Des de Palma de Mallorca estant, ha saltat a la fama una joia de polític (o expolític) que li diuen Javier Rodrigo de Santos. Va exercir durant l'anterior mandat municipal com a regidor d'urbanisme pel PP, però el seu salt a la fama no ha vingut per les seues qualitats polítiques, sinó pel fet que va disposar fins a un total de 50.000 euros de las arques municipals per tal de pagar les seues visites a un club d'alterne homosexual. Ara resulta que se n'ha penedit de la seua malifeta i ha tornat la totalitat dels diners al Consistori, després de manifestar que la seua desafortunada actuació com a lladregot ha estat a causa de la seua addicció a les drogues.
La premsa illenca se n'ha fet ampli ressó de la notícia, la qual va acompanyada del "morbo" consegüent a causa de la militància política de l'esmentat Rodrigo de Santos. Els escàndols sexuals dels polítics conservadors romanen a primera pàgina dels diaris, ja que la seua actitud és contrària al puritanisme que prediquen. Indubtablement, fets com aquests posen en evidència la hipocresia enorme d'alguns representants conservadors, que tenen un morro que se'l trepitgen. El polític pepero en qüestió se'ns presenta com a casat i amb cinc fills. Sembla que la seua vida sexual coneguda (i legal!!!) estava predisposada a la procreació, tal com Déu suposadament mana (això és el que prediquen alguns capitosts catòlics). No sembla que l'ús del preservatiu fos primordial per a la seua activitat sexual, donats els resultats plausibles que ha demostrat (bona qualitat de semen al menys!). L'esmentat "semental" durant anys ha fet bandera del seu catolicisme, tal com va deixar palès durant la darrera visita del Pontífex a la ciutat de València. Com no podia ser d'altra manera, d'acord amb el seu tarannà ultracatòlic i conservador, es va manifestar contrari al casament de persones homosexuals i es va negar sistemàticament a realitzar-los. En canvi, es veu que a la nit les seues hormones se li alteraven i no tenia problemes a realitzar sexe amb homes, persones físicament iguals que ell, això sí, pagant la ciutadania.
Considero que l'aprovació de la llei de matrimonis homosexuals va ser un avenç social enorme, ja que equipara els gais i les lesbianes a la resta de la ciutadania tant en drets com en deures. L'estimar-se mai no hauria de ser considerat com a un delicte, a l'igual que el desitjar-se, ja que és un sentiment intrínsec en l'ésser humà. Aquesta mena de polítics retrògrats demostren tenir una doble moral fastigosa. Primerament no s'accepten a si mateixos, ni les reaccions del seu cos davant l'atracció d'un ésser humà, la qual cosa demostra que ells són els qui tenen veritablement un problema personal greu. No surten de l'armari en públic perquè la seua condició social i econòmica els ho impedeix. Són mentiders de mena, que només gosen exterioritzar els seus desitjos en el marc d'un local dedicat a la prostitució, en el qual han de pagar per gaudir de serveis sexuals dels quals ells en reneguen públicament. Com deia la cançó de la Trinca: Pagant sant Pere canta, amb permís dels capellans.
A aquests del PP de Mallorca, de tant en tant, se'ls veu el llautó. Sembla que alguns alts dirigents els agrada visitar puti clubs amb molta freqüència, però no els agrada rascar-se la butxaca. Recordem l'escàndol majúscul que va esquitxar la cúpula pepera illenca, després d'un partit de futbol que va jugar el Real Mallorca a la capital russa fa uns quants anys. Aquests polítics conservadors, encapçalats per l'expresident Jaume Matas, varen acabar la nit en un club alterne caríssim de Moscú, i varen fer ús de la Visa del govern balear per pagar els seus desigs de plaer carnal. En fer-se pública la notícia, en el parlament balear encara varen donar mostres del seu tarannà xulesc recriminant que l'oposició critiqués la seua relliscada. Ben famosa es va fer la frase del diputat del PSM: "Se'n van de putes pagant ses poble i encara renyen als qui no ens agrada. És que és ses colmo".
Com és "ses colmo" que els senyors del PP condemnin l'homosexualitat quan alguns d'ells la practiquen. No pretenc fer judicis moral envers la prostitució, la qual crec que hauria de ser totalment legal. Les necessitats sexuals de l'ésser humà porten a aquesta mena d'activitats, que de cap manera condemno, excepte l'actuació de les màfies al respecte. No és criticable, doncs, l'assistència d'aquest bon home a un local de prostitució per a homes (si li venia de gust), sinó el fet que es negui a acceptar l'amor entre persones del mateix sexe i que vulguin regularitzar la seua situació de parella si s'escau i, en canvi, trobi lícit pagar per passar una bona estona amb un "mascle". L'homofòbia és una malaltia que és curable, i sembla que el PP en necessita de bones dosis de medicina al respecte.
Lletres ebrenques
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |
Em sembla que barreges masses coses. Hi veus un plus en el fet de que aquest personatge és gai i del PP. Però és clar, si la cosa "només" tractes d'heteros i del PSIB, seria diferent?.
Aquí el tema és que la gent es paga les alegries pròpies amb diner públic. El de menys és si ho fa cardant o bebent cervesa. El que és reprobable no és que sigui del PP o una malifeta sexual. El que és censurable és la forma amb la qual pots fotre mà a la cartera del contribuent i llençar els seus diners per la finestra. Això si que és greu i moralment reprobable.
en l'enfocament del tema i he pogut frivolitzar pel fet que es tracta d'un del PP. Ho accepto. tot i això, comparteixo les teues darreres frases que el problema és que es paguin les despeses sexuals pagant el poble. En canvi, sé perfectament que no és fàcil sortir de l'armari, siguis de dreta o d'esquerra. No sóc homosexual, però m'he posicionat en moltíssimes ocasions a favor del dret d'estimar-se tothom com vulgui. Pots trobar molts d'articles meus sobre aquest tema en l'apartat "tolerància". No tinc una visió alegre de l'homosexualitat, ja que visc en un poble xicotet i una comarca no gaire poblada, i sé el difícil que és per als homosexuals ser acceptats públicament. No voldria haver-te donat una visió equivocada al respecte, ja que sóc molt conscient de la dificultat ciutadana. He fet molts d'articles sobre tolerància en els quals he intentat tractar el tema des d'una visió humana i més acurada, aquest cop hi havia "morbo" afegit, i l'he volgut usar. Els peperos ens volen donar lliçons de moral, i alguns surten com surten.
Salut i tolerància des de l'Ebre
Espero que ho pagui!