Interessant, i més que oportuna, l'entrevista que Joaquim Elcacho, de l'AVUI, publica avui al Catedràtic d'Ecologia de la UB, Narcís Prat. I és que la sequera és un tema massa seriós com per frivolitzar-ne. Em quedo amb dues de les seves reflexions: la primera, cal que qualsevol decisió que es prengui es faci sobre la base del diàleg amb el territori, ja que, al cap i a la fi, ara com ara són tan importants les qüestions tècniques com les decisions polítiques i l'acord social; i dos, si ara es poden plantejar algunes mesures, sempre que siguin temporals i reversibles, que abans no era possible prendre, és perquè al llarg dels darrers tres anys s'han fet algunes coses que no s'havien fet durant 30 anys.ENTREVISTA a
Narcís Prat, Catedràtic d'ecologia de
PROBLEMA
· Agafar aigua a
"El
departament de Medi Ambient i Habitatge està fent mans i mànigues per evitar
que la sequera provoqui restriccions d'aigua però, al costat d'algunes
actuacions importants per estalviar, reutilitzar i aconseguir nous recursos,
s'acumulen els problemes i els malentesos. Narcís Prat, un dels més destacats
experts catalans en gestió de l'aigua, a més d'assessor del conseller de Medi
Ambient des del 2004, recomana renunciar a la proposta de portar aigua del
Segre fins al Llobregat a través del túnel del Cadí.
Ara
que el govern ha reconegut que estudien aquesta possibilitat, ¿vostè què en
pensa, de la proposta de portar aigua del Segre a Barcelona?
Depèn
de com ho facin. Si estem parlant de portar aigua del Segre a través del túnel
de Cadí, no em sembla una bona idea; seria la pitjor opció perquè suposa treure
aigua a la part alta del Segre, fins a
Hi
ha alternatives millors?
Es
podria fer un banc d'aigües amb els cultius del Segre. És a dir, no afectar el
cabal del riu sinó aprofitar l'aigua que es troba embassada a Rialb o a Oliana
per regar. És tractaria d'arribar a un acord amb els pagesos perquè deixessin
de cultivar, per exemple, unes 10.000 hectàrees, i l'aigua que s'estalviaria es
destinaria al consum humà a la zona de Barcelona. Això és una transferència
temporal; evidentment també és un transvasament, però sempre tindria menys
efectes sobre el riu que la proposta del túnel del Cadí.
Caldria
posar les canonades...
Suposo
que es pot fer una conducció d'urgència des del canal d'Urgell fins a Tàrrega,
després fins a Cervera i finalment fins a Piera i Abrera. La idea és que
l'aigua que es pensava destinar a regar és quedi a Rialb i Oliana; després cal
decidir si es fa una canonada des del canal d'Urgell o es porta l'aigua en
camions. Hi ha altres alternatives. Per exemple, l'aigua d'Oliana es pot pujar
per una canonada per la riera Salada fins al Cardener, afluent del Llobregat.
Això ja s'havia parlat fa molts anys, de fer un transvasament des d'Oliana fins
a Sant Ponç. Tècnicament seria més difícil de posar els tubs però és possible.
El més important no és la tècnica, sinó la decisió política i l'acord social.
Això
és possible?
Si
el govern es posés les piles ara i els senyors Montilla i Castells
s'arremanguessin es podria fer un acord per tal que els pagesos no perdessin
diners per deixar de regar i es pogués fer arribar aigua a Barcelona en aquesta
situació d'emergència. Cal parlar amb els pagesos i arribar a un acord, perquè
cal una concertació social important. Això s'ha de fer ara perquè cal un acord
abans de sembrar. A les comarques de Lleida es pot fer això amb 60.000 o 70.000
hectàrees de blat de moro i herbàcies, i al Baix Ter també es podria fer alguna
cosa similar.
Falta
decisió i diàleg?
Sembla
que tots plegats tinguin molt poques ganes de fer una concertació d'aquest
tipus perquè pensen que és un tema políticament sensible; però si es vol fer
alguna cosa ben feta s'han de dir les coses clares. Ara és un bon moment per
fer-ho. Suggereixo que es faci una taula de l'aigua on participi el govern en
ple i on es parli amb els sectors afectat, i es digui quin és el cost.
Per
què es pot plantejar ara aquest transvasament i no cinc anys enrere?
Perquè
ara la regió metropolitana ha fet els deures. Els últims tres anys s'ha
treballat molt per estalviar aigua,
Posats
a plantejar transferències, per què no parlar del Roine?
