No puc estar-me d’escriure aquest darrer article de comiat del bloc sense
fer una referència a aquestes últimes eleccions al Parlament espanyol.
Pel que fa al meu partit, ERC, què hi puc afegir? Tots coneixeu el meu
pronòstic fet ja fa molts mesos enrere en aquest bloc i no estic pas content
d’haver-la clavat amb els 3 diputats. El que estic és molt emprenyat pel fet que
no ha servit de res el meu advertiment. Malgrat que no era l’únic que ho
pensava, l’actual executiva ha fet els ulls clucs fins que se l’han fumut. No
em sap greu per ells, sinó per tota la militància que cada dia lluiten tots
sols contra totes les adversitats, incloent-hi incomprensions per part dels
simpatitzants independentistes i dels atacs per parts d’altres formacions
polítiques. Mentre que uns cobren uns sous de ministre i van amb cotxe oficial
amb xofer, els altres ens carreguem la seva incompetència, la seva supèrbia i
la seva manca d’ètica sense que facin cap gest per canviar el rumb; de fet tota
aquesta pèrdua constant de suport va començar ja abans del 2006 i fins ara no
ha canviat res dins d’Esquerra, ni tan sols una dimissió.
Com he dit en el darrer article: ERC 2.0: La darrera
oportunitat, cal una revolució interna dins d’Esquerra 1.0 per donar pas a
l’ERC 2.0.
Però no fem més llenya de l’arbre caigut, cada cosa té el seu temps i ara
que les eleccions espanyoles ja han passat, toca continuar la nostra sorda,
constant i imprescindible lluita per la nostra llibertat.
No voldria deixar-vos amb un mal regust de boca, crec que per aconseguir
que el cada dia més ampli suport per la independència tingui possibilitats
d’èxit; cal que es faci neteja de la nostra classe política i en aquest sentit
no anem pas tan malament. Ho dic sincerament, la independència es construirà
amb una nova generació política, una nova fornada que no estarà lligada per les
idees caduques del segle passat i que tampoc no es creurà que hi ha dues
Espanyes, la del PSOE i la del PP. Només n’hi ha una. L’Espanya que no ens vol
com a catalans, que ens vol només com a espanyols.
El bloc ha estat una experiència meravellosa; gràcies a ell, he conegut
moltes persones a les quals hauria estat del tot impossible fer-ho. Com a
persona m’he enriquit, com a català m’he sentit molt acompanyat. Estic molt
agraït al suport inicial per haver-me fet referència en els meus primers articles
del periodista online de referència, en Saül Gordillo, del sempre
optimista i incansable activista per la independència en
De fet, per culpa d’ells he reconsiderat de continuar el bloc però no puc
continuar amb el ritme que imposa el fet d’escriure periòdicament quelcom
interessant. Malgrat tot, ho tindré en compte i potser aquest adéu-siau no serà
un adéu per sempre.
Salut i visca
Manel Bargalló
Karlsruhe
Baden Württemberg
(A continuació teniu les estadístiques amb els
blocs més llegits.)
Estadístiques
General
- Posts: 183
- Comentaris: 846
- Des de l'inici: 36197 visites
Entrades més visitades aquest mes
- ERC 2.0: La darrera oportunitat
- La vellesa i l’envelliment
- Si votes perds, sinó votes també
- Postals des de Karlsruhe: "Els impostos" (1 de ...)
- En defensa dels arbres de Can Feliciano de Malgrat de Mar: Una l’altre manera d’urbanisme és possible.
- Projecte Referèndum 2014: introducció (fase d’adquisició)
- GENS DE LA INTEL·LIGÈNCIA HUMANA (L'ACTUAL)
- Catalunya 2.0, o el present immediat
- El polític ‘xusquero’
- Em censuraré per Esquerra Republicana de Catalunya
Entrades més visitades des de l'inici
- No em sento sol a ERC, però compte a no perdre-ho tot!
- Per mi ERC ha creuat la Línia Vermella amb el tancament de TV3 al País Valencià
- GENS DE LA INTEL·LIGÈNCIA HUMANA (L'ACTUAL)
- Una possible nova teràpia per la Síndrome de Fatiga Crònica
- Per l'Alcaldia de Malgrat tot s'hi val!
- Estem a prop d’una pandèmpia pel virus de la grip aviar?
- En defensa dels arbres de Can Feliciano de Malgrat de Mar: Una l’altre manera d’urbanisme és possible.
- Preguntes i respostes envers l'actuació d'ERC:
- En la meitat dels 100 dies del govern de Carod-Puigcercós
- La línia vermella d'ERC: Un congrès extraordinari d'ERC ja?
