Ja soc a Santiago. I ja ens hem posat a treballar. La cosa promet i en Quico i en Pepe li estan treient molt de suc només en els preparatius, ja ens hem parat a fer "ambient" pels carrers de Santiago i estan aportant tantes idees que no sé si en una setmana podrem fer-ho tot...serà un gran reportatge.
Ja he vist el Lucho, l'ideòleg de tot això, i el Gonzalo, l'alcalde de lo Prado, i ja ha arribat el Fèlix i m'ha escrit el Marcos... estan tots pendents de la nostra feina.
Al vespre, després de molts problemes amb els prefixes telefònics -que a Xile són un embolic- he anat a abraçar les meves amigues l'Anamaria i la Moira i he conegut el Toti, una nova sorpresa xilena que la Egaña es tenia molt amagada. "Ya te lo dije yo que volverías pronto, aunque sólo fuera una semana como cuando nosotros vamos a Europa, que tu eres periodista y querías resolverlo muy rápido, pero este tema da para un documental de los buenos".
(Demà penjaré fotos, que ara son quarts de 3 -quarts de 7 de la matinada a Catalunya- a l'avió no s'ha dormit massa bé -molta turbulència- i ens espera molta feina) Ja n'he penjat alguna... amb feina que l'ordenador de l'hotel es penja que és un gust
Jo també em queixo Txell. Aquest paio està més desaparegut que els núvols en aquest nostre país. Molt re-malament. Ja el podia anar trucant, ja. Però li perdonem per que està fent coses molt interessants. A disfrutar-ho Xavier! Per aquí sense novetats destacables. Fins aviat.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Ja soc a Santiago. I ja ens hem posat a treballar. La cosa promet i en Quico i en Pepe li estan treient molt de suc només en els preparatius, ja ens hem parat a fer "ambient" pels carrers de Santiago i estan aportant tantes idees que no sé si en una setmana podrem fer-ho tot...serà un gran reportatge.
Jo també em queixo Txell.
Aquest paio està més desaparegut que els núvols en aquest nostre país.
Molt re-malament.
Ja el podia anar trucant, ja.
Però li perdonem per que està fent coses molt interessants.
A disfrutar-ho Xavier!
Per aquí sense novetats destacables.
Fins aviat.
Bé en tot cas m'agrada que m'utilitzis per parlar amb la Txell.
Es que ens tens abandonats, fa molt que no ens vens a veure, molt malament.
A veure si quan tornes et passes. Molts petons