Com que la política es basa en el vot, i ara que el 99,99% ja està escrutat i és difícil que hi hagi sorpreses, és hora de fer l'anàlisi dels vots per veure si en podem treure alguna conclusió. Respecte de l'apunt d'ahir, caldria afegir-hi l'onzè escó que finalment ha aconseguit CiU i l'anunci de dimissió del conseller Puigcercós. L'apunt (dic d'ahir però de fet el vaig publicar passada la mitjanit), ha rebut força comentaris. Us els agraeixo moltíssim. De debò; i espero que continueu deixant-ne, encara que molts sigueu crítics amb mi (o precisament per això). M'agradarà anar-los repescant i comentant amb calma. Ara, però, crec que és prioritària aquesta anàlisi.
PSC-PSOE
Al conjunt del Principat, el PSC-PSOE ha obtingut uns 86.000 vots més. Semblava difícil que poguessin superar la mobilització que es va produir ara fa quatre anys en aquelles circumstàncies tan extraordinàries, però ho han fet. D'on han sortit? Crec que és obvi que han aconseguit fer arribar a moltes persones que només hi havia dues opcions. S'hi han concentrat tots els esforços: una campanya que deia clarament que, si no anaves a votar, el PP tornava; un ús dels mitjans de comunicació de masses en clau bipartidista, excloent sense cap escrúpol la resta de representants, i un recurs sistemàtic a un suposat vot útil. Tot plegat suposa un pas de gegant cap a l'Espanya dual. De cara al 2012, el partit encara podria arreplegar una mica més de vot útil. La bipolarització no s'aturarà, i per tant, no només ICV i ERC (si és que es presenta, que no ho crec pas) sinó també CiU tendiran a ser engolits per aquesta voràgine. L'Espanya dual es referma en la seva homogeneïtat. I això té efectes, perquè aquí provocarà una reacció de rebuig que reforçarà l'independentisme. És especialment important tenir en compte com incideix això en les voluntats federals d'ICV (afeblit i sense una IU forta que la recolzi a Espanya) i del PSC (amb un PSOE que tindrà sempre sempre com a excusa la falta de voluntat del PP. L'Espanya dual és un nou cop de porta a l'Espanya federal. I quan el catalanisme federalista descarti aquesta opció és més versemblant que s'apunti a l'independentisme que no pas a cap altra cosa. Tingueu en compte que l'estat dins l'Espanya federal és la preferència majoritària a Catalunya segons el Baròmetre d'Opinió Política. Per damunt de la comunitat autònoma.
CiU
CiU ha guanyat un escó i això els fa estar molt contents, com és lògic. Fins i tot havent conservat els deu que tenien es podia fer una lectura triomfalista pel fet d'haver resistit la bipolarització molt millor que altres forces. En termes absoluts, però, hi ha hagut una pèrdua d'uns 60.000 vots. La tendència que dibuixa el vot de CiU és clarament a la baixa en eleccions al Congrés des que els anys 1993 i 1996 tocaven sostre (965.623 al 2000; 835.471 al 2004; 774.317 el 2008). Amb els resultats d'ahir es remunten als obtinguts el 1982 i 1986. El camí a l'alça coincideix amb l'articulació de l'hegemonia nacionalista. El camí a la baixa, amb els suports al PP. Ara el pacte amb el PP ja comença a quedar lluny i s'hauria de notar un repunt, però no es produeix. Amb aquestes dades i tendències a la mà, la qüestió és veure quins factors poden ajudar CiU a capgirar novament la tendència i quins altres la poden portar a baixar encara més. Com deia abans, la pressió bipolaritzadora no desapareixerà pas, i d'aquí a quatre anys, amb una ERC que probablement ni es presentarà i amb una ICV-IU a punt de desaparèixer, tota la pressió del vot útil es dirigirà als nacionalistes de CiU. I el cas és que dins de CiU conviu un votant que fa vot útil cap al PP i un altre que el fa cap al PSOE, amb la qual cosa la resistència serà força més complicada. D'aquí a quatre anys, CiU es podria trobar amb un efecte molt semblant al que ara ha patit ERC. Els republicans, comparat amb l'any 2000, han guanyat 100.000 vots, però l'empenta del 2004, combinat amb el sistema de repartiment d'escons, els ha fet passat de 8 a 3 en el que sembla una estavellada monumental (fixeu-vos, però, que amb només tres dècimes de diferència en percentatge, EAJ-PNB obté sis escons). A CiU podria passar que, si es manté la tendència a la baixa, 50.000 o 60.000 vots menys signifiquin passar, de cop i volta, d'onze a vuit, per exemple.