Portar
aigua del Roine és més car, trigaria més temps a fer-se i la clau de l'aigua la
tindrien a França. A més, si es portés aigua del Roine a dojo tornaríem a la
política de l'aigua d'abans; abandonant els pous, renunciant a l'estalvi... En
pocs anys ja hi tornaríem a ser. De tota manera, ara per ara, parlar de portar
aigua del Roine és fer volar coloms, perquè encara que es plantegés el projecte
ara mateix no tindríem aigua fins d'aquí a 9, 10 o 15 anys. Si es vol, es pot
posar sobre la taula també aquesta opció, però no ajudaria a solucionar el
problema que tenim ara. Si cal, parlem-ne quan s'hagi solucionat el problema
actual de la sequera.
¿Les
dessalinitzadores sí que solucionaran el problema?
Els
recursos de l'àrea de Barcelona milloraran molt l'any vinent, quan es posi en
marxa la dessalinitzadora del Prat. Amb el conjunt de dessalinitzadores
plantejades hem calculat que tindrem aigua fins al 2025 com a mínim. La data
exacta dependrà dels temes de canvi climàtic, de si els rius portaran menys
aigua, si l'augment de les temperatures provocarà més pèrdues per
evapotranspiració de les plantes. No sabem si les pluges continuaran baixant...
Foto: Narcís Prat. Font: Cristina Calderer/AVUI.cat
Tu ets una veu molt seriosa d'ICV. Només et volia dir que estic trista, per tal com ha anat i va tota la qüestió de l'aigua i la sequera. Em sap molt greu veure en Manolo Tomàs i el moviment de defensa contra el transvasament de l'Ebre als quals vam donar suportal carrer a barcelona i a tot arreu. Ara tot això ens ho hem d'empassar i també veig com molta gent es va tornant escèptica cada dia dins de ICV, jo mateixa. A la llarga vaig veient que hem fet un mal negoci entrant en el tripartit , hi estem perdent bous i esquelles; tot plegat és per perdre la confiança. Amb els Saures perdrem tota la lírica i la confiança de la gent.
Maica Bernal (ICV. Vic)
Tu ets una veu molt seriosa d'ICV. Només et volia dir que estic trista, per tal com ha anat i va tota la qüestió de l'aigua i la sequera. Em sap molt greu veure en Manolo Tomàs i el moviment de defensa contra el transvasament de l'Ebre als quals vam donar suportal carrer a barcelona i a tot arreu. Ara tot això ens ho hem d'empassar i també veig com molta gent es va tornant escèptica cada dia dins de ICV, jo mateixa. A la llarga vaig veient que hem fet un mal negoci entrant en el tripartit , hi estem perdent bous i esquelles; tot plegat és per perdre la confiança. Amb els Saures perdrem tota la lírica i la confiança de la gent.
Maica Bernal (ICV. Vic)
Comentari personal: Molt interessants i atrevits els debats que obres en aquest blog respecte a temes ambientals i de l'aigua. Tant de bo que altres representants d'ICV que tenen càrrecs polítics fossin també oberts a la informació i el diàleg, i quan cal, valents a l'hora de proposar solucions als problemes (i no només esperant que plogui i això els estalvïi maldecaps i suposades perdues de vots).
Comentari professional, anecdòtic :-) L'entrevista amb Narcís Prat està firmada per Joaquim Elcacho, la fotografia és de Cristina Calderer.
Salutacions,
Joaquim Elcacho
Com que això és un comentari personal (no com a peridista), llun
Disculpeu (els dos) l'error.
Raül
menys mal que algú d'ICV surt amb declaracions qüestionant el tema del transvasament del Segre, ja saps que des de les Terres de l'Ebre hi ha una gran sensibilitat al voltant d'aquest tema, provocada en gran mesura, per aquesta falta de planificació en polítiques hidràuliques d'aquells 30 anys. Em sembla vergonyós que des d'ICV es plantegi cap tema de transvasament d'aigües (ho considero un error polític), després de la lluita que s'ha mantingut i es manté, des del territori. Costa molt relacionar conceptes com l'ecologisme, explicar les repercusions econòmiques positives que te la seva conservació, l'importància social i antropològica, i actuacions com la de plantejar el transvasament del Segre, per una banda ens desacredita davant els mitjans i l'opinió pública, per l'altra crea la sensació de que altres interessos imperen per damunt de l'ecologisme, pilar important de l'ideologia d'ICV. Crec que ens fa falta fer una millor gestió de la comunicació (alló que anomenen marketing) i procurar no caure en errors com aquest, que considero estratègics. Ànims per seguir fent la feina ben feta, ets una persona de referència per a molts d nosaltres.
Salut!
