Zapatero ha guanyat. I ara ha de retornar-nos 400 euros, una de les promeses electorals més hipòcrites i menys eficaces de la història democràtica. És una mesura injusta, absurda, paternalista i que confirma el pitjor: no només creuen que som tontos, sinó que, en realitat, ho som més del que sembla.
Ja sabem que ningú no ha votat PSOE per aquesta promesa, ni per cap altra. Que la gent ha votat contra el PP, com sempre, i que mentre el PP tingui aquest perfil, les eleccions estan guanyades de part socialista. Cap proposta, ni projecte ni programa, importen. Només que no guanyi l'altre.
I en aquest context, arriba una proposta que consisteix a retornar-nos, i és igual la nostra renda o situació familiar, 400 euros. Se suposa que nosaltres ens els "cremarem" consumint -de seguida s'acabarà la festa- i que així ajudarem a reactivar l'economia. Realment brillant.
Com pot creure l'esquerra oficial que aplica una mesura justa, si ho fa per igual a tothom? És que tots som iguals, guanyem el mateix, o tenim la mateixa situació familiar?
Bé faria Zapatero de recollir aquest dineral, i repartir-lo invertint millor i prioritzant com si de veritat fos un governant, i no un "bon tipus" que se'ns ha colat a Moncloa.
Quan un escolta el testimoni de la gent que pateix aquest escarni de l'aplicació de la llei de dependència -l'altra dia l'actriu Montse Comas explicava que li donen 0'99€ si renuncia a l'ajuda de la Generalitat-, o quan d'altres pares i mares ens expliquen la despesa que tenen associada a nanos amb diferents transtorns -com els pares de nanos amb síndrome de Rett, o d'altres-, o quan tens una veïna que s'ha quedat sola i té una pensió de viduïtat ridícula, te n'adones que aquestes promeses que ara es faran realitat només per una vegada i sense vocació real de transformar o millorar la realitat, són façana electoral.
Sovinteja el debat sobre la desafecció de la política. Que li preguntin a tota aquesta gent, que veu com la façana és ben neta però la casa no té fonaments.
L'Estat necessita redistribuir la riquesa, i ara hem vist que ho farà de manera ineficaç, i injustament. Com també ho comprovem quan sabem de casos que gent que cobra PIRMI's que no necessitaria simplement si busqués feina i a les quals s'acostuma per cronificar situacions de desemparament, o d'altres subsidis i ajudes que es reparteixen a clients habituals i que s'haurien de revisar amb nous criteris com, per exemple, negar-los als qui no porten els fills a l'escola.
Però aquest, l'absentisme escolar, és un tema diferent del qual voldré parlar en un altre post.
http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=1176