L'esquerra que tot ho sap i de tot dóna lliçons, s'ha demostrat sempre hàbil alhora de posar noms a les coses. La dreta n'ha après -guerra preventiva,en diuen-, i també ha fet el seu propi diccionari. Però qui guanya és l'esquerra, per golejada semàntica i lèxic més ampli.
Dels barracons de quan no es governa, a les aules prefabricades quan s'està al govern - i per cert, en nombre molt més nombrós que abans, amb dades de la pròpia Generalitat-. I del transvasament, a la captació puntual i reversible d'aigua (CPRA)...això de les sigles m'ho invento jo, però estic segur que en poc temps l'afegirem a les creacions dels qui durant anys d'un pet n'han fet set esquerdes, i que ara, quan governen, esperen l'indult de la opinió pública davant els canvis de parer sobtats o fets a força de poder seguir exhibint cotxe oficial.
L'esquerra d'aquest país, i dels altres, està acostumada a que li riguin les gràcies. És la responsable ideològica de la substitució del "suspès" pel "necessita millorar". I és la qui defensa que un dictador feixista només ho és de dretes, justificant les dictadures comunistes com a pas previ i necessari al repartiment equitatiu de riquesa. Que aquesta fase no arribi mai, i que la igualtat ho sigui en la misèria, no ho expliquen mai.
A Catalunya, aquesta esquerra ideològica ha augmentat com ningú els peatges de la Generalitat, ha construït més aules prefabricades que cap altra, ha renunciat a dir res sobre la MAT deixant orfes el seu electorat, o al Túnel de Bracons. Ha passat de criticar les dessaladores a voler-ne fer més. I de muntar plataformes contra parcs eòlics a mirar de posar-ne. Per descomptat, no ha tancat cap dels abocadors als quals es va oposar mentre no governava, i d'aquí a poc temps, i ja ho veurem, reconeixerà que l'invent dels ecoparcs és un remena-remena caríssim i un luxe que no es pot mantenir.
Totes les mesures de la "nova cultura de l'aigua", es van preveure i començar a executar amb anterioritat a la seva arribada al govern: dessaladores, l'aprofitament d'aigües freàtiques, l'imposició de cabals ecològics i d'altres mesures, no són cap invent. Són fruit del sentit comú. La mentida que portar aigua del Segre no és transvasar-la, amagant obres que s'han fet de nit, i tirant pel dret sense consultar al territori, és una gerra d'aigua freda als qui creien que aquesta esquerra era fiable. No ho és. I si s'ha de dur aigua, millor portar-la del Roïne, diguin el que diguin els experts en el fracàs que els assessoren mentre callen que aquests anys han estat els de més extracció d'aigua del Ter de la història recent.
Ja vaig escriure que, a més de totes les mesures que s'estan prenent, cal una solució amb garanties, que no generi conflicte territorial i que sigui possible econòmicament i sostenible ambientalment. El Roïne és la solució. L'any 2002, ells volien vendre-la, la tuberia està feta connectant a l'Alt Empordà, i si ho fem podrem retornar cabals al Ter, abans no s'eixugui del tot.
Que diguin missa, però acabarem aquí. I si ara volen tractar-ne amb l'oposició que ho facin, però que reconeguin que amb segons què no s'hi juga. Ni quan s'és al govern, ni quan s'era a l'oposició.
I, si em permeten un consell, entre l'esquerra i la dreta, sempre hi ha el centre. I el recomano.
Entitat dedicada a la realització de treballs de recerca, estudi i promoció d'aquells aspectes sobre la cultura i la història catalanes, que se'ns han amagat o manipulat
