Toca, primer, païr els resultats. No són bons. Perdre un escó de dos, tenint en compte la gran feina, la bona campanya i l'excel·lent candidatura presentada fa mal. Molt de mal. Especialment perquè el segon escó ha quedat a uns poquíssims centenars de vots. Tanmateix, cal pensar per què ha passat. Personalment no crec que hi hagi tant una dimensió de vot de càstig com de vot útil. Legítim, per descomptat, però que posa de manifest un cop més la gran injustícia política i democràtica que suposa l'actual llei electoral. Finalment toca actuar. Malgrat que els resultats són, globalment, dolents, si els analitzem a fons, avaluant especialment els llocs on s'han mantingut percentatges (aguantant per tant el vot útil) o fins i tot on s'ha pujat en percentatges i vots, constatem que la línia iniciada, i extraordinàriament encarnada per en Joan Herrera, és bona. Segueixo, per tant, confiant en què hi ha espai i voluntat ciutadana en favor de bastir una esquerra verda nacional. Toca, això sí, parlar de la forma que aquesta haurà de tenir. Ningú ha dit mai que sigui fàcil. Em limito a constatar que és necessària.Foto: Joan Herrera defensant el pla de Rodalies al Congrés. Font: El Pais
Felicitats pel bloc!
Pep
Penso que la feina de'n Joan Herrera (i de la Carme Garcia) al Congrés mereixia ésser valorada per ella mateixa. Tenint en compte el treball, les propostes i les iniciatives que en Joan i la Carme han dut a terme al Congrés al llarg d'aquests quatre anys, tocava, em sembla, donar-los el màxim suport possible per tal que tingués més força per tal de negociar temes, agenda i continguts. Així doncs, deixant de banda que penso que personalment no es mereixia el revés rebut, considero també que políticament això debilita precisament una veu que era, i és, més necessària que mai. Ara, lògicament, ho tindrà més difícil, tot i que coneixent-lo seguirà aportant la tan necessària dosi de crítica i proposta que el caracteritza. Si això que dius és cert, per tant, em sembla una llàstima (i permete'm que afegeixi, amb tota modèstia i sense ànim d'ofendre ningú, em sembla també que és un error).
En relació a l'altra qüestió que planteges, confesso no conèixer els detalls dels darrers esdeveniments més enllà del què he seguit pels mitjans. Tanmateix, em pregunto dues coses: a qui beneficia una situació de tensió constant i d'enfrontaments sovint innecessaris? Realment hi ha voluntat, per part de tothom, d'arribar a solucions negociades en determinades circumstàncies? En aquest sentit, si l'objectiu és donar rellevància als aspectes centrals de les manifestacions (ja sigui procés de Bolonya o d'altres), penso que incidents com els darrers no ajuden gens a visibilitzar la profunditat d'aquests debats. I de nou em pregunto: a qui beneficia que enlloc de parlar del contingut de Bolonya parlem d'incidents amb els mossos? Insisteixo, crec que toca fer un profund exercici d'anàlisi i autocrítica, sí, però per part de tothom.
I dos, constato també que són moltes les mesures que s'estan prenent a Interior que merexien una menció especial i en positiu: en relació a aspectes com la lluita contra la violència de gènere, la creació d'un Comitè d'ètica (encapçalat per l'exfiscal en cap Jiménez Villarejo), la col.locació de Càmeres a les comissaries per garantir que no hi haurà maltractaments (valorada per altra banda com una bona mesura per part d'Amnistia Internacional), i d'altres mesures que mai abans s'havien ni tan sols plantejat.
Res és, ni ho serà mai, perfecte, però sóc partidari de valorar sempre les tendències, les trajectòries i, sobretot, els processos, i tot plegat, sempre, tenint en compte el context.
Per cert, gràcies per la felicitació pel bloc.
Raül
Estic d'acord, sobretot, amb la segona part de la teva resposta; és més, no sé veure com algú podria estar-hi en desacord, en especial pel que fa a l'actuació d?interior, que, confesso, en el seu moment em va semblar un error que agafés IC però que, vist com han anat les coses, celebro haver-me equivocat.