Descansa una temporadeta. El trasvassament de la professió vers a qüestions socials són verament enriquidores.
Vés visitant-nos-hi.
Una abraçada tardana, però sentida.
El cuc de la pàtria es molt fort i cada dia que passa més el sento que reclama tornar.
Però la vida és la que és i esperò però aviat poder tornar a veure els blaus del mar i del cel de casa meva.
Una forta abraçada!
Manel
sortirà un gran espetec,
que en faran ressons de guerra
les parets de Tavertet.
Des de Sau a la Cellera,
des del Far, al Matagalla,
el trabuc d'en Serrallonga,
tornarà als amagatalls.
Torna, torna, Serrallonga,
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrancaran les pedres,
que la terra ens robaran.
Sort i Salut!
Em vas contestar sobre un model de partit i una manera de funcionar determinada que vaig expresar al bloc de'n Toni Cucarellan, no sé si estariem d'acord, però el meu model seria com una CUP o una Esquerra Abertzale (sense violència no cal dir-ho).
Però amb una estètia i unes formes d'americana i corbata. Compte aquesta definicó és una gran simplificació, però.
Estariem d'acord ?
Ara bé, el model de les CUP o EA com a model d'assemblea, té com a problema la possible "sectarització" de la cúpula dirigent.
És a dir, si per un costat, amb el model més presidencialista tenim que un partit esta massa depenent de les decisions unilaterals del home fort del partit i el seu entorn i per l'altre costat tenim que un model assambleari pur, podem anar a que com que només els més actius militants, és a dir, els més ràdicalment d'acord amb els ideals més compromesos, al final podem tenir que el partit depèn o està gestionat per aquest tipus de militants: es crea com una secta i els seus postulats son més allunyats de la centralitat.
Per això en el meu article remarco la importància de l'us de les tecnologies per obrir el partit a la ciutadania i junt amb unes regles que sempre estiguin mirant perquè el partit no és tanqui en si mateix.
He entès el que volies dir amb això de l'estètica i formes d'americana i corbata, però per a mi l'estètica per si sense contingut darrera, o una estètia no alineada amb el teu contingut, és contraproduent perquè et treu credibilitat. Que és el que ha fet que ERC no obtingues bons resultats.
Gràcies per al comentari Nil.
Lo de la estètica és una simplificació massa simple, per exemle les CUP i Batasuna (abans) no tenen llistes de militants, tenen col.laboradors i gent compromesa més o menys identificables, no tenen una estructura jeràrquica.
Quan em refereixo a certa estètica, parlo de grups que són coherents fins al final (altra cosa és ètics amb el cas de batasuna), no tenen discursos basats en suposades gestions, ni pluges fines, ni peixos al cove, ni coses que interessen o no interessen a gent, ni demagògia barata.
Discurs clar, coherent, patriòtic, visible, identificable i directe, però a diferència dels altres grups que ja ocupen el seu espai, basat en críteris mercantils, econòmics, culturals, i racionals.
Exemples en podria posar a cabassos de formes d'actuar, un exemple seria la teiria d'en Carretero, la claredat del discurs (li manca frescura), una cosa molt fàcil, no és pot pactar amb algú si no hi ha contrapartida visible, tangible,mesurable i demostrable.
Exemple: Sr Montilla si els seus amics de Madrid no tranfereixen l'aeroport del Prat a la Generalitat en tres mesos vostè no serà president amb els nostres vots.
Qui diu aeroport, parers de salamanca, seleccions esportives, balances fiscals, plaques matricules, agència tributària etc etc etc.
Si no ens quedem a la oposició a denunciar totes les seves submissions i malifetes
Ho enten tothom, ho veu tothom, és molt fàcil i molt entenedor i la gent veu la coherència, l'ètica i el que és molt important el servei al país i no a les poltrones.
Això calr amb estètica, bones formes, bona preparació i demostració de fets tangibles.
Manel, el teu bloc ha estat, és (i espero que serà) un bloc excel·lent, un bloc ple de reflexions profundes, on aprendre (!), on contrastar opinions. En fi, quelcom que no ens hauríem de deixar perdre, ni tu ni nosaltres. En qualsevol cas, benvolgut company, com que compartim un objectiu, i com que compartim també els camins per arribar-hi, no dubtis que continuarem sentirem els nostres passos a la vora. I no caldrà pas que ens retrobem... perquè mai no ens haurem pas perdut!
Una sincera abraçada
Moltes gràcies per tot el dius dels meus articles, i el mateix per a tu, Joan!
