana xilena al bloc hi han entrat 233 persones i l'estadística general diu que ja hi han passat més de 13.700 visites.
Gràcies guapos !
El teu entusiasme és envejable, llàstima que aquesta vegada l'aventura americana només dorarà una setmana, però sembla que serà intensa.
Bona feina.
Petonets.
Discrepo lleugerament d’en Martí (no deus haver fet gaires castells), els que aguanten o aguantem sempre som de baix, la base, i els de dalt el que sempre procuren és el no “saltar” i grimpar sempre com més amunt millor.
Així ens va !