Perplexitat per l'atemptat d'ahir al migdia i per les reaccions generals. Curiosament tothom parlava de la possibilitat de l'atemptat d'ETA. Era un esdeveniment anunciat d'antuvi, amb reaccions també anunciades d'antuvi. La perplexitat que també neix en el moment de veure com tots els que parlen de no condicionar res als assassins ho acaben fent girar tot al voltant dels assassins. Josep Benet i Joan Solà, el nostre gran filòleg, sempre parlen del sobre-pes d'ETA en els mitjans d'informació hispànics. I ahir, aquests, van poder recarregar piles. Tothom s'hi va abonar com si l'assassinat d'aquest pobre treballador d'Arrassate hagués permès tancar un cicle que va començar tot just fa quatre anys, l'onze de març de 2004.
La febrada de valoracions, la febrada "d'actituds de fermesa", la febrada de comunicats i de contracomunicats fa una certa angúnia. Al final tothom acaba escombrant cap a casa: el PP dient que "aquesta guerra la guanyarem i no permetrem que els etarres assoleixin cap dels seus objectius polítics." Espectacular, perquè jo em pensava que als etarres se'ls havia de guanyar amb la força de la llei per tal que no tornin a cometre cap delicte. Mentre que els objectius polítics són tota una altra cosa. El PSOE parlant de "la necessària resposta massiva a ETA a les urnes". A mi em sembla que ETA no es presenta a les eleccions, i que a qui interessa aquesta massiva participació, al preu del que sigui, és al mateix PSOE, com indiquen els seus insubstacials, políticament parlant, eslògans electorals: "si tu no vas, ellos vuelven". És a dir, vota'm no perquè faré això, o allò altre, sinó perquè "els altres" són l'home del sac. Déu n'hi do!
El Corriere della Sera dels darrers dos dies ha informat sobre Espanya a través de dues converses, una amb Fernando Savatger i l'altre amb Javier Cercas. Val la pena recuperar-les. En la primera amb el filòsof, aquest diu que Espanya s'ha de desempallegar dels "gangs nacionalistes", donat que "un milió de bascos i de catalans tenen segrestada una població de quaranta milions d'espanyols". Jo dec ser un membre d'aquest "gang" de segrestadors. Cercas,en canvi, explica què és el catalanisme en termes senzills i separa violència de política. A quí serveix, doncs, l'estratègia assassina d'ETA? qui se'n seveix sense cap mena de vergonya? quins interessos empara el tret a boca de canó? quines passions enardeix i qui les venta perquè tot en quedi empastifat? QUI PRODEST la mort d'ahir a migdia? Si aneu responent segur que la perplexitat anirà creixent... o la claredat mirífica de la veritat.
Estic molt d'acord amb tu. ETA s'ha acabat convertint en un cavall de troia que amaga dins seu de tot i més. Un acte desgraciat el d'ahir, com bastant desgraciades són més d'una reacció que ha provocat.
Un espai per als qui creiem que l'esperit del Concili Vaticà II és viu al si de l'Església, pels qui defensem una Església catalana oberta, lliure, democràtica i fonamentalment evangèlica!
Un acte desgraciat el d'ahir, com bastant desgraciades són més d'una reacció que ha provocat.
Fins i tot José Maria Aznar prefereix una majòria absoluta espanyola que tindre que pactar amb les altres nacionalitats de l'Estat.