La pèrdua de vots de CiU obeeix, si fa no fa, als mateixos criteris que la d'ERC. Els vots poden haver anat a l'abstenció, al vot en blanc o al vot útil de PSC-PSOE. Però també hi ha un sector que vota CiU en eleccions al Parlament i en canvi opta per PP a les del Congrés, cosa que no passa a ERC. La pregunta previsible és per quin motiu, si els criteris són els mateixos, ERC ha perdut molts més vots que CiU. I la resposta és que CiU (i els seus votants) té un projecte polític per a Espanya, mentre que en ERC això és molt més residual i conjuntural. Els votants de CiU s'han cregut molt més la necessitat d'anar a votar que no pas els d'ERC. Una altra pregunta, potser no tan previsible, és si això, tenir un projecte polític per a Espanya, serà bo per a CiU en els propers anys.
PP
Al conjunt de l'Estat han guanyat uns 400.000 vots, cosa que vol dir que segurament algun votant del PP es va quedar a casa o va votar PSOE l'any 2004 veient com anava tot plegat, però que ara han tornat a donar-los suport. Al Principat, en canvi, la pèrdua de suport és també progressiva: 763.945 l'any 2000, 626.107 el 2004 i 604.964 el 2008. El vot espanyolista que es mou entre PP i PSOE identifica cada cop més el PP com un partit radical i el PSOE com uns angelets al costat dels altres. A l'independentisme, això ja li va bé. Que el PSC-PSOE vagi camí de convertir-se en el referent majoritari del vot espanyolista a Catalunya és bo. Que el PP vagi camí de llençar la tovallola catalana, també.
Esquerra
Poca anàlisi cal fer davant de l'evidència. Passar de 638.902 vots a 289.927 és una evolució prou eloqüent. Els factors que expliquen la pèrdua de suports són en bona part els mateixos que he aplicat a CiU. La bipolarització ha arrossegat també ERC, que com CiU ha estat sistemàticament exclosa dels debats mediàtics. Hi ha hagut un vot que l'any 2004 veia en ERC, arran del setge a Carod, un partit útil per expressar el rebuig al PP. Fa quatre anys, la gent estava engrescada per fer saber a les institucions espanyoles que l'independentisme havia arribat i que ens faríem sentir. Ara, després de tot el que ha passat, part de l'electorat d'ERC passa de les institucions espanyoles i creu que el partit no hi ha de fer res, a Madrid. Això és bo per al procés sobiranista, però paradoxalment és dolent per al partit si esperava més suport. La gent ha optat per votar en blanc, per abstenir-se o pel PSC-PSOE. D'altra banda, també hi ha un vot de càstig en clau interna, de persones que volen canvis en el partit. En resum, ERC no tenia cap element a favor seu i els resultats ho han reflectit àmpliament. La direcció ja ha reaccionat amb un parell de mesures de xoc: Puigcercós surt del govern per dedicar-se al partit i el congrés s'avança al juny. Hi ha una cosa que ja vaig explicar en un apunt del 3 de juny de 2007, després de les municipals, i és que no tots els partits saben què ha de fer per reaccionar, i no tots poden fer-ho. A Esquerra se li demana més independència i sap què ha de fer. En definitiva, si d'algun partit tindrem ocasió de parlar des d'aquest bloc, sens dubte és d'ERC (tant a través dels apunts com dels inestimables comentaris de lectors i lectores).
ICV
ICV ha tingut una evolució comparable a la d'ERC en les darreres eleccions al Congrés. Els resultats obtinguts ahir han estat pitjors que els de 2004, però millors que els de l'any 2000. Amb tot, l'alè fètid de la bipolarització el senten al clatell molt més que ERC. El 2012, el discurs del vot útil els podria fer desaparèixer absolutament del mapa. Un cop més es fa evident que el sistema polític català és diferent de l'espanyol, que ICV surt molt perjudicada de la seva participació en la política espanyola, però que queda especialment tocada la proposta de model d'estat federal, per a la defensa de la qual es comptava amb IU. Espero que a ICV també n'extreguin les conclusions pertinents.