No és ben bé que no estigui d'acord amb la primera part. Passa que en política quedar-se en un "no és just" no porta enlloc. No ajuda a avançar. No ajuda a veure què s'ha fet malament. Vot útil? Oh, i tant. Però només això? La pèrdua de més de 50.000 vots que se suposen fortament ideològics, és atribuïble tan sols a la irrsistible atracció del "vot útil"? Després de TOT el que ha fet IC al Govern? O no s'ha sabut explicar?, o s'ha perdut "proximitat" amb el votant?, o IC ha caigut sota "l'ombra" de PSC? Perquè els rèdits, és obvi, han estat tots per al PSC... La veritat és que no tinc respostes ni receptes.
Entenc que no és fàcil. IU ha sofert seguramente el desastre de la desunió i de la identificació excessiva encara amb el PC. Es podria això aplicar, ni que sigui de retruc i salvant totres les distàncies que calgui salvar, aquí?
Per cert, cal insistir també en la influència que té en aquesta situació l'actual llei electoral, perquè, tot i perdre, d'altra manera haurien anat les coses si el sistema fos, no ja del tot proporcional, sinó una mica més que ara.
Força, Raül.
Salut.
Pensem doncs, que l'esquerra, tota, ha perdut moltes eleccions, però mai defallirà; l'espai hi és, no s'escamparà mai.
És hora de fer un canvi, valent i ambiciós. És hora de parlar de la classe treballadora CATALANA. Tots junts i tots a la una. ERC i ICV! Fem desaparèixer les sigles històriques per buscar projectes nous i il·lusionants, d'acord amb la realitat actual. Construir ponts d'aliança de les esquerres més esquerres per fer front al centre-esquerra que representa l'ara totpoderós PSOE.
ENDAVANT!
IU+ICV mereixia més, però... què hi farem! S'ha de continuar lluitant, com sempre. Espero que aviat s'arregli la cosa a IU (i a EUiA, és clar) i endavant! Jo és que sóc simpatitzant sobretot d'EUiA (aclareixo).
La candidatura no era dolenta, encara que continuo sense entendre com és que havíeu plantificat al segon lloc al congrés una senyora que, per no escoltar el seu poble, va perdre l'alcaldia fulminantment. Coses de la política, suposo.
Raül, sort, salut i força al canut.
P. S. Sóc el Manolo Sánchez, de l'IB "la Romànica". Quins temps. eh?
Fas una bona valoració. Jo em sento molt tocat, gairebé enfonsat. No puc entendre què ha votat la ciutadania catalana. Ha guanyat el "que ve el llop". què més han de fer els del PSOE perquè la societat reaccioni. Es van carregar l'estatut i ens ho van dir a la cara! Han fet una gestió pèssima de les infraestructures, i la gent els ha votat massivament. Han donat llicència perquè encara es retalli més l'estatut i no compleixin amb el pactat. Si no els castiguen de cap de les maneres... Herrera no mereixia aquests resultats, com tampoc no se'ls mereixia Ridao. El que més em dol és que Catalunya ha votat com una província més d'Espanya. Els resultats no són diferents als de Cuenca, si mirem el que ha passat a Tarragona o a Lleida.
Cal seguir treballant però, tot i que avui ho vegi tot negre.
salut,
emigdi
Ahir al vespre semblava que tothom estava content excepte els d'Esquerra (s'ha de reconèixer que van reconèixer -valgui la redundància- que havien estat mals resultats els obtinguts pel partit al que milito), fins i tot vosaltres veu comparèixer contents, tard, però contents. Avui, amb els resultats ja definitius, no havent assolit els objectius, m'agrada veure que n'hi ha molts que us ho mireu amb humilitat, amb voluntat d'autocrítica, pero sobretot amb ganes de remuntar.
Lamento l'espanyolització de l'anomenada esquerra verda -el vostre discurs en en el terreny nacional català és molt ambigu- però això no treu a què sigueu amb qui Esquerra pot sumar esforços, i el Govern de la Generalitat n'és una demostració.