He llegit l'entrevista a Narcís Prat, un dels ponents sobre aigua que m'agrada escoltar. El projecte del Segre em fa molta por, ja que crec que serà molt difícil d'explicar a les Terres de l'Ebre, després dels anys de lluita antitransvasista. Em fa por que ICV en surti ben escaldada, ja que al PSOE s'ha demostrat que no se'l castiga de cap de les maneres, però els partits petits tenen molt difícil explicar els seus projectes. La política sobre aigua crea moltes tensions a la nostra comarca. Jo no entenc gaire de problemes hidràulics, però sóc fermament antitransvasista, amb la qual cosa veig amb molta por el projecte de la Generalitat.
salut,
emigdi
Com sempre toques aspectes complexos, sensible i importants. No tinc respostes senzilles ni fórmules màgiques. Per això crec que és important, especialment per a qui no som experts en política hidràulica, escoltar les persones expertes (Narcís Prat, Ramon Folch, etc...). Sigui com sigui crec que és de rebut explicar i reconèixer que les coses s'estan fent avui, pel què fa a la gestió de l'aigua, de manera molt diferent a com es feia fa uns anys, especialment gràcies a que ara es tenen en compte aspectes de mig i llarg termini, i canvi estructurals que abans es menystenien.
Pel què fa a la inmunitat del PSC-PSOE, faci el que faci, digui el que digui, és també un element que em desconcerta, però que, al mateix temps, fa que vegi cada cop més necessari bastir un espai a l'esquerra del PSC amb una ferma vocació social, ecologista i nacional, plural, per descomptat, i per tant, que defugi sectarismes per prioritzar els aspectes que poden unir i fer avançar plegades aquestes sensibilitats, però a la vegada creïble i influent, i això, avui dia, només ho garantirà la força numèrica i la màxima presència institucional possible, no ens enganyem.
Les lluites testimonials i extraparlamentàries són sovint necessàries, no ho nego, però no suficients.
Una abraçada.
Raül
2.- No haver donat permís perquè Port Aventura posi en marxa dos nous camps de golf i 3 hotels més. Si hi ha sequera, hi ha sequera.
3.- Còm pot ser que a les cases antigues on encara hi ha aigua de dipòsit, se`ls hi cobri un mínim fix de 18 m3, encara que en moltes d`elles hi visquin persones gran, soles, la majoria dones, que ni de broma gasten els 18 m3 que els hi facturen. Si per exemple en gasten 12 però els n`hi cobren 18, quina cultura de l`estalvi és aquesta ?
4.- Us massiu dels canons de neu a les eatacions d`esquí...
5.- En 4 anys llargs no hi ha hagut "pebrots" per tancar yn sol camp de golf. En canvi se`ns avisa que a la tardor, poden arrivar les restriccions domèstiques per l`ús de boca. Jo ja no puc gastar menys aigua !!!!
6.- Quantes piscines privades hi ha a Catalunya?. Qui es vulgui banyar que vagi a la platja o a la piscina del pavelló esportiu del barri o del poble.
7.- A l`interior de moltes indústries es fa un ús indiscriminat de l`aigua: rentat de vehicles, reg de jardins, et...
8.- Perquè quan plou no es tallen els regs per aspersió de parcs i jardins de pobles i ciutats ? Es que ningú pot llevar-se i tancar l`aixeta ?
9.- Còm és que el Departament de Medi Ambient no ha fet arribar a cada casa un sobre amb 4 dosificadors-airejadors de mida universal per fer veure que l`aposta per l`estalvi és de cadascú, i que si els posem tots hi sortim guanyant ?
10.- Que tot això val diners ?. Doncs perquè coi paguem impostos ?
11.- marcar perfil propi:
* que Saura renunciï a cobrar els suplements de dietes (ja té un bon sou).
* explicar millor els avantatges del 80 km/h. per exemple: els empresaris de les grúes amenacen de fer vaga i s`han queixat que els hi ha baixat el "negoci" perquè hi ha molts menys accidents que abans. Només falta que les funeràries també "protestin" perquè han de fer menys enterraments...
En fí, tot plegat és complicat però sempre es poden fer millor les coses: trepitjar més el carrer i menys la moqueta dels despatxos. Més el transport públic i menys el cotxe oficial.
Els apunts que fas són altament importants. Especialment preocupant trobo la poca decisió a l'hora de posar fre a la proliferació de camps de golf i de pistes d'esquí que usen neu artificial. Desconec la resposta a totes les qüestions que planteges, però sí em sembla que, de manera general, el tema és que el canvi de model de la gestió de l'aigua que s'havia de fer fa molts anys, s'ha començat a fer fa poc, i es tracta de canvis estructurals que reclamaran un cert temps. El problema, crec, és que en ple procés de canvi de model ens hem trobat amb un fet circumstancial, com és una sequera extraordinària sense precedents, que està dificultant molt la feina estructural que calia fer. La pregunta que em faig és, què passaria si seguíssim amb el mateix model de gestió que el de fa cinc anys? En quina situació estaríem?
I encara més, som conscients que si debilitem les poques veus clarament ecologistes i amb voluntat ferma de canviar estratègies que existeixen avui en el si de les administracions, la conseqüència és que s'enforteixen les postures més recalcitrans i menys conscients de la responsabilutat present i futura que tenim de cara a la gestió dels recursos, inclosa l'aigua?
En fi, reconec que tampoc jo tinc la vareta màgica ni la solució perfecta, però, tal i com he dit altres vegades, crec que allò que cal és treballar per canviar les tendències, les dinàmiques, i deixar-nos estar de missatges messiànics, propostes curtterministes i de solucions immediates que, sovint, no són més que enganyifes escuravots.
En definitiva, penso que cal ser on es prenen decisions per poder influir-hi, per difícil que sigui, i per molt que les correlacions de forces ens siguin, avui per avui, clarament desfavorables.
Una abraçada.
Raül
és evident que es fa més ara que abans per canviar el model de gestió de l'aigua però crec que també hauriem de fer una mica d'autocrítica. Crec que ha faltat desició política, també des de la mateixa conselleria de Medi Ambient i des de l'ACA. A tall d'exemple, recordo clarament com Jaume Solà tenia prevista una nova Llei d'aigua catalana per tal de fer que els informes de l'ACA fossin vinculants a l'hora d'aprovar nous planejaments urbanístics, i fer pal·lés que hi han certes activitats humanes que a Catalunya no ens podem permetre.
El conseller Milà va saltar i amb ell el Solà, i no s'ha sabut res més.
L'esquerra verda hauria de fer valer els seus posicionaments i posar exemples de com empreses públiques municipals d'aigua són capaces de gestionar xarxes de distribució amb menys perdues que no pas les empreses privades; comparem Mataró, Reus o Manresa amb Barcelona ciutat i veurem clares diferencies.
Sóc enginyer, i precisament les solucions tecnologiques no em fan pessigolles: Proposar dessaladores o noves canonades em recorda massa la política de obres que solucionaran problemes quan en realitat hauriem d'anar cap a solucions integrals.
fer pous més profunds, canonades més llargues o dessaladores més grans no és la solució del problema.
PS: espero que gaudissis de les minivacances a Menorca.
Complicitat i proximitat que trobo a faltar en aquests moments per part de l`equip del Conseller de Medi Ambient, per part de l`ACA, etc.
Ja m`ho penso que estan treballant per canviar el model, com ha de ser, però saps com jo, que si deixem de banda les politiques de COMUNICACIÓ, que tan magistralment dominen els socialistes, doncs hem begut oli.
He trobat a faltar més compareixences del Conseller Baltasar, del nº 2 del Departament, de l`ACA. Se`ns està començant a associar a aquells que no desitgen el progrés i que diuen NO a tot; I no és cert. La TV i la Ràdio públiques de Catalunya prediquen en contra nostre: Cuní, Rahola, Terribes, Bassas, tertulians, etc. van fent taca d`oli en donar una imatge nostra de marginalitat. I no et dic res de les privades: RAC 1, SER, etc.
Trobo que falta una mica d`audàcia, atreviment, gosadía, valor i valentia per explicar més, (molt més) i millor (molt millor) la feina que es fa, la que cal fer i la que s`havia d`haver fet durant 23 anys i no es va fer, i per quins interessos...
Fa falta descarar-se davant dels Mitjans pels que o bé som invisibles, o bé se`ns enfoten a la cara; I ser valents davant del tot poderós PSC: canviar el xip: no "toquem" poder nosaltres gràcies a ells i la seva "magnanimitat". Són ells que tenen el poder gràcies a nosaltres, i sense treure la clau, de tant en tant se`ls hi han d`ensenyar els ullals...
Ah! i vigilar molt de no tornar a fotre la pota en temes que ens perjudiquen clarament davant l`opinió pública: estretament de carrils, ambigüitat amb els transvassaments, "antisistema"...
Si som capaços de caminar en aquesta direcció, saber contestar els atacs amb paraules inteligents i clares, renovar encara més la cúpula del partit, treballar per què es visualitzi la feina feta, ampliar l`organització, accentuar la participació, baixar més a "peu d`obra", si som capaços de fer tot això, doncs...
ens en sortirem.