Durant
aquests últims mesos he estat treballant junt amb els companys del parc
Natural Serra Mariola, en un projecte per a realitzar una exposició
fotogràfica permanent en el Centre d'Interpretació “Mas Ull de Canals”
a Banyeres de Mariola. Han sigut unes jornades inoblidables de dur
treball en la serra pel poc de temps que disposàvem per aconseguir les
millors imatges, a la qual cosa calia afegir que per l’estació hivernal
moltes fotografies de paisatge i flora hauran de realitzar-se aquesta
primavera.
Des
d'ací, he de donar les gràcies a Raül Jordà (director-conservador) i a
la resta de la gent del parc: Miquel Vives, Núria Lara, David i Júlia.
També als companys fotògrafs, Juanma Menacho, Ricardo Vila, Lluís Serra
i Pep Nebot.
Antoni Barceló| Adreça electrònica |
divendres, 14 de març de 2008 | 18:14h
Enhorabona! Estic molt content de veure el vostre treball, hui gràcies al meu company Josep Alcover que con vosaltres mira el món amb respecte, m'ha recomanat l'enllaç i no se com dir millor que l'immortal i nostre amic Joan Pellicer, que aquest passeig per Mariola a fet arribar molts joves la natura. Gràcies.
"Tot allò que es mira realment amb respecte esdevé inefable, perquè qualsevol cosa per menuda, familiar o insignificant que siga, ben acarada i observada, ens descobreix sempre algun detall vibrant de misteri, i està dotada per a fascinar les ments més encuriosides, exigents i insaciables, Però hi ha coses, fets, esdeveniments o llocs, que ens arriben tan caramulls d’estima i de bells records, tan densos de fascinació i de misteri que qualsevol intent de parlar-ne esdevé una autèntica gosadia que només amb tota la humilitat possible es pot portar a terme. A aquesta sort de llocs pertany la serra de Mariola, la de les innúmeres fonts, la de les mil i una flors, la de nom de gentil donzella."
Enhorabona! Estic molt content de veure el vostre treball, hui gràcies al meu company Josep Alcover que con vosaltres mira el món amb respecte, m'ha recomanat l'enllaç i no se com dir millor que l'immortal i nostre amic Joan Pellicer, que aquest passeig per Mariola a fet arribar molts joves la natura. Gràcies.
"Tot allò que es mira realment amb respecte esdevé inefable, perquè qualsevol cosa per menuda, familiar o insignificant que siga, ben acarada i observada, ens descobreix sempre algun detall vibrant de misteri, i està dotada per a fascinar les ments més encuriosides, exigents i insaciables, Però hi ha coses, fets, esdeveniments o llocs, que ens arriben tan caramulls d’estima i de bells records, tan densos de fascinació i de misteri que qualsevol intent de parlar-ne esdevé una autèntica gosadia que només amb tota la humilitat possible es pot portar a terme. A aquesta sort de llocs pertany la serra de Mariola, la de les innúmeres fonts, la de les mil i una flors, la de nom de gentil donzella."
Joan Pellicer. Meravelles de Diània