(Queden 237 dies)
Ahir escrivia que hi ha dos elements que compliquen encara més la renyida pugna entre Barack Obama i Hillary Clinton: (1) la controvèrsia que envolta les primàries invalidades a Michigan i Florida i (2) la controvèrsia que envolta el paper dels superdelegats a la Convenció Nacional Demòcrata, que declararà oficialment el candidat demòcrata a la Presidència (Denver, 25-28 d’agost).
Avui us parlaré del primer d’aquests elements, demà dels superdelegats. Com ja he explicat algun cop, dues de les primàries demòcrates, Michigan i Florida, van ser invalidades abans de celebrar-se. Aquest any molts Estats van decidir avançar la celebració de les seves primàries per guanyar protagonisme, però tant el Comitè Nacional Demòcrata (CND) com el Comitè Nacional Republicà (CNR) tenen normes clares sobre l’ordre en què s’han de celebrar aquestes conteses. Segons el CNR, cap Estat pot celebrar primàries abans del 5 de febrer, i va ser per aquesta raó que cinc Estats (Florida, Michigan, Carolina del Sud, Wyoming i Nou Hampshire) van ser penalitzats amb la pèrdua de la meitat dels seus delegats. Segons el CND, cap Estat pot celebrar primàries abans del 5 de febrer excepte Iowa, Nevada, Nou Hampshire i Carolina del Sud, i va ser per aquesta raó que les votacions de Michigan i Florida van ser completament invalidades; és a dir, els demòcrates van ser més estrictes que els republicans i van decidir que cap dels delegats escollits als Estats “insurrectes” s’asseuria a la convenció nacional per escollir el candidat.
Com és sabut, aquestes dues primàries, tot i que es van celebrar, no han computat en el compte de delegats. Hillary Clinton va guanyar tant a Michigan (on Obama, Edwards, Richardson i Biden van decidir retirar oficialment el seu nom de les butlletes, però no Clinton) com a Florida, i reclama ara que se’n tinguin en compte els resultats. La pregunta, és clar, és: si fos Obama qui hagués guanyat aquests Estats, demanaria Hillary Clinton que es tinguessin en compte? I la resposta és “no”, és clar.
No obstant això, un dels arguments de la senadora és vàlid: malgrat l’anulació per part del CND, la gent va sortir a votar igualment i la participació als dos Estats va ser molt alta. Hi ha preocupació al Partit Demòcrata que si ara es decideix deixar sense veu els votants demòcrates d’aquests Estats (que no tenen cap culpa de la situació), a les eleccions del novembre podria haver-hi desmobilització (= abstenció) o fins i tot cert vot de protesta (= canvi de partit). Això seria especialment greu a Florida, considerat un swing State (= Estat que pot decantar-se tant pel bàndol demòcrata com del republicà a les eleccions presidencials i que per aquest motiu pot resultar decisiu).
Repetir la votació
És evident que, per la magnitud d’aquests dos Estats, noves votacions a Florida (185 delegats electes en joc) i Michigan (128 delegats electes en joc) podrien donar el cop de gràcia a aquestes primàries a favor d’un o altre candidat. La posició més o menys oficial del Partit Demòcrata a dia d’avui és que cal intentar fer possible una segona votació a aquests dos Estats. Howard Dean (al mig de la foto), president del CND, ha dit repetidament que “no canviarem les regles del joc a mig partit”, és a dir, que no es pot deixar que comptin els resultats de les votacions que es van fer abans del 5 de febrer (violant les normes), però que no hi ha res en contra de fer una segona votació, aquest cop vàlida.
Les grans qüestions a resoldre són (1) de quina manera es farien les noves votacions —el vot per correu sembla una de les opcions més viables— i (2) qui les pagaria —Dean diu que no el Partit Demòcrata, que ara ha de concentrar els seus recursos a les eleccions de novembre, i s’especula que els propis candidats, Clinton i Obama, podrien acabar assumint-ne els costos. Es calcula que una nova votació a Florida podria costar fins a 24 milions de dòlars (sistema primària), 8 (votació per correu) o 4 (sistema caucus), i a Michigan un màxim de 10 milions.
Avui, Mississipí
Recordo que avui hi ha primàries a Mississipí, amb 33 delegats electes en joc. Diverses enquestes donen avantatges considerables a Obama, d’entre el 6 i el 24%.
Per cert, ¿recordeu que Hillary Clinton havia dit que Barack Obama podria ser el seu vicepresident? Doncs ell ha contestat que “no entenc com el que va segon [Hillary] ofereix la Vicepresidència al que va primer [Barack]” i que “si [ells han dit que] no estic preparat per ser president, no entenc com és que ara diuen que seria un vicepresident tan fantàstic”. [Aclariment: És evident que un dels criteris per triar vicepresident —com va dir el mateix Bill Clinton el 1992— és que ha d’estar preparat per ser president en qualsevol moment (per mer disseny constitucional, afegeixo). D’aquí la contradicció, per part de Hillary Clinton, de dir (i fer anuncis de campanya sobre el tema) que Obama no està prou madur per ser president i després dir que el podria triar com a candidat a la Vicepresidència.]
I am Glad i found this blog.
Sobre el tema de Michigan i Florida tinc un dubte: què (dimonis) va votar la gent del bàndol democrata si només hi havia Hillary Clinton? Perquè es va presentar ella? té algun sentit? potser va preveure que al final podrien comptar?
Com no se'ls va acudir abans, als democrates, que si castigaven als votants a les primaries els votants els castigarien a les generals?
Bé, he dit 1 i eren 1s quants. Haha.
merci!