Ho explicava en el bloc dies enrere: fa poc vaig tornar de la casa dels meus pares amb tot d’enganxines que vaig col·leccionar durant els anys vuitanta. Era material, documentació que allí s’estava, enganxines mortes de fàstic en un àlbum fotogràfic durant força anys. En un moment donat se’m va encendre la bombeta: hem començat un bloc, hem comprat un senzill equip multifunció... Ara ja en podeu consultar i aprofitar algunes.
(...)
Però una altra idea ja feia més temps que em rondava pel cap: recuperar la col·lecció de la revista El Llamp. El número 0 d’aquesta atípica revista va sortir al carrer el 23 de febrer de 1984 (en el qual destacaria l’entrevista a Miquel Sellarès, després del seu cessament com a director general de Seguretat del primer govern Pujol) i la singladura acabà (si no m’erro) amb el núm. 73, el 7 de maig de 1987 (paral·lelament desapareixia l’editorial del mateix nom, El Llamp, i amb les mateixes persones al darrere, que edità textos imprescindibles, cosa que pot ser tema per un altre apunt).
La recordava com una revista fresca, un aiguabarreig d’informacions, opinions i debat, un pont entre el catalanisme i el separatisme de
Tot això ve a tomb perquè covava la malsana intenció, amb permís de l’Enric Borràs, de reproduir-ne en el bloc algun article, alguna vinyeta. Però ell, en Borràs, se m’ha avançat!) en el seu bloc, que té l’original nom de
De totes maneres no renuncio, amb el permís de El Llamp, a fer la meva. Per anar fent boca us adjunto un text de Quirze Grifell a l'esmentat núm. 0, El sol al cap.
Fa tres anys que apunto al bloc El Llamp, hostatjat a Can VilaWeb. Dies passats (no gaires) vaig llegir aquest el teu nou bloc i comentaris que has deixat en algun altre. No sabia perquè hi notí sintonia, una ona harmònica. Vés per on que avui m'ho has aclarit.
D'ací poc temps --espero-- podreu veure el web d'El Llamp (revista i llibres). Una de les qüestions que fa temps vull fer és posar-hi tota la revista, les 2.024 pàgines publicades i els corresponents índexs d'articles, d'autors i de noms (que és on hi ha més marro), una feinada!
Mentre arriba el moment desitjat de poder oferir a tohom aquest material, em sembla molt bé, sempre que en citis els autors, que facis servir els articles de la revista per a posar-los al teu bloc. El Llamp va nàixer i segueix estant al servei de la nació catalana.
Et responc a al teu bloc.