VilaWeb.cat

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
 
calaixdesastre | Camí cap a la independència | dimarts, 11 de març de 2008 | 09:31h

350.000 vots són els que ha perdut Esquerra en aquestes eleccions. S’esperava una davallada, però no d’aquesta magnitud.

Ara la qüestió, és on han anat a parar els vots? Què ha fet el votant sobiranista? Què han votat els manifestants pel dret a decidir?



Com sempre, el vot independentista ha estat molt i molt dividit. Uns han votat ERC, altres CiU, i alguns fins i tot, per por, han votat PSC (greu error). També alguns sobiranistes han votat en blanc, nul i també altres partit petits. Però molts s’han quedat a casa.

No hi ha dubte, Esquerra ha estat víctima de la seva pròpia política i de la por al PP. Aquests darrers anys ERC ha treballat pel PSC i aquests són els que s’han endut els seus guanys. Potser és injust aquest càstig, per la seva política a Madrid, però ha pagat per la seva mala política a la Generalitat.

Això ja li va passar quan va pactar amb CiU a la Generalitat. Aleshores, després de fer un govern estable i profitós, van tenir un forta davallada i el partit gran, en aquell cas, CiU en va sortir beneficiat. Ara li ha passat el mateix.

No sé què era millor per la Generalitat, però ERC ha pagat car estar al govern i més car ho pagarà. Potser li hagués anat millor, quedar-se com a primera força de l’oposició.

La tesi de que pactant l’entesa de progrés convertiria els vots socialistes en sobiranistes no ha funcionat. Amb els resultats d’ahir s’ha vist clarament.

ERC sembla acomplexat, perquè l’acusen de no saber governar, i amb aquesta excusa, de voler demostrar que sí, fa pactes i més pactes i accepta treballar pel PSC que és el PSOE.

Potser jo visc en un ambient força radicalitzat, però els votants d’Esquerra que conec, no els hi agrada aquest pacte, i no entenen aquesta estratègia del partit.

La primera conseqüència de tot això, és la dimissió de Puigcercós. No entenc la seva dimissió. Potser vol fer un primer pas sol·lucionar la primera crítica que els moviments crítics interns fan: la cúpula del partit ha de ser diferent als membres del govern. Els càrrecs han d’estar més repartits i no es pot barrejar la tasca del govern, amb la tasca del partit.

És suficient la seva dimissió? Cal? És l’únic culpable de la derrota?

Em sap greu, per ells, però sovint tinc la sensació que la cúpula d'Esquerra viu en el seu propi món, rodejats de gent que els afalaga per interés, que no veuen la realitat dels militants de base, que desconeixen les preocupacions dels seus votants.

Hi ha molts ciutadans nacionalistes catalans, sobiranistes. Això va ser molt visible a la manifestació pel dret a decidir. Algú ha d’engrescar tot aquest gent. Penso que ERC té la possibilitat d’atraure tots aquests votants. Els sobiranistes són una part important de l’electorat.

Sort que hi ha hagut les manifestacions pel dret a decidir, perque sinó pensariem que els independentistes van desapareixent, que aquesta ideologia va passant de moda. Però no és així, cada cop hi ha més independenitses, cada vegada hi ha més gent que veu que el camí per la supervivència de Catalunya és deslligant-se de la llosa d'Espanya.

Els partits nacionalistes tenen la oportunitat d’atraure tot aquest electorat, i ERC és el partit que ho pot fer millor.

Ho ha d’aprofitar i per això, no pot ser que la independència la deixin en un segon pla, entre parèntesis com en el seu eslògan de la campanya.

Els militants i votants d’Esquerra són votants convençuts i no es deixen enredar de cap manera, no se’ls pot donar gat per llebre. Per això, no poden deixar de banda els seus principis bàsics.

Jo ja ho he dit en moltes ocasions, l’eix dreta esquerra va desapareixent, i el primer és fer país.

Finalment només puc recordar una frase que sempre he sentit als meus avis: "La guerra es va perdre per les lluites en el nostre bàndol". O sigui, que no deixem que ens apliquin allò del “divide y vencerás”.

