Com cada any, des de fa quatre, en Joan, Quico, Pitu, Francesc, jo mateix i enguany un altre Joan reiniciem el Camí de Sant Jaume. També com cada any ens retrobem amb els amics gallecs Jorge i Manuel, que varem conèixer a Roncesvalles.
La d'avui ha esta una etapa dura molt dura, primer perquè em faltava entrenament i segon`perquè dels 36 kilòmetres, gairebé 25 són en paral.lel per la carretera i damunt d'asfalt.
Hem sortit a 2/4 de de 9 del matí de San Miguel del Camino, on havia existit un Hospital pels peregrins, després de 7 quilòmetres caminant a l'esquerra de la carretera hem arribat a Villadangos del Páramo, als voltants d'aquest poble, i per un repartiment de terres, a l'any 1111 va tenir lloc la batalla entre Doña Urraca de León i el seu marit Alfonso I El batallador. A villadangos del Páramo hem trobat la colònia més gran de corbs que mai havíem vist. Estaven refent els nius en un xopera al costat de l'escola. Hem sortit del poble per la font de Ancos i ens hem posat a la dreta de la carretera per afrontar els cinc kilòmetrs fins a San Martín del Camino, on hem fet un parada per esmorzar un entrepà de tonyina en el bar Los Picos, eren més o menys les onze del matí. Una curiositat del poble de San Martín del Páramo és que al costat de l'alberg de peregrins han obert un Club, dels de llum roja. Només havíem fet 12 del 36 Km.
Seguint per la dreta de la carretera, i amb l'estomac ple, hem fet els 8 kilòmetres fins a Hospital de Órbigo, on trobem un llegendari i magnífic pont de 19 arcs de pedra damunt el riu Órbigo. Aquest pont és famós perquè el cavaller Suero de Quiñones per conquerir el cor de la seva estimada, Leonor de Tovar, va protegir el pont (trencaven les piques de tots els cavallers que hi volien passar) des del 10 de juliol de 1434 fins el dia de Sant Jaume del mateix any. En aquest 15 dies van trencar 300 piques de 68 cavallers italians, francesos, alemanys, espanyols i portuguesos, amb l'única baixa del cavaller aragonés Esberto de Claramonte. En el poble de Hospital de Órbigo ens hem aturat a descansar a l'alberg parroquial on ens han indicat que a la sortida de la població agaféssim el camí que discorre per Villares de Órbigo on hem menjat, al bar Pires, un entrepà de truita a la francesa, Santibáñez de Valdeiglesias i San Justo de la Vega. Aquesta ruta marca el final de les interminables planes del pàramo de Lleó. Encara que fas un quilòmetre més s'agraeix la tranquil.litat dels camins plens de roures.
Al arribar a San Justo de la Vega et queden 3 quilòmetres i tres cents metres per finalitzar l'etapa. Des del creuer de San Toribio tens unes màgnifiques vistes d'Astorga i de la seva catedral. Diu la tradició que aquí va ser on San Toribio, bisbe d'Astorga en el segle V i després de cristianitzar los suevos, es va calçar les espardenyes en la seva fugida cap a Liébana.
L'arribada a Astorga (antiga Astúrica Augusta romana) s'ha fet llarga, la veus davant però mai acabes d'entrar-hi, encara que la recompensa d'un magnífic sopar amb els companys gallecs, congre al ajoarriero, al restaurant La peseta ha valgut la pena. A la ciutat d'Astorga acabava la Via Augusta romana que partia de Burdeus i unia Astorga amb la Via de la Plata. A la part esquerra de la façana de l'ajuntament d'Astorga una placa recorda que aquesta ciutat es va agermanar amb Reus a l'any 1989
