Amb tota sinceritat, haig de confessar que en aquests dies d’intensos debats d’Esquerra m’ho estic passant força bé. Tenim la gran sort que bastants actors d’aquesta contesa disposen del seu bloc i llegir els seus articles (i també els comentaris de tots colors que s’hi deixen, allà on els hi permeten...) és viure a primera línia de foc aquesta alegra batalla. Escric batalla per seguir la metàfora però hi hagués posat “període de debat constructiu”. Avui fins hi tot, estava nerviós perquè en bloc de l’Uriel Bertran roman quiet des de l’Aberri Eguna i necessitava una dosi urielistíca de la situació.
Els homes tristos d’Esquerra necessitàvem algun revulsiu com aquest. Una mica de sang, emoció, ganes de canviar les coses, aire fresc... o sigui, recuperar la il•lusió. La freda nit electoral del 9 de març, certament ens deixà glaçats. De fet, els 2, 3, 5 o 8 diputats que podíem treure m’importaven ben poc (que hi volem anar a fer a Espanya?). El que dolia era el càstig dels electors. Però ben mirat, tenien raó. I per això estem aquí, per retrobar el rumb, el bon rumb d’Esquerra cap a la independència. Per saber interpretar els desitjos vehements del poble català.
Tenim uns llargs dies per anar debatent com a bons republicans. Desitjo que al congrés de juny tinguem una Esquerra més forta i decidia que mai. I perquè això passi, hem d’escollir un bons dirigents amb les idees clares, ferms, reflexius, treballadors i amb caràcter. I és que si volem un bon país, necessitem bons dirigents. De moment, no em decanto per cap. Continuo observant com des de dalt d’un balcó succeeixen fets i paraules.
Els homes tristos d’Esquerra necessitàvem algun revulsiu com aquest. Una mica de sang, emoció, ganes de canviar les coses, aire fresc... o sigui, recuperar la il•lusió. La freda nit electoral del 9 de març, certament ens deixà glaçats. De fet, els 2, 3, 5 o 8 diputats que podíem treure m’importaven ben poc (que hi volem anar a fer a Espanya?). El que dolia era el càstig dels electors. Però ben mirat, tenien raó. I per això estem aquí, per retrobar el rumb, el bon rumb d’Esquerra cap a la independència. Per saber interpretar els desitjos vehements del poble català.
Tenim uns llargs dies per anar debatent com a bons republicans. Desitjo que al congrés de juny tinguem una Esquerra més forta i decidia que mai. I perquè això passi, hem d’escollir un bons dirigents amb les idees clares, ferms, reflexius, treballadors i amb caràcter. I és que si volem un bon país, necessitem bons dirigents. De moment, no em decanto per cap. Continuo observant com des de dalt d’un balcó succeeixen fets i paraules.
El 2004 la gent va votar amb el cap i el cor en equilibri, és a dir l'eix nacional, republicà i d'esquerra. Al 2008 la gent només podia votar amb el cap i atrofiat.
Tot el contrari que els espanyolistes del PP-PSOE que prioritzen l'eix nacional espanyol amb els seus interesos d'estat per damunt de tot, amb allò que el que més es sembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres.