Si les meigas existeixen viuen en els boscos de castanyers, roures i falgueres que ens porten des de Samos a Sarria per la ruta de San Xil.
Aquesta nit ha glaçat, els cotxes de Samos desperten tots blancs. Ben abrigats ens disposem a fer els ùltims 17,5 quilòmetres del camí de Sant Jaume d'aquest 2008.
Als pocs minuts de sortir de Samos ens endinsem en un món rural ben xopat de màgia i misteri. A poc de començar a caminar ens trobem amb el Caseriu de Balsa, acoblat en una petita vall quallada de prats i arbres gegantins. Ara agafem una pista d'asfalt que ens portarà fins a l'alt de Riocabo on el camí es bifurca; agafem el camí de la dreta que ens porta per un túnel de castanyers fins a Furela, lùnica població on podem fer un mos abans de seguir fins a Sarria.
A tres quilòmetres de Furela es troba el llogaret de Calvor, des d'aquí es divisa Sarria, són quasi cinc quilòmetres que hem fet a un ritme molt elevat amb les ansies de saber que el final ja era a tocar de les nostres mans. El premi al nostre esforç ha estat un dinar a base de pop a feria, empanada gallega, formatge de tetilla i un magnífic albariño, servit per una "pulperira" dominicana. A mitja tarda ens varem traslladar a Sahagún (Lleó) on sopàrem uns alls porros (especialitat d'aquesta població), i passàrem la nit. L'endemà pel matí, després d'esmorzar, el retorn cap a casa.
