Aquests intel.lectuals tan profunds que corren per aqui prendan mal de tant pensar. Els esclatarà el cap i sortiran guspiretes. Després de donar voltes i voltes, i de complicats raonaments metafísics, arriben a la brillant conclusió que no hi ha cap partit que valgui la pena i opten pel vot blanc o l'abstenció.
Mireu, és molt senzill, votar partits nacionalistes és la única cosa que podem fer a favor de Catalunya. Ja ho sabem que Esquerra ha fet president Montilla, ja ho sabem que el carallot del Duran s'aprofitarà dels nostres vots per fer-se un foradet a l'Enciclopèdia Catalana, ja ho sabem que el Mas no només es va vendre l'Estatut del 30 de setembre sinó que es va deixar enredar, ja ho sabem que el Carod diu això del referèndum i no sap ni com es fa.
Ara, tots aquests savis que diuen que no votis ningú, què dimonis proposen que fem? Que creem una eta catalana? Tancament de caixes? Desobediència civil? Barricades al Passeig de Gràcia? Víctimes del síndrome de Diògenes es tanquen calentonets a la seva habitació, davant l'ordinador, i reparteixen soflames internàutiques que fan morir de riure els polítics de debò i que els espanyolistes celebren, i es neguen a admetre la seva insignificància, és neguen a admetre que la única cosa que tenen és el seu solitari vot.
Convergència no és perfecta, Esquerra no és perfecta, però, de debò, seriosament, penseu-ho un moment, sóm capaços de dir que són iguals que el PP? Tenim el que ens mereixem, és ben be això.
El catalanisme té això: no sap cap on va i no sap el que vol. I no és culpa dels polítics, no fotem, és culpa de la nostra indiferència i supèrbia.
Macagoencony, prou que votarem, demà. Però l'important no és el que farem demà, sinó el que farem a partir de dilluns. Si en Mas no sap més que pactar no sé què a la Moncloa a canvi de la rebaixa de l'Estatut, i si en Carod no va més enllà de fer president Montilla, no per això llençarem el nen aigüera avall amb l'aigua bruta. Calen nous lideratges, i no hi ha temps per perdre: a tot estirar, tres anys. Foc nou, doncs, des de dilluns.
I tampoc cal donar moltes voltes per a un complicat raonament metafísic.
Estic d'acord amb el paper que ha fet algun partit aquests quatre anys o amb el projecte de futur que em proposen? No, per tant...
I no cal arribar a fer barricades. El país i la societat sobreviurà passi el que passi encara que sigui al marge de la política. I si d'aqui a les properes eleccions els nostres polítics aprenen que val més sumar que dividir llavors ja veurem...
El més probable és que mai no trobis un partit amb el que estiguis prou d'acord. La política és així, tramposa i falsa, però aniria bé que algú proposés una alternativa. Amb el que no estic gaire d'acord és amb això que el país (el meu país, almenys) sobreviurà si això dura gaire. Amb un 70% de vots espanyolistes (socialistes i populars) aviat serem folklore popular.
Jo el que dic és que no penso entrar en aquest joc de "m'has de votar perquè si no sortiran els altres". Si anem a votar així el vot ja no té cap mena de sentit, perverteix la democràcia. Els espanyols fa anys que ho fan així i mira políticament en què s'han convertit. En aquesta campanya CiU i ERC ens han ofert ben poques idees més que la d'aturar el PP, i en si això no és més que l'estratègia del PSOE, i tard o d'hora això acabarà desembocant en una majoria absoluta del PP. Castigar el partit (o partits) al que votes habitualment quan no t'agrada la política que segueix hauria de ser una qüestió d'higiene democràtica, si sempre anem a votar en el mateix sentit mai hi haurà regeneració en els partits, i al catalanisme ja li convé una bona regeneració. Els dos dirigents dels dos partits nacionalistes son polítics que van cometre grans errors i no entenc com encara poden seguir al capdavant dels seus partits. No cal dir que si les llistes fossin obertes ens estalviaríem tot això.
carme.laura |
divendres, 7 de març de 2008 | 20:30h
També jo he decidit votar un partit català, en conec els defectes, ambicions petites i n'he viscut errors, però són nacionalistes catalans.( Els fets avancen més ràpid que els partits establerts). I les imatges i discursos espanyols- espanyolistes del PSOE (Zap. Gonz. Mont.)ahir al Sant Jordi em donaren l'última empenta. I el dia 10 demanarem, exigirem coherència. Fins demà!
josepselva |
divendres, 7 de març de 2008 | 20:11h
Ja está be això, no estic pel menfotisme ni la sang d'orxata. Jo aniré a votar si els del Dret a Decidir em posen una urna a la vora on pugui votar amb quines regles del joc val la pena anar a votar. Vot obligatori, perqè no?, però les condicions les posem nosaltres. No es del meu gust fer de comparsa.
Francament, m'agradaria que el vot fos obligatori només pels meus. Però si els que tenen una idea una mica original (són independentistes, vull dir) passen de tot, poca feina farem.
Però l'important no és el que farem demà, sinó el que farem a partir de dilluns. Si en Mas no sap més que pactar no sé què a la Moncloa a canvi de la rebaixa de l'Estatut, i si en Carod no va més enllà de fer president Montilla, no per això llençarem el nen aigüera avall amb l'aigua bruta.
Calen nous lideratges, i no hi ha temps per perdre: a tot estirar, tres anys. Foc nou, doncs, des de dilluns.
Estic d'acord amb el paper que ha fet algun partit aquests quatre anys o amb el projecte de futur que em proposen? No, per tant...
I no cal arribar a fer barricades. El país i la societat sobreviurà passi el que passi encara que sigui al marge de la política. I si d'aqui a les properes eleccions els nostres polítics aprenen que val més sumar que dividir llavors ja veurem...