La Tradició ibera, occitana, catalana, aragones, valenciana, andorrana, algueresa,
En anar a Montpeller a commemorar el 880 aniversari del bateig del nen Jaume I, el rei de tots, i veure la poca importància que es donava a aquest personatge, vaig dir . On es la Tradició Catalana ? Després he vist que la Tradició Valenciana era molt forta .
Son els fonaments del programa i de la partida o topada política i jurídica present que no ens podem saltar i que cal afrontar: Nacionalitats, uniò, Catalunya, nacionalitat catalana, i Constitució de 1978.
Dret, Economia i Liberalitat.
Els Drets Humans de les NU i de la CE-UE, que es el Dret d'Auschwitz, son Dret universal.
L'occitana es la llengua mare, la nació mare.
Occitània Aragò Cataluha València, això es l'Occitania Manya.
2008.- Ara ja se que els catalans i els occitans des d'abans de ser romànics erom i som ibers dits després catalans pels lacetans.-
Iberitat i Occitanitat dels catalans, aragonesos, balqueresos, valencians,...
*Des de la unió dels Reis Catòlics i no sols des de Felip I Borbò, Espanya es un problema nacional,
i una guerra nacional.
*La llarga conquesta i destrucció de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Aragonesistat per part de Castella des del casament dinàstic de Ferran i Isabel i per part d'Espanya com estat de Castella des d'Almansa i 1714 i dels tractats d'Utrtrecht.
* Ara es el temps de la desconquesta i descolonització d'Espanya. Es el temps de la separació i independència.
LA NACIONALITAT CATALANA / LA CORONA D'ARAGÓ A LA UNIÓ EUROPEA.- Ara hi som però no hi som. No hi som com a nosaltres, com a persona.
Primer.- Volem ser-hi com Espanya segons la Constitució. Som l'Espanya Catalana Aragonesa.
Segon.- Dur la Nacionalitat Catalana Aragonesa ampla al Parlament Europeu, electoralment, com atercer partit d'Espanya aquest 2009.
Esport, Cultura, Geografia i escola d'idiomes i de periodistes.
Entrevistar els esportistes o en català o en la seva llengua pròpia, sentint la seva veu, i si cal amb traducció a sota. Aprendre d'ells qui son, d'on son , les seves tradicions, etc
Eta va ser una revolució nacional basca. Després, per terrroista i perquè hom es allò que fa, Eta ha mort Eta i n'ha esdevingut el seu contrari.
Hauria de plegar i dissoldre's sense condicions, per Esukadi Nabarra i Llibertat. Això és Euskal Herria! Eta es l'enemic principal de la causa i de la idea inicial d'Eta i de la seva revolució.
Memorial obert de la Guerra d'Espanya.
Totes les famílies, pobles, viles i ciutats; totes les nacions i regions hi tinguin els seus altarets.
Totes les veritats de part donaran la veritat de conjunt.
Lo Sr Josep Pla en diva Homenots.
Els meus homenassos i donasses han de ser amos, lliures, clars, volcànics, distingits, amb personalitat, dignes, liberals en les seves circumstàncies, emprenedors, esplèndids, despresos, caritatius, compassius, i si son així segur que son guapos i elegants.
El canvi lliberal necessari. Per fer-ne un partit amo, liberal, d'esquerres de Dret.Per poder ser d'esquerrees com cal, primer cal ser de dretes de Dret. Un partit democràtic de Dret per poder pensar, adoptar posicions i progressar. Un partit central hereu de la nacionalitat catalana, nacionalista i regionalista català,per ser amos, republicà i d'esquerres, econòmic i social. Que les idees, les posicions, programa i polítiques siguen de veritat. Des de sota de tot i des dels governs si pot ser, pujar amb el poble , NuCCs, i el Dret universal de les NU, de la CE i UE i de la Constitució de 1978. Per poder ser d'esquerres de dret primer cal ser de dretes de Dret.
Conservar i conrear la Natura.- La nostra terra.- L'aigua catalana, de les conques hidrogràfiques exclusives del Principat i la conca de l'Ebre. La Natura i la Terra de Mallorca, de València, d'Aragó, del Principat de Catalunya.
Es necessari dur al Parlament una plèiade de diputats per la independènncia i la regeneració democràtica, independents, no atrapats,
Eleccions Parlament de Catalunya 2010. Una nova opció per trencar el cercle viciós i dinamitzar la situació.
Qui ho vol ser ?
Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia com diu Carretero ?
Què mos semblen els aspirants ?
Catalunya, Unió, Democràcia i Llibertat. Determinació. INDEPENDÊNCIA ARA. Seriosament. Des de sota. Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia Una minoria per a una majoria.
Catalunya no vota PSOE ni vota PP. No podem votar castellà. Hem de votar català i promoure i ser el tercer partit o el partit no castellà de les nacionalitats.
2.008 : Al Congrés i al Senat, i al Parlament Europeu, candidatures unitàries NuCC-DEES d'Uniò del Poble de cada nacionalitat i de cada antic regne -estat no castellà. Unitàries independents, de programa i de legislatura.
