M'amoïna profundament que dins el catalanisme, des de l'autonomisme conservador d'Unió fins l'independentisme esquerrà d'ERC, es pugui identificar, més sovint del que voldria, actituds i posicions marcadament reaccionàries.
(Continua)
Allò dels "xarnegos". Em dol profundament la mala bava, la desqualificació genèrica, grollera i agressiva que en massa ocasions es fa de les persones que provenen de la immigració espanyola o en descendeixen. Se'ls assenyala com a culpables de la descatalanització de Catalunya, d'ocupants, de traïdors. Prejudicis xenòfobs tacats de classisme —sol anar junt, això—, en què segments sencers de la població catalana són tractats despectivament. Aquest mateix mot, "xarnego", no és simplement descriptiu, sinó que té una component despectiva. Ho diu fins i tot el diccionari.
He intervingut amb comentaris en alguns blocs en què s'havia generat una discussió en aquests termes. Les recents declaracions de Marta Ferrussola, que jutjava Montilla pel seu origen i no per la seva gestió com a President de la Generalitat, han engegat algun d'aquests debats, i han trobat no pocs defensors.
M'avergonyeixo d'aquestes actituds tant com m'irrita la catalanofòbia o l'autoodi que ve d'altres sectors.
Pensament únic. És cert. Dins el catalanisme hi ha massa gent incapacitada per al diàleg o per a interpretar una realitat complexa i amb tants matisos com tenen una societat com la catalana i un entorn polític com el nostre. Viuen a un món d'idees —quan no directament prejudicis o clixés aliens a cap raonament— inamovibles i tremendament simples, basades en oposicions de dualitats: patriotes i botiflers, els meus i els altres, bons i dolents, lleials i traïdors... amb una tendència a tancar en cercles progressivament més restringits els escollits com correligionaris lleials, com a patriotes sans i conformes al que necessita Catalunya.
Això porta a judicis abolutament mancats d'equitat, i ens fem fars de veure la palla a l'ull de l'altre sense percebre la viga al nostre, a repartirs credencials de lleialtat, a discriminar per graus de puresa, fins i tot dins mateix de l'àmbit catalanista.
Lamentablement, i per sorpresa meva, he trobat una presència molt important d'aquests tics xenòfobs en alguns dels blocs que, pel que es veu, es consideren de referència a la denominada catosfera, és a dir, "influents", en llenguatge blocaire. I també massa seguidors expressant la seva aprovació els exabruptes del corifeu en comentaris plens de docilitat, d'autocomplaença de grup iniciàtic defensant les seves pureses, de vibrant i satisfactòria complicitat entre camarades encesos, o llepant-se les ferides entre rondinaires desenganyats, o conspirant les consignes inquisitorials de censors implacables.
No és ni èticament admissible, ni democràticament acceptable, ni estratègicament intel·ligent basar el discurs polític del sobiranisme en un discurs excloent, sectari i essencialista. És a dir, la reproducció a escala catalana del que menys ens agrada del nacionalisme espanyol: els prejudicis i les actituds xenòfobes.
Actuar amb prejudicis, amb xenofòbia, de manera essencialista i excloent no es pot justificar només perquè altres —el nacionalisme espanyol més ranci— actuï de la mateixa manera, justament perquè no ens agraden aquestes conductes quan en som les vícitimes.
La qualitat democràtica vol el diàleg i la flexibilitat com a base fonamental, no els prejudicis i el sectarisme, els apriorismes o les posicions inamovibles.
I, finalment, crec que si volem aconseguir suport social per a la independència s'ha de fer a partir d'una proposta realista, que comenci per acceptar la realitat de la Catalunya d'avui i els reptes que se li obren per al demà i oberta a tots els ciutadans, sense exclusions basades en prejudicis, sense purismes essencialistes, sinó amb el benestar de les persones i la llibertat i identificació com a poble com a primers objectius. La identitat, l'essencial i comú, haurà de ser elemental, un mínim comú denominador dins una gran diversitat, útil per a contribuir a la cohesió social la identificació com a poble, però en cap cas una exigència d'uniformitat a canvi de la integració.
No, no faig el discurs dels Ciudadanos. Ells volen dissoldre Catalunya a Espanya, jonomés dic que si volem per petuar-nos com apoble ens hem de saber modificar, evolucionar i, sobretot, edificar el projecte nacional en criteris oberts, plurals i mutables, no restrictius, uniformes i inabovibles. Per això ja tenim Espanya.
