Ara fa aproximadament un any que alguns membres de la plataforma EL LLUÇANÈS ÉS COMARCA, vam reunir-nos amb un delegat del conseller de Governació, senyor Puigcercós, concretament amb en Jaume Oliveres, per saber com estava el tema del reconeixement del Lluçanès com a comarca.
Així, dit ràpidament, se'ns van treure del damunt amb un bon rotllo especial, copets a l'esquena i el compromís d'un full de ruta, passades les municipals -les coses es compliquen, deia en Jaume, davant de les eleccions. Pel que sembla, a vegades també passa després.-, on quedaria aclarit per on aniria el tema de l'organització territorial. Novament, com tots els polítics, del color que sigui, es comprometia a moure el tema Lluçanès si -ai, sempre el si condicional!- es tocava el tema comarques. I que no patíssim, que fos quina fos l'opció, ens mantindrien informats.
Vam sortir convençuts que tot era mentida, que res de res, que tot paraules i quedar bé i prou.
Recordo que els companys i companyes de la plataforma més vinculats a ERC, deien que havíem de tenir confiança, que ja veuríem... I tant, si veuríem, i veiem i veurem: res de res. Ni comarca, ni proposta, ni full de ruta, ni organitzacó territorial, ni llei electoral, ni manenir-nos informats..., i ara ni el conseller. El Puigcercós, que no va venir a reunió per altres afers d'última hora, segurament entre ells la mandra de parlar amb algú a qui has d'enredar i anar fent passar amb raons -ho entenc, la veritat-, ara plega i diu que fa balanç positiu de la feina feta. Potser sí. Ara bé, amb el tema Lluçanès, ERC ha demostrat ser igual que abans els de CiU. Només amb una diferència, però, als de CiU ja els coneixíem, a ells ens ha costat un important mal de ventre conèixer-los.
Primer va ser la pallassada del Carretero, que com un Míster Marshall qualsevol, arribà a l'ajuntament de Prats de Lluçanès, braç enlaire, fent la "V" amb els dits i dient, a tota veu "Sóc el primer conseller de la Generalitat que diu públicament que el Lluçanès serà comarca". I sí, ho va dir, sembla que va encarregar uns mapes i el conte s'ha acabat. El que ha vingut després, ja ho sabem.
ERC, amb tot això, ens ha ben fotut.
Així, dit ràpidament, se'ns van treure del damunt amb un bon rotllo especial, copets a l'esquena i el compromís d'un full de ruta, passades les municipals -les coses es compliquen, deia en Jaume, davant de les eleccions. Pel que sembla, a vegades també passa després.-, on quedaria aclarit per on aniria el tema de l'organització territorial. Novament, com tots els polítics, del color que sigui, es comprometia a moure el tema Lluçanès si -ai, sempre el si condicional!- es tocava el tema comarques. I que no patíssim, que fos quina fos l'opció, ens mantindrien informats.
Vam sortir convençuts que tot era mentida, que res de res, que tot paraules i quedar bé i prou.
Recordo que els companys i companyes de la plataforma més vinculats a ERC, deien que havíem de tenir confiança, que ja veuríem... I tant, si veuríem, i veiem i veurem: res de res. Ni comarca, ni proposta, ni full de ruta, ni organitzacó territorial, ni llei electoral, ni manenir-nos informats..., i ara ni el conseller. El Puigcercós, que no va venir a reunió per altres afers d'última hora, segurament entre ells la mandra de parlar amb algú a qui has d'enredar i anar fent passar amb raons -ho entenc, la veritat-, ara plega i diu que fa balanç positiu de la feina feta. Potser sí. Ara bé, amb el tema Lluçanès, ERC ha demostrat ser igual que abans els de CiU. Només amb una diferència, però, als de CiU ja els coneixíem, a ells ens ha costat un important mal de ventre conèixer-los.
Primer va ser la pallassada del Carretero, que com un Míster Marshall qualsevol, arribà a l'ajuntament de Prats de Lluçanès, braç enlaire, fent la "V" amb els dits i dient, a tota veu "Sóc el primer conseller de la Generalitat que diu públicament que el Lluçanès serà comarca". I sí, ho va dir, sembla que va encarregar uns mapes i el conte s'ha acabat. El que ha vingut després, ja ho sabem.
ERC, amb tot això, ens ha ben fotut.
Estic d'acord amb tu que els antic consellers no us tindrien que haver enganyat d'aquesta mamera,però no tothom està tant convençut com tu amb el tema de la comarca del Lluçanes. hi hanem a guanyar alguna cosa? ens preguntem? Això és igual que el famos referendum del 2014.Pot ser avanç de tirar-ho endevant val més que sapiguem del cert que és va a guanyar.
No és un problema personal, òbviament. En primer lloc, el mal anomenat Informe Roca, que els partits, tots!, van fer servir per mostrar-nos, un cop més, les seves misèries, convertint una anàlisi tècnica en una batalla política, i que a més, el Lluçanès no era proposat com a comarca diferenciada per culpa de la pressió de CiU.
En segon lloc, els números del Lluçanès: 10 ajuntaments demanant-la en ple; més de 5.000 signatures personals en una comarca de 8.000 habitants; més de 50 entitats donant-hi suport; tots els sectors de la societat civil organitzada, més els representants territorials dels partits polítics del Parlament, junts en un acte donant-hi suport; 21 de les 23 candidatures municipials presentades l'any 2003, donant-hi suport...
Però encara més, les dades objectives sobre la capacitat de negociació directa, les línies d'ajudes oficials a les comarques, les línies d'ajuts per a territoris com el nostre...
El problema, com sempre, és la desvinculació, volguda, de la classe política amb la realitat del territori i les seves necessitats específiques.
Però encara hi ha més. En cap moment he dit que ens "hagin de donar la comarca", d'allò que es tracta és de respectar el territori, els criteris científics i parlar-ne, sense convertir-ho en objecte de pagament de favors ni d'interessos particulars. El més greu de tot és, però, quan a aquests interessos s'hi afegeix la misèria, la gasiveria i la manca de dignitat de les unitats locals dels partits, només per justificar els seus "superiors". I això, al Lluçanès, ens ha fet molt de mal, primer amb CiU i després amb ERC.
Et proposo una recepta senzilleta, i en parlem:
100 grams d'arguments
50 grams de raons
10 grams d'identificació
Ah! I encara que vulguis dissimular, no cal que escriguis malament els noms dels pobles.