Obrím-nos al món, al descobriment de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Occitanitat i de la Iberitat. Gaudiu dels treballs dels nostres historiadors de la veritat. No tinguem por a la llibertat.
La Carme Chacon líder del PSC a les eleccions ha de representar la majoria catalana al Congrés. Penso que no pot renunciar a la seva responsabilitats i representació per ser ministra o per estar a la mesa del Congrés. El PSC representa Catalunya però el PSOE no perquè es un partit castellà i a més imperial sobre els altres.
Igualment passa al Senat amb l'Entesa del Tripartit d'esquerres. CiU, ERC, IC i el PPC hi son les minories catalanes.
No es certa la concepció tòpica que la defensa de Catalunya, la nacionalitat catalana i els interessos dels catalans siga cosa responsabiliotat i obligació tan sols dels partits nacionalistes dels nostre país i que la cosa no va amb els altres. Per lògica els partits catalans han de ser nacionalistes o regionalistes catalans de la mateixa manera que a Castella son castrellanistes.
Si CiU i ERC no ho han fet prou o gens bé i han pedut el crèdit que posseïen no suposa ignorar i acusar que els altres partits catalans PSC i PP ho han molt pitjor encara aquesta legislatura i en el passat.
A la informació i mapes de les eleccions del 09.03.08 del Ministeri de l'Interior el PSC no hi surt. Els diputats catalans i els vots del PSC els fan passar per PSOE, castellans i en canvi el PSC es associat al PSOE però un partit diferent.
La presencia de catalans en el Govern central ha de pressuposar que per al nou Govern i per a les Corts generals que l'aproven, Catalunya existeix a Espanya amb igualtat al costat de Castella. Si Catalunya i la nacionalitat catalano aragonesa no existeixen els nostres diputats han de ser tots oposició.
Ben entès: hi ha una filigrana jurídica segons la qual el PSC és un partit fet i dret, però alhora és una federació del PSOE. El paper ho agunta tot, i els tecnicismes jurídics també.
Un símptoma ben clar: quan hi ha congressos, primer es fa el del PSOE, i a continuació el del PSC. No és que els dirigents del PSC rebin un mandat per representar el partit a Madrid, sinó al revés: a Madrid decideixen les coses substantives, i després les federacions - entre les quals la catalana -decideixen els detalls de l'aplicació local.
Ben diferent que el cas dels partits socialistes belgues, que es tracten d'igual a igual a través de comitè d'enllaç.
Esperar que la Chacón i els seus mariachis alcin la veu és esperar en va. Mai, mai, mai, en 31 anys, els socialistes catalans han votat diferent que els espanyols, ni tan sols quan tenien grup parlamentari propi.
Quan es va discutir l'Estatut, l'Iceta fou en tot moment la veu del seu amo. Els socialistes catalans van votar afirmativament a totes i cada una de les retallades de la comissió Guerra.
Ja ve a ser això, però... potser vagi bé que siguin forts
jordibrull |
dissabte, 15 de març de 2008 | 23:23h
Tant de bo, per instint de conservació —ni que sigui del poder i dels càrrecs— el PSC es vegi impulsat a deixar de ser tan dòcil amb el PSOE a la vista de tants vots com ha obtingut només com a préstec i després d'un lleu viratge catalanista motivat per les exigències dels socis de govern. EL PSC ha obtingut molts vots procedents del sobiranisme, de votants desencantats amb els partits anomenats "nacionals", que alhora temien el PP i han vist a venir que CiU i ERC fairen una subhasta a la baixa per a ser la pubilla afortunada desposaria amb el breu i bell Zapatero, de manera que han optat pel vot útil. Vot útil, però, que ha estat possible només gràcies a aquest lleu viratge més reivindicatiu del interessos de Catalunya en aspectes com el finançament i las infrastructures o la defensa decidida de la immersió lingüística al sistema educatiu.
Potser, només potser, amb la força que ara tenen davant el germanet gran i amb ganes de no patir davallades electorals, tinguem la sort de veure un PSC diferent.
Un símptoma ben clar: quan hi ha congressos, primer es fa el del PSOE, i a continuació el del PSC. No és que els dirigents del PSC rebin un mandat per representar el partit a Madrid, sinó al revés: a Madrid decideixen les coses substantives, i després les federacions - entre les quals la catalana -decideixen els detalls de l'aplicació local.
Ben diferent que el cas dels partits socialistes belgues, que es tracten d'igual a igual a través de comitè d'enllaç.
Esperar que la Chacón i els seus mariachis alcin la veu és esperar en va. Mai, mai, mai, en 31 anys, els socialistes catalans han votat diferent que els espanyols, ni tan sols quan tenien grup parlamentari propi.
Quan es va discutir l'Estatut, l'Iceta fou en tot moment la veu del seu amo. Els socialistes catalans van votar afirmativament a totes i cada una de les retallades de la comissió Guerra.
Ara no serà diferent.
Potser, només potser, amb la força que ara tenen davant el germanet gran i amb ganes de no patir davallades electorals, tinguem la sort de veure un PSC diferent.