És viure en la ceguesa no veure que si no fem propostes integradores, de cohesió social, no afegirem gent al projecte de país, al projecte nacional. Els essencialistes hi són a tot arreu i són un perill polític i ideològic per a qualsevol societat perquè la divideixen i la trenquen. Fins i tot els del PNB ara se n'han adonat.
Mas ja va dir que no és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya, i va trepitjar sense complexos una de les màximes del catalanisme formulada precisament per Pujol. Era la constatació que alguna cosa es mou (i no pas en la bona direcció) en alguns àmbits de pensament nacionalista. Marta Ferrusola ho ha constatat.
Hem de reconèixer, doncs, que entre "nosaltres" hi ha encara prejudicis contra els immigrants espanyols. I que molts d'ells estan plenament integrats i no participen de la catalanofòbia. Treballo en una ciutat de la perifèria barcelonina des de fa 25 anys i ho sé molt bé.
He conviscut sentimentalment amb dues parelles i les dues són d'origen no català. Totes dues parlen català i són més d'aquí que d'allí on van nèixer. I em sap greu que encara hi hagi gent que manté prejudicis. Tanmateix, n'hi ha. I quan aquests agafen volada i es vesteixen de declaracions o d'ideologia, ja podem tremolar perquè es poden carregar el catalanisme polític i arraconar-lo a un espai residual d'il·luminats talibans. És aquest el futur de Catalunya?
Reneguen de la intolerància i l'estretor de mires del nacionalisme espanyol i en reprodueixen els esquemes i copien els pitjors vicis.
Crec que sense un plantejament ètic de fons associat al projecte nacional ni hi ha futur ni ens el mereixem.
Dissenteixo, però amb tu, quan dius que aquestes posicions es dónen, "especialment dins l'indpendentisme". No hi estic d'acord. La meva percepció és que també el tímid regionalisme de CiU (el els seus sectors més "moderats") i fins i tot l'espanyolisme d'alguns del PP a Catalunya hi trobem aquesta component i et diria que potser més que en l'independentisme. Tot i que se senten espanyols, menyspreen altres espanyols a partir de prejudicis.
D'altra banda, quan els catalans diem alguna cosa poc agradable als espanyols, tothom té la pell molt fina (començant per alguns catalans!); en canvi, el fet que constantment ens diguin tots els penjaments des d'Ecspanya, ho hem d'acceptar perquè nosaltres som dolents, per la llibertat d'expressió dels pobrets ecspanyols, perquè cal ser tolerant i aguantar-se...
Jo dic Prou!! ja n'hi ha prou d'aquest color; de fustigar-nos continuament i de no poder parlar en nom de la "correcció política". En tot cas caldrà demanar correcció política als Ibarras, Bonos, Chaves, generals ecspanyols i tutti quanti. I als responsable polítics exigir-los-hi que parlin, i correctament, el català. Tant al president de Catalunya com al del govern o del parlament ecspanyols i al cap de l'estat (si ells consideren que Catalunya és part d'Espanya). I si no, que ens enviïn a passeig i ens deixin tranquils.
Això de parar l'altra galta només ho pot fer-ho un home que sigui Déu, i els catalans encara no som déus! Així que a criticar la mala baba dels ecspanyols i a defensar-nos sense complexes.
No he dit que no s'hagi de respondre a les injustícies, ni posar l'altra galta, sinó que no podem respondre de la mateixa manera. És més, jo parlava molt especialment de la gent d'aquí, dels catalans, de tots els catalans. I sí, crec que cal respondre amb contundència contra la xenofòbia i els prejudicis, i això exigeix fer-ho, justament, sense xenofòbia i sense prejudicis.
No saps com me n'alegro que individus com els que cites, i els Acebes, Mayor Oreja o Pizarro, per exemple, estiguin a les files de l'adversari. Prefereixo mil vegades que siguin de l'opció contraria que haver de considerar companys de causa individus d'aquesta poca categoria moral i intel·lectual i amb un comportament tan poc democràtic i tan poc intel·ligent. No vull que entre nosaltres, en el catalanisme, destaquin individus comparables a ells, igual d'indesitjables i xenòfobs, encara que ho siguin en direcció contrària.