"...La
pregunta previsible és per quin motiu, si els criteris són
els mateixos, ERC ha perdut molts més vots que CiU. I la
resposta és que CiU (i els seus votants) té un projecte
polític per a Espanya, mentre que en ERC això és
molt més residual i conjuntural..."
Crec que el votant típic de CIu tampoc pensa massa en Espanya. Més aviat és la Catalunya, no massa exigent a nivell sobiranista, espantadissa, tancada en si mateixa, rural, en part cristiana, que té la sensació que: entre els "xarnegos" (tal com diuen ells) que manen a la Generalitat; entre la immigració que "a casa vingueren i de casa ens tragueren"; entre la por al PP espanyolista i un sentiment de rebuig molt fort al socialisme (són gent més aviat conservadora), la seva opció, sempre acava sent el partit del seu "gran pare", en Jordi Pujol: EL GRAN PROTECTOR. Recordem que el lema de CIu era: Farem RESPECTAR Catalunya.
Crec que els estrategs de CIu saben molt bé com pensa el seu electorat matricial i que aquest cop han clavat el missatge. I aquest electorat si pensa en Espanya és per aplicar l'acció del peix al cove, el fenicisme a què en Pujol els tenia acostumats.
Per tant, en el fons, el motiu de vot a CIu és fruit d'un sentiment catalanista conservador, no de projecte per Espanya, no?
En canvi ERC no ha ofert el què el seu votant demanava. ERC potser no coneix a fons el format del seu votant. O potser és més heterogeni. No ho sé
Salut i independència!
"...La
pregunta previsible és per quin motiu, si els criteris són
els mateixos, ERC ha perdut molts més vots que CiU. I la
resposta és que CiU (i els seus votants) té un projecte
polític per a Espanya, mentre que en ERC això és
molt més residual i conjuntural..."
Crec que el votant típic de CIu tampoc pensa massa en Espanya. Més aviat és la Catalunya, no massa exigent a nivell sobiranista, espantadissa, tancada en si mateixa, rural, en part cristiana, que té la sensació que: entre els "xarnegos" (tal com diuen ells) que manen a la Generalitat; entre la immigració que "a casa vingueren i de casa ens tragueren"; entre la por al PP espanyolista i un sentiment de rebuig molt fort al socialisme (són gent més aviat conservadora), la seva opció, sempre acava sent el partit del seu "gran pare", en Jordi Pujol: EL GRAN PROTECTOR. Recordem que el lema de CIu era: Farem RESPECTAR Catalunya.
Crec que els estrategs de CIu saben molt bé com pensa el seu electorat matricial i que aquest cop han clavat el missatge. I aquest electorat si pensa en Espanya és per aplicar l'acció del peix al cove, el fenicisme a què en Pujol els tenia acostumats.
Per tant, en el fons, el motiu de vot a CIu és fruit d'un sentiment catalanista conservador, no de projecte per Espanya, no?
En canvi ERC no ha ofert el què el seu votant demanava. ERC potser no coneix a fons el format del seu votant. O potser és més heterogeni. No ho sé
Salut i independència!
D'altra banda crec que esquerra hauria de presentar un ultimatum al PSC. O forcen el PSOE a proporcionar un nou model de finansament o s'acaba el tripartit. Sortirien reforsats davant dels seus votants i deixarien en evidencia el PSC.
Salutacions
La qüestió és quan es va pel darrere dels vots i no per davant.
El forat negre d'Esquerra és que no ha sabut plantejar una oposició coherent i responsable com la que la va dur a augmentar de forma exponencial la seva representació, tot s'ha de dir amb l'ajud de les polítiques nefastes des del govern de l'Estat del PP.
Però amb la promiscuitat i la complicitat del govern del PSOE de Montilla els ha tingut sota control 'de peix al cove' però per l'esquerre i no ha pogut mantidre la coherència d'una oposició responsable de país capaç defendre tots els plantejaments com cal per continuar creixent i arreplegar tot el descontent inmens generat aquests darrers quatre anys i pense que poques vegades se li presentarà una oportunitat tan clara com la que han deixat escapar.
