No atura, no senyora, la polèmica entorn del documental sobre l’antic dirigent comunista. Greu em sap, l’apunt de l’Enric Borràs, amb comentaris verinosos, d’un gran i poc recomanable sectarisme (...)
Davant de tot plegat, voldria efectuar-ne les puntualitzacions següents:
1.- En Jordi SoléTura ha tingut una trajectòria en defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya que molts voldrien per a si mateixos. I en aquesta comesa hi ha arriscat vida, llibertat, família, i benestar.
2.- Considero molt greu que hom no pugui defensar plantejaments federalistes o confederalistes o autonomistes, sense ser titllat gairebé de botifler o traïdor a la causa catalana.
3.- Trobo molt ben gastats els diners públics que han ajudat a fer aquest gran film, “Bucarest, la memòria perduda”, una proposta cinematogràfica senzilla, humana, sense falsedats històriques.
4.- Vull manifestar que tot i compartir amb l’Enric un ideal independentista no combrego pas, gens ni mica, amb un model de país sectari, excloent, de pensament únic. El país que jo vull n’és un de plural, democràtic, respectuós, i dialogant.
5.- Políticament, el sobiranisme i l’independentisme són, ara i aquí –tant a
6.- Jo mateix n’he mantingut, en el passat i durant anys i panys, plantejaments federalistes semblants al del company Solé. Ni me’n penedeixo, ni em pesen, ni tampoc són ara els meus.
7.- Finalment, no considero que en Jordi Solé estigui necessitat de defensors ni de defenses. La seva trajectòria –valenta, apassionada, perseverant- en parla de manera prou clara i eloqüent.
. El crim del caixer automàtic
. El crimen del cajero automático
Vegeu les seves realitzacions com a Ministre de Cultura de Felipe Gonzàlez:
<<L'any 1991 fou escollit Ministre de Cultura en el govern de Felipe González, càrrec que va ocupar fins el 1993. Durant el seu mandat com a ministre es van executar les obres de remodelació de la Biblioteca Nacional i es van començar les del Teatre Reial, que no van finalitzar durant el seu mandat. El 8 d'octubre de 1992 aconseguí inaugurar el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, i el Centre d'Art Reina Sofia es va convertir en el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, especialitzat en art contemporani. El 26 de juliol de 1992 el quadre del Guernica de Pablo Picasso es va traslladar al Museu Reina Sofia des de la seva ubicació anterior al Casón del Buen Retiro, pertanyent al Museu del Prado.>> (http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Sol%C3%A9_Tura)
Ell, com a dirigent antifranquista, va defensar la llibertat i l'autonomia, a això m'hi estic referint. No hi faig pas referència a la seva trajectòria durant la democràcia. En això, com tothom, hi tinc les meves coincidències i desacords. Parlo, senzillament, de la seva trajectòria contemplada globalment. I, sobretot, que hem de criticar però no demonitzar els catalans que defensen un projecte d'articulació estatal de tipus autonòmic, federalista, o confederal. El defenso, i el defensaré, dels blasmes injustos, de les criminalitzacions per defensar una Espanya federalista. Hi té tot el dret, el mateix que jo mateix i altres de criticar-lo, però fent-ho amb arguments i respecte.
N'has ben una lectura interessada, del meu apunt. El defenso de l'estigmatització fàcil; de la desqualificació sense matisos; no faig pas, una defensa de la seva "política". Vinc a dir, només, que en aquest país hi cabem totes i tots. Vinguem d'on vinguem. I que cal respectar trajectòries democràtiques, no pas avalar-les, i que per criticar-amb arguments, esclar- no cal insultar. I que, tu i jo i molts altres, minoritaris com som, ens cal, des del respecte, des de la raó, convèncer molts soléturas -autonomistes, federalistes, confederalistes- per tal que ens ajudin a formar una majoria democràtica per la independència.
Pere