El líder de Reagrupament.cat, Joan Carretero, ha confirmat la intenció del corrent de presentar una candidatura a la direcció d'Esquerra, tant pel que fa a la presidència com a la secretaria general del partit, en el congrés del mes de juny.
El dirigent independentista ha deixat clar també que la convocatòria d'unes eleccions primàries és "imprescindible" i s'ha mostrat sorprès per la manca de dimissions al partit malgrat la davallada electoral. L'exconseller ha dit que aquest fet demostra una "anomalia democràtica" i ha lamentat que "hi ha gent que pensa que els càrrecs són vitalicis, i no volen deixar la política i fer el que fa la gran majoria de la gent, guanyar-se la vida"
"Algú es planteja que el PSOE o el PP perdin la meitat dels vots i no dimiteixi ningú?", ha preguntat. D'altra banda, l'exconseller considera que "ERC no ha de ser responsable d'unes eleccions anticipades", malgrat reconèixer que "el tripartit perjudica" els interessos electorals del seu partit". Carretero també ha lamentat la 'picabaralla' entre Carod i Puigcercós i ha recordat en aquest sentit les acusacions que es van abocar sobre la seva persona.
[Prometo que ja no faré més spam, però després de la conclusió a què arribo a la meva sèrie de tres articles sobre el puigcercarodisme (llegiu-los si encara no ho heu fet, són aquí sota!), crec que valia la pena fer un últim recordatori del problema al qual ens enfrontem...
Per cert, la informació ve d'e-notícies, retocada per eliminar-ne les faltes de cohesió i d'ortografia. La negreta és meva. I encara més per cert, Carod-Rovira és filòleg, o sigui que res criticable per aquí. Puigcercós era cambrer quan va començar a cobrar un sou del partit, així que probablement farà tot el possible per continuar "en excedència". Però tampoc no cal que ens hi abraonem, eh? Amb el seu mateix grau de formació educativa es pot arribar perfectament a President de la Generalitat...!]
Ànims i sobretot unitat. Per derrotar el puigcarodisme cal que tots els/les militants d'ERC que volen renovar la direcció del partit i canviar-ne l'estratègia política vagin junts. Com tu dius molt bé és caixa o faixa: pot ser la darrera oportunitat de salvar ERC del desastre i de la marginalitat política i social.
Fins aviat i molta sort!
Gràcies per l'encoratjament. Que tinguem sort! (em penso que la necessitarem...!)
Tornant al filòleg, va passar de cap territorial (a Tarragona) dels serveis de Cultura de la Xene de Dalt a diputat; a còpia d'anys ha après d'escriure i ara es defensa bé fent articlets de viatges i de gastronomia o enologia; durant molt de temps els 'seus' discursos 'polítics' els hi feia un 'negre' de la capital del Bages, però aquests dies he llegit als diaris que l'ha abandonat a la seua dissort.
Reprenent el fil que he llegit a un altre bloc sobre 'liberals', no et deixis enganyar: hi ha liberals progressites i n'hi ha de reaccionaris; no és el mateix el pensament liberal que la teoria econòmica (d'aguns com Smith) dita liberalisme, que a més a més té diverses (i fins contràries entre si) tendències. També sota 'republicà' s'hi troba gent molt heterogènia i que tenen pensaments del tot oposats els uns dels altres, per exemple no és el mateix un republicà espanyol --antes roja que rota-- que un republicà català, anglès o nordamericà. Fixa't que Veneçuela passà de ser Estados Unidos de Venezuela a dir-se República de Venezuela: el bolivarià que mana ara també es diu republicà i ja veus com les gasta.
Això m'omple de joia perquè m'obre unes expectatives laborals inesperades, i és que jo també vaig treballar de jardiner durant una breu temporada mentre vivia a Anglaterra!
Pel que fa al republicanisme, sóc perfectament conscient que no és el mateix la República de Turquia que la República Federal Alemanya, per posar un parell d'exemples.
De totes maneres, tot i que no ho volgut fer més comentaris a l'altre bloc, el concepte teòric de republicanisme que el company Quim defensava amb tanta ardidesa no està exempt de problemes (igual que qualsevol altre forma política, òbviament). I és que si en teoria està molt bé comptar amb un estat benevolent que s'ocupi de garantir la igualtat de tots els ciutandans (jo signava ara mateix), no triga gaire a venir-nos a la ment (desconfiats que som!) la vella dita clàssica: quis custodiet ipsos custodies?
Jo si que estic en contra de certes persones que porten Catalunya com si fos una safata plena d’escopinyes. Ja sabem tots de quin mal pateixen els d’Esquerra del Baix Llobregat, que es així com es fan dir ara. Salut. Per una Esquerra Republicana i Independentista
Confesso que no he treballat mai de cambrer. Sí he treballat de coses com pintor, jardiner, guarda de seguretat, assistent de parc d'atraccions, mariner (la mili compta?), entre d'altres, és clar.
De totes maneres, et diré un secret: la Mònica no és en realitat del Baix Llobregat (com jo), sinó d'un poble de les Terres de l'Ebre!
Jo no poso clixés a ningú, només faltaria!! El que passa es que per no ser políticament incorrecte, m’has entès malament. T’ho diré ras i curt, l’actual direcció d’ERC, si tinguessin uns mínims de vergonya, haurien d’haver dimitit tots el dia 10 M, i quan dic tots, vull dir TOTS. Entesos? Salutacions a la bona gent de Corbera que es el poble d’on venen els Rigol...
Mònica, no hi tinc absolutament res en contra de la professió de cambrer (ni, en principi, de cap altra, només faltaria.
En canvi, si que en tinc en contra de segons quines pràctiques poc ètiques al capdavant dels partits polítics...
A mi les adhesions "inquebrantables" em sonen més a "alzamientos nacionales" que a democràcia. Tu què hi dius?
En cas contrari, ja tens una definició del que vol dir adhesió "inquebrantable": que supera de llarg el suport a una ideologia i es converteix en un suport ad hominem.