VilaWeb.cat
cmacian | Congrés Nacional 2008 | diumenge, 30 de març de 2008 | 11:13h

El primer pas per a assolir un objectiu polític és definir el marc de debat que li és més favorable. Encara que l'objectiu de la sobirania plena, és a dir, la creació d'una Estat Català del benestar, encara és llunyà, l'independentisme ja ha guanyat la primera batalla, la de la definició del marc de debat.


Permeteu-me un aforisme esportiu, ara que m'hi dedico a aquests temes:

" Si la independència és encistellar des de mitja pista, potser haurem de deixar de jugar en un camp de futbol"

L'assoliment de l'objectiu de la plena sobirania nacional, -de la nostra llibertat col·lectiva-, serà fruit d'una contesa (em temo que gens esportiva), en la qual haurem de ser no només millors que els nostres adversaris, sinó que haurem d'afinar al màxim i tenir, també, la fortuna del nostre costat. La independència serà, probablement, un triple encistellat des de mitja pista al límit del temps, que deixarà mut el pavelló poliesportiu de la península ibèrica.

Si així ha de ser, i seguirem amb les comparacions esportives, ens caldrà en primer lloc, que el partit es jugui en una pista de bàsquet, i no en una piscina o en un camp de futbol. Més que res, perquè en una piscina o en un camp de futbol no hi ha cistelles i no encistellarem mai res. En política, el primer pas per assolir un objectiu no és altre que guanyar la batalla de la definició del marc del debat, és a dir, la definició dels termes en què s'ha de produir la confrontació de projectes i idees, els conceptes que utilitzarem i les dimensions polítiques en les quals ens mourem. L'independentisme ja ha aconseguit aquesta primera victòria. La majoria dels conceptes polítics que ens són favorables (sobirania, relació bilateral amb l'Estat, publicació de les balances fiscals, corecció dels dèficits en infraestructures, concert econòmic, etc...) estan sent adoptats en major o menor grau per la majoria de les forces polítiques catalanesde tradició democràtica. CiU flirteja obertament amb el concepte de sobirania i d'exercici del dret a decidir (dic flirteja, perquè el matrimoni seriós encara el mantenen amb la governabilitat d'Espanya i l'exercici del peix al cove). El PSC ha adoptat, de manera més o menys sincera, les reivindicacions "materials" del catalanisme (balances fiscals i infraestructures), tot i que encara no hagi integrat en el seu nucli polític, les reivindicacions de sobirania. ICV, hereva de la tradició marxista-comunista, manté aquella postura clàssica expressada en la constitució de l'extinta URSS que reconeixia el dret a l'autodeterminació de les nacions i pobles de l'imperi soviètic, en el benentés que no el podrien exercir mai.

Quan en els anys 90, ERC defensava aquests conceptes, la resta de forces polítiques ens consideraven absolutament excèntrics a la realpolitik catalana. 15 anys després, el que les velles forces polítiques consideraven excèntric s'ha acabat definint com a central. Gràcies a ERC, el partit de la independència es jugarà en una pista de bàsquetbol,  no en un camp de futbol.

Ara ens falta aconseguir que la pista tingui les dimensions reglamentàries. No encistellarem el triple si la pista fa 80 metres de llarg o si la cistella ens la pengen a 20 metres d'alçada. El darrer concepte polític que ens cal guanyar no és altre que el de la maduresa democràtica, el de l'equitat de les regles del joc. La societat catalana, - i les seves forces polítiques-, han d'acabar d'incorporar també en el seu discurs que la nostra democràcia no serà plena fins que no se'ns reconegui, també, el dret a decidir.

Qui podrà estar en contra de l'exercici de la democràcia, a les urnes, amb transparència i equitat en les regles de joc? Qui podrà aturar un poble que parli lliurement?

Aquest és l'horitzó del 2014.

Comentaris: 1

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats