Als mesos anteriors a les eleccions vaig assistir a dos esdeveniments polítics multitudinaris que van tenir força ressò. Un, l’acte al Palau Sant Jordi a favor del retorn dels papers de Salamanca, l’altre, la manifestació pel dret a decidir en infraestructures. El primer va ser un acte emotiu, vibrant i engrescador, i el segón va aplegar una multitud de gent inesperada.
La conseqüència lògica d’aquesta mobilització hagués estat el reforçament dels partits que hi donaven suport: en primer lloc, Esquerra; a continuació Convergència i finalment Iniciativa. I que, per tant, debilitaria, per aquest ordre, als socialistes i als populars.
Un cop fetes les votacions la cosa ha estat exactament al revés. Socialistes i populars pugen i, dels pressumptes beneficiats, Esquerra s’enfonsa, Iniciativa cau i Convergència es manté sota mínims.
Algú pot explicar-m’ho?
Jo tinc vàries teories:
- Els catalanistes són enzes. Es molesten a manifestar-se i cridar però a l’hora de votar es queden a casa o voten com en contra del que creuen. Són enzes perquè es pensen que als polítics els importa un borrall que la gent es passegi per Barcelona cridant independència o qualsevol altra cosa que tinguin a bé cridar. Als polítics només els importen els vots.
- Catalunya està plena d’espanyolistes que, encara que no ho confessin, quan veuen aquesta gentada al carrer, es mobilitzen per votar als socialistes i als populars.
- Hi ha gent tan increíblement estúpida que tot i creure sincerament en el que es defensava a la manifestació prefereixen votar als socialistes convençuts que amb el PP encara seria pitjor.
- La majoria de la gent ni va assabentar-se de la manifestació, i encara menys dels papers de Salamanca. S’informen a través dels diaris gratuïts, del Matías Prats i dels 40 principales, i es pensaven que només podien votar el Zapatero o el Rajoy.
De tota manera, he de dir que m’ho vaig passar de conya, en aquests actes. Si més no, gaudim de l’espectacle, perquè això de la independència està fotut, fotut...






Els manifestants érem gent d'ERC, de CiU i d'altres grups catalanistes. Uns quants vam votar com de costum; d'altres es devien abstenir.
Però la immensa majoria silenciosa va triar entre PSOE i PP. Ve-t'ho aquí.
El tema dela independència està fotut, com hi ha estat sempre, no crec que 10,15,o 20 anys enrere estès millor.