Darrere de tot el devessall de resultats que aquests dies anirem analitzant i comentant hi ha un únic element. Diumenge passat, la gent no va anar a votar pensant si volia un Congrés amb més IU, amb més nacionalistes o amb més independentistes. Diumenge la pregunta era “a vostè què li semblaria que el PP tornés a governar a Espanya?” Aquesta pregunta té la virtut de mobilitzar encara moltes persones. I no només els votants habituals o ocasionals del PSC-PSOE, sinó també els d'altres formacions. És evident que hi havia més d'una llista que assegurava la continuïtat de Zapatero al govern: IU ho feia, ERC ho feia i CiU ho feia si el PSOE guanyava per majoria simple. Però si la gent va passar per damunt d'aquests matisos i va anar directament al vot socialista és perquè el rebuig al PP és encara molt gran. Si no és que el PP canvia molt i torna a presentar una llista semblant al que pretenia ser en temps de Piqué, el 2012 es tornarà a produir la dinàmica bipartidista. I si no passa això, serà que PP i PSOE han unit esforços per enfrontar-se a l'independentisme català i al basc en la defensa de l'Estat. Sigui com sigui, aquest empobriment de la democràcia espanyola, aquesta reducció a una pregunta en què el PP sempre és protagonista, hauria de fer reflexionar tant CiU com ICV, encara entestats a voler participar en una política que cada cop els exclou més.
Una altra mostra de la importància de les preguntes ens la dóna Marc Belzunces en un nou apunt amb material del CIS. Es tracta de l'estudi 2228 de 1996. L'estudi en qüestió no fa les mateixes preguntes que el Baròmetre d'Opinió Política de la Generalitat de Catalunya, que pregunta quina hauria de ser la relació entre Catalunya i Espanya i dóna quatre opcions, entre les quals un federalisme poc clar i sense gaire opcions de fer-se realitat. El CIS demana directament a la pregunta 33 d'aquest estudi si l'enquestat estaria a favor o en contra que Catalunya fos independent. L'any 1996 un 33,6% hi estava a favor, un 53,5% en contra, un 10,8% no ho sabia i un 2,2% no contestava. Recordem que el mateix Belzunces ha publicat altres apunts sobre l'enquesta del CIS de l'any 2001, en què els favorables a la independència eren el 35,9%, els contraris el 48,1%, els qui no ho sabien el 13,3% i els qui no contestaven, el 2,8%. Com es pot observar, en cinc anys havia augmentat el suport a la independència i havia disminuït l'oposició. Han passat set anys i ja seria hora de tenir dades actualitzades.
Segurament algú es deu pensar que pel fet que ERC hagi perdut cinc escons a Madrid tots ens desmoralitzarem i que començarem a pensar en la lluita armada i en l'exili i el suïcidi i tot. Mala sort. Crec que les coses no van per aquí. Som una mica tossudets, sabeu? I no pararem fins que aconseguim allò en què creiem. L'endemà de les eleccions, en Marc Belzunces recupera aquestes dades. El mateix cap de setmana s'ha enllestit el web dels 100 anys d'estelada. Continuem la feina de formigueta, cadascú des de les seves modestes possibilitats, perquè a nosaltres no hi ha bipolarització que ens tombi. Si no hi ha novetats, falten dos anys i mig per les properes eleccions al Parlament de Catalunya. I en aquestes eleccions la pregunta no ha estat mai el PP.
També m'ha fet reflexionar l'observació d'aquest post, on diu que, de ser Catalunya ja independent, aquesta hauria estat una victòria més del PP a Espanya. Realment no m'importa i és obvi quin peu calcen els espanyols, però veient el tracte que otorga el PSOE a la seva fidelíssima comunitat catalana realment m'anima observar que són tan idiotes com el PP: en comptes de comprar-nos, va i ens maltracten.
Possiblement en aquesta legislatura, malgrat tot, el PSC intentarà per acció i sobretot per aparença (la premsa amiga i pamfletària és omnipresent) fer-nos veure que per fi Espanya ens tracata bé, que això de l'expoli s'anirà reduïnt etc etc...què voleu que us digui, si el PP sap que sense Catalunya podria mantenir el poder hegemònic a Espanya, realment creieu que l'interessa tant tenir-nos lligats? creieu que li val la pena moderar-se per esgarrapar quatre vots aquí i perdre'n vint allà?
En canvi el PSC-PSOE sap que el nostre suport és la màxima garantia del seu manteniment al poder espanyol. Quan el ZP va dir allò que ara sí que creia en una espanya unida (i diversa...) no feia, crec, un simple joc de paraules amb allò d'una grande y libre...crec que deia la veritat. El màxim interessat en mantenir-nos espanyols fins que ens podriem són ells.
Els sociates.
Ja és hora que focalitzem la nostra atenció en aquesta xacra social. El veritable enemic ja no és el PP.
I, encara més, jo diria que ni CIU ni ERC ni el PRC ni Estat Català, ni ..., ens portaran a tenir estat, això només nosaltres, els que responem a un nom i a dos cognoms, no a sigles, ho podem assolir. Que cadascú en convenci a tres.
La teràpia ha estat la correcta, perquè el resultat ha estat francament espectacular. Agafa-t'ho com vulguis. Però de realitats no n'hi ha tantes!.
Si el seu objectiu era assolir una victòria electoral, ho han aconseguit. Però crec que ara vindrà la reacció, lògica i necessària.
Si creus que nosaltres som els idiotes (per haver-nos deixat enredar per aquests) tens molta raó. La sol·lució no és repetir-t'ho mil vegades i donar-te cops de cap contra la paret fins esclafar-te'l. La sol·lució és, primer, reflexionar i reorientar l'estratègia i després ser més putes que ells, dinamitar-ne la credibilitat i la confiança, projectar-hi els nostres defectes, identificar-los amb el PP com el que són, uns altres cretins espanyols, alimentar la voluntat de confrontació i polarització, inundar la xarxa d'idees i reaccions contra ells, que quan en responguin una els en ploguin deu de noves, i cercar lemes simples per la massa que els combatin, com ells han fet...vaja, és de manual ;)