Només volia dir això, de cap manera ser transigents amb el que representen aquests personatges. Tanmateix, també estaria bé emprendre un camí positiu, de projecte engrescador i obert a tots els catalans i deixar que bordi qui vulgui bordar.
Crec que simplement fas una crítica a una decisió partidista que no va tenir en compte els interessos generals de Catalunya. Com n'hi ha tantes, malhauradament. I no crec que hi hagi cap partit català que estigui lliure d'haver prioritzar els interessos electoralistes conjunturals —immediats, a curt— per manca de capacitat i visió per a proposar-se fites més altes —a mig o llarg termini, dubtosament assolibles—, per manca de generositat i potser perquè pensen que el millor per al país coincideix amb que ells arribin al poder...
... és més, crec que qui va actuar amb prejudicis van ser ells, per la seva pròpia incapacitat i falta de preparació, que els impedia confegir un discurs catalanista integrador, basat en l'interès cmú de prosperitat, justícia, benestar i cohesió social.
Evidentment que em repugnen les declaracions de la senyora Ferrusola, però de la mateixa trobo xenòfoba -per no dir goebbeliana- la utilització política que en fan de les seves declaracions. A les tertúlies de la COM i la SER no s'acusava de xenofòbia a la senyora Ferrusola, s'acusava a tot el catalanisme, i per extensió a qualsevol persona que parli català.
El millor que es pot per fer amb el racisme és ignorar les persones que el propugnen, entrar en la discusió, donar-lis veu, és afavorir-lo.
Per cert, quan al circuit de Montmeló es van sentir crits racistes en contra de Hamilton, a la SER van escollir un tall on s'escoltava una persona cridant "en català": -Fill de Puta! Que quedés ben clar que les persones que l'insultaven eren catalans i no pas espanyols. No és això xenofòbia?
Si hem de ser tan fins a l'hora d'acusar de racisme, hauríem de començar a analitzar el que s'escolta a la SER, la COPE, la COM, o a TV3 (Homenatjant a Jordi Solé i Tura), que en diuen de molt més grosses que la senyora Ferrusola.
I si manipiulen exgageren o destaquen qualsevol actuació desgraciada per part dels sectors catalanistes o sobiranistes, si se n'aprofiten a la mínima, raó de més per ser curosos, prudents, extremar els valors ètics i actuar amb intel·ligència.
No val la pena entrar en una cursa d'imbecil·litat contra imbecil·litat. Ni ens podem limitar a queixar-nos, dolguts, ferits i ofesos, de la maldat dels intolerants i de les maniobrs brutes que ens afecten.
Dediquem-nos a bastir una causa justa i ètica, positiva, autocentrada. És l'única via de futur.
Primer: de xenòfobs n'hi ha arreu, segurament també entre els independentistes. Com de masclistes, de retrògrads i d'il·luminats, ves què hi farem.
Segon: de riquesa de matisos, tota la que calgui i més, però arribarà el dia que calgui dir Sí, o No, perquè si vols viure en dependència o independència aquests són les opcions.
Tercer: com tu dius, un model incloent basat en un mínim comú denominador d'identitat. D'acord, per a mi a això de l'anomena la catalanitat, allò que ens fa ser el que som i voler viure com un poble adult més.
Creus que tothom s'hi voldrà integrar? Doncs no. Creus que tothom és integrable voluntàriament? Doncs tampoc.
És a dir, a partir de cert punt, les floretes i el discurs il·lusionador, que són necessaris, aniran de mà de la política d'estat ferma en la defensa de la seva identitat com a element de convivència, cosa que em sembla ben normal: tots els estats ho fan.
Etic d'acord amb tu. No, no tothom s'hi voldrà integrar. Hi ha catalanofòbia també a Catalunya.
Sí, cal un estat ferm, govern catalanista sense vacil·lacions. Res de renúncies en allò que és bàsic. Però sense prejudicis, sense exclusions, sense intransigències, sense essencialismes innecessaris. Amb la màxima qualitat democràtica. I sense complexos, sense autoodi. I aquesta manca de complexos només es pot assolir en l'absoluta absència d'excessos excloents.
I cal assolir aquest Sí. I per això cal comptar amb la màxima gent. I valorar que tindrem trets que ens identificaran com a catalans que potser, en part no seran exactament igual que els d'ahir. I també acceptar el diàleg, i jutjar la gent pels seus actes i no per la seva procedència o llengua materna.