... i tot això després del ribot de l'estatut i l'expulsió del govern del primer tripartit d'en Maragall.
L'anàlisi que fas és molt llarg i molt complet i val la pena llegir-lo, tot i així no crec que calgui donar més voltes a un fet clar i obvi, l'estratègia d'ERC ha sigut un error que pot sortir molt car. Tots els partits d'àmbit nacional estan en fora de joc, les relacions entre aquests partits són de pena, i mentrestant els senyors del PSOE campen per on volen. Tenim molta feina!
Sobre l'estat dels partits d'àmbit nacional català, no m'agradaria que ningú tragués conclusions precipitades d'unes eleccions estatals en què la pregunta, per a la majoria de la gent, no era "quina composició vol al parlament espanyol?" sinó "què prefereix: que torni el PP o que continuï ZP?"
Crec que cal reaccionar a temps. Crec que tard o d'hora caldrà plantejar-se que el pacte amb el PSC no ha portat els beneficis que es creia que duria. No sé si amb CiU es pot fer un projecte sobiranista de futur, però amb el PSC és impossible. Continuar amb el PSC gaires anys més vol dir esdevenir Catalunya definitivament una "regió-nació" de la "moderna" i optimista Espanya del PSOE.
Ens hi juguem el futur. Pensem en deu o quinze anys vista. Proposem projectes que engrequin la gent i ens reforcin com a nació que vol i ha de tenir un estat propi. A mi em costa molt poc pensar que això passa per un pacte amb CiU. No ho sé. Potser m'equivoco, però sé que el camí seguit aquests darrers anys no és el bo.
Guillem M.
Jo veig que dels més de 300.000 vots perduts per Esquerra més de cent mil han anat al PSC; uns cent mil a CiU i més de cent mil a l'abstenció. Aquesta triple caiguda de vots s'explica pels tres grans errors dels (dirigents) d'Esquerra (l'antiga ERC): (1) confondre's amb el PSC dins la retòrica de ser un partit d'Esquerra: per a molts electors és millor votar al fort que no pas a la còpia en què s'ha convertit Esquerra (2) oblidar l'Eix nacional que els feia pròxims a CiU: la força de CiU aquests anys ha estat el referent símbòlic que marcava la diferència entre Catalunya i Espanya en l'àmbit electoral, encara que no ens agradi moltes coses de CiU i que no l'haguem votat mai ni ganes (3) pensar-se que els votants d'ERC no eren independentistes fent una mala lectura del que diuen els seus votants. Fa pocs dies va quedar clar que els idependentistes són ja el 55% de la població del Principat. Fa anys se'm van posar els pèls de punta quan vaig sentir l'Huguet explicant que havien descobert que bona part dels seus votants no eren independentistes, em vaig témer el que després ha passat. No van entendre que la població no pot ser mentalment independentista d'una sola peça però que aixó no vol dir que no pugui donar suport a un procés d'independència.
Jo vaig dir publicament en un blog que aquest 08 votaria Esquerra per compassió i ho vaig fer així, però també entenc els qui no els han votat per algun dels tres grans errors que dubto que esmenin mentre continuin (per posar només un exemple personal) censurant al seu portaveu "Esquerra Nacional" llibres de militants seus per odi o per por a la crítica raonada.
Ara és l'hora de fer anàlisis com la que has deixat aquí, de buscar causes i arguments per al debat. Els militants teniu la paraula. Jo només us demanaria que feu un debat tranquil i que arribeu al congrés amb part de la feina feta; que parleu molt entre vosaltres abans; que elaboreu ponències i les discutiu. Que el congrés no sigui una olla de grills i una esbatussada sinó la formalització d'allò que prèviament s'hagi pogut aclarir.
Gràcies pel comentari i cuida't molt.
Una abraçada.
David Morgades (elracodemataro.blogspot.com)
El més probable, David, és que CiU no vulgui esperar que s'esgoti la legislatura i que busqui les eleccions anticipades. Tindrem ocasió de comprovar-ho.
Ens veiem dijous a les set a la Robafaves.
David.
Com pinta el congrés, David? Es podrà visualitzar el sobiranisme de CiU? En sortirà una proposta com la que apuntes?