Comentaris: 6
  • Independència decidida fora d'Espanya
    Mike | diumenge, 16 de març de 2008 | 20:27h
    Jo no em preocuparia massa pels resultats electorals. La independència de Catalunya no la decidim ni aquí ni a Madrid.  L'entrada dels països de l'est a la UE destrossarà l'equilibri actual. Si les estructures d'Estat suposen privilegis, seran les pròpies regions d'Alemanya, Regne Unit, Itàlia, etc. les que reclamaran el mateix poder que Montenegro, Kosovo, Macedònia, Moldàvia, etc. I en cas de crisi econòmica aquest moviment s'accelerarà, perquè els poders centrals no podran fer res per beneficiar les seves regions davant d'un mercat obert. No podran tancar fronteres, ni devaluar monedes.
    • Una hipòtesi molt i molt interessant.
      A.M.G.| Adreça electrònica | dissabte, 29 de març de 2008 | 21:39h
      Els desequilibris territorials europeus que comportaran tensions en els moments de crisi econòmica comportaran canvis de política interior europea. Aquests canvis probablement en alguna mesura ens beneficïin a nosaltres, a les petites nacions sense Estat, però el que si que és segur que si tenim l'encert de denunciar l'hostilitat permanent del nostre Estat, i a més la pròpia crisi genera moviments de certa importància a les nostres comunitats objecte de l'espoliació colonial, hihaurà una pressió bastant important sobre el govern espanyol que caldrà aprofitar.
      La secular i tradicional habilitat de la classe dirigent espanyola d'emular les aranyes en la seva forma d'entendre la funció pública, per ética, per justícia i per sostenibilitat arriba a la seva fi. Jo crec que aquesta classe descendent directe de la Mesta i del Viriato ho sap més bé que ningú i per aixó en els propers dos o tres anys ens apretarà com mai. Si no ens maten, cosa que les aranyes a la fi sempre acaben fent amb les seves preses, podrem contemplar la seva fi perquè no podran estendre les seves teranyines i nosaltres podrem trencar, de fet ja ho podriem fer ara, les que durant vora tres cents anys ens han teixit al nostre entorn i en el nostre esperit.
      • Una petita correcció.
        A.M.G. | dissabte, 29 de març de 2008 | 21:41h
        on dic, l'hostillitat permanent del nostre Estat, caldria dir l'hostilitat permanent de l'Estat espanyol i de l'Estat francés, que també hi és encara que es nota menys.
  • Nos lo hemos cepillao....
    Quim| Adreça electrònica | dimecres, 12 de març de 2008 | 16:28h
    ERC ha perdut més de 350.000 vots, i CiU n'ha perdut uns 60.000. Una de dos, o cada vegada hi ha menys catalanistes, o cada vegada hi ha menys catalans que creuen que s'ha de participar en el sistema polític espanyol. De què serveix esmerçar-se durant dos anys per obtenir el consens del 89% del país si després les corts espanyoles no només se'l rifen sinó que el president de la seva comissió constitucional en fa escarni públic? Els bascos tenen raó, hem de deixar-nos estar de consensos i buscar un vot més del 50%. I quan ho tinfuem fer el que ens surti dels dallonses
  • Comentaris
    Lo Jordi de ca de Joanfarré | dimarts, 11 de març de 2008 | 14:40h

    En línies generals estic d'acord amb el que dius. De tota manera, vodria fer dues matisacions:

    1) Segurament cada cop hi ha més independentistes. Segurament el seu nombre ha crescut els darrers anys més ràpidament que el nombre total de persones amb dret a vot, però dubto que ho hagi fet més que el conjunt de la població. A Catalunya tenim aproximadament un milió d’estrangers que, llevat d’excepcions, ara per ara semblen poc interessats en la sobirania del país. I cal suposar que bona part d’aquest col.lectiu tard o d’hora adquirirà la ciutadania espanyola i podrà votar a totes les eleccions...  Penso que en aquest àmbit s’ha girat molta feina per al sobiranisme, fins i tot per al catalanisme, si en el futur no volen recular.


     


    2) És cert que el “divide et impera” fa mal, i entenc que vulguis que l’eix dreta-esquerra desaparegui a l’àmbit sobiranista, però és dubtós que ho estigui fent o que ho pugui fer. Penso que la qüestió serà sempre motiu de friccions.


     

    • ya esta bé
      alberto| Adreça electrònica | dimecres, 20 de maig de 2009 | 01:25h
      hola soy valenciano, y por casualidad e entrado aqui y leyendo esto me quedo alucinado con las tonterias que leo.
      1-creeis que hay mas independentistas en cataluña??
      yo creo que la gente se hizo a un movimiento que no sabian bien lo que era y cuando el boom exploto salio la verdad que las tonterias de independentistas y de estado catalan no es lo que la gran mayoria de los catalanes quieren.
      2-por lo que respecta a mi valencia, la cosa es mas triste todavia cuantas mas banderas independentistas sacais en cualquier cuidad del reino de valencia mas escaños tiene el PP, solo hay que ver la trayectora. yo no soy del PP por si os ofendeis, pero una cosa esta clara somos hermanos y ahora estais haciendo que seamos primos.
      3-decis que somos catalanes y os invito a que vengais a qualquier pueblo o ciudad y digais la palabra "pais valencia" ó "paisos catalans" en el 95% de los casos os podeis llebar un gran disgusto.
      es necesario todo esto?? que edad tienen las personas que dicen esto??
      porque parece que tengais 13 años, antes en valencia se podia ver TV3 y el canal 33 además de que en la universidad se daba filologia catalana y las personas ni les parecia mal ni bien, con esta guerra que habeis empezado el PP se ha beneficiado de todo esto a prohibido los canales a partir del proximo curso se estudiara filologia valenciana y con nacionalistas valencianos estan en fase de prohibir la palabra pais valencia etc. el PSPV ya lo esta haciendo y en las proximas elecciones pondra PSCV.
      y con todo esto y lo que esta por llegar ¿¿no es da de pensar??
      un saludo desde valencia (ESPAÑA)