Potser que navegant per la mar, cap a Ítaca, un dia d'aquest ens trobarem en un dels ports que hi ha en la travessia, i podrem compartir els nostres vivències com a bons soldats de la lluita comuna: La llibertat de la nostra pàtria.
Però segur que ens trobarem el dia que hi arribarem !
Una forta abraçada des de les germànies
Els teus escrits i comentaris sempre encertats.
La teva clarividència política.
Els ànims i consells rebuts aquest darrers mesos.
I Finalment per reconsiderà el tancament definitiu del teu bloc.
Ets una de les persones amb la que em sento mes identificada políticament, i per què no? també personalment. Admiro la teva coherència de voler posar en practicar el que prediques, integrant-te en el entorn que es criaran els teus fills, i fent una immersió en el país d'acollida. Aquest fet encara donar molt més valor en els teus escrits quan reclames el mateix per Catalunya.
Espero que aquest parèntesi sigui el més curt possible, i puguem tornar a llegir-te
Arre-veure i molta sort per tu i la teva família, Manel.
Espero que ens veiem aquest estiu en el congrés i no dubtis que et segueixo llegint amb molt atenció.
Salut i república catalana independent!
Toni
Per cert, t'enviarè un email amb el meu telefon i aixì un dia ens podem trobar si baixo per Catalunya.
Salut i república
En fi, m'alegro que com a mínim hagis reconsiderat no tancar-lo del tot i tenir aquí una finestra oberta al món català per expressar els teus punts de vista quan ho creguis convenient, ni que sigui molt de tant en tant. S'ho val.
Gràcies també pels teus comentaris. El sentiment és mutu.
Espero però que la militància d'ERC que encara no havia obert els ulls en la conferència de l'Octubre passat, ara hagi s'hagi despertat del somni letàrgic i ens ajudi a renovar l'Esquerra 1.0 per passar a l'ERC 2.0
Per cert Elies, un dia que vingui per Catalunya m'agradaria poder coneixer personalment.
Espero que segueixis escrivint tant bé com sempre. Sempre ets dels primer que llegeixo quan m'arriba la notificació.
Salut i endavant les atxes
Gràcies per la teva amable referència. Em sap greu no seguir llegint-te, m'agrada.
I que puc dir de política... ERC ha de fer una reflexió seriosa sobre que vol. CDC també, han de definir una estratègia, cadascú per la seva banda si es vol, però han de coincidir en les objectius nacionals i posar-los per davant.
Estem en línia.
Ens veurem a la Catosfera en una altre eina.
Manel, ja veus com està el pati d'ERC, si pugués me n'anava a Calàbria Citya renyar-los, que su'ho mareixen, ja que segons tu, soc una mena de mare que renyo a totom!! Si, ja séque soc un corcó, però no em posis de mare de certes persones que tenen la mateixa edat que jo, ep, que no soc tan vella!! Força, Equilibri, Valor i Seny, sempre pel nostre País.
Vénen temps difícils per al catalanisme. Desorientats, sense idees ni lideratge, els que aspirem a la llibertat de Catalunya i no ens resignem a llançar la tovallola necessitem gent com tu, que sigui constructiva alhora que crítica.
Salut i visca Catalunya lliure!
He seguit sovint el teu bloc i em sap greu que pleguis, de totes maneres abans d'acomiadar-nos no em puc estar de comentar-te la notícia de la dimissió o abandonament del Puigcercós, ara potser té por de perdre el control del partit?
Tot el que facin ambdós, només serà per guanyar la batalla i ara ja no poden pactar entre ells perquè amb aquest previsible desastre electoral el temps s'acaba.
Aquest gest està fet per un costat, cara a la galeria per fer veure que d'una manera o d'altre, algú accepta la derrota i a més a més ho fa dimitint.... per continuar tot igual a la Generalitat. Per l'altre costat en Puigcercós tindrà temps per poder controlar el partit que darrerament havia començat a perdre el control. He sentit per varies fons diferents que en Vendrell, demostrant el seu nivell d'intel·ligència, havia començat a creure-se la possibilitat de que ell podria ser el proper secretari del partit!.
Per acabar, en Puigcercós sap que els crítics amb Uriel i sobretot la gent del Reagrupament no donarem el braç a torçar fins que aconseguem la renovació total de l'actual executiva d'ERC.
Cal deixar de banda l'Esquerra 1.0 per passar a la nova ERC 2.0
gràcies per la teva confiança amb el meu criteri
Salut i arreveure.
per veure que els nostres punts de vista no son pas tan diferents.
A reveure