Vaig viure en un buit, un forat, una absència de llum, un lloc sense somriures, si més no reals. Una cançó feta de silenci no desitjat, un soroll del no res. Vaig passar un temps, crec, passejant en aquest espai no sòlid, posant adjectius als dolors, a les punxades traïdores dels records i les bufetades de les absències.
Vaig estar tant de temps perdut que, a cops, no encerto a trobar-me.
Potser soc, només, un dibuix de llum blanca en el fons blanc que pinten les lletres sense rumb, sense rumb. Sense rumb aparent.
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
