(Queden 241 dies)
Des de fa unes setmanes, especialment des que Mitt Romney es va retirar i John McCain va ser virtualment proclamat candidat republicà, que es parla dels avantatges que representa per al Partit Republicà “ja tenir els deures fets” mentre els demòcrates continuen gastant temps i diners en triar el seu candidat. Aquest dimarts semblava que els demòcrates podien començar a aclarir el panorama. Doncs bé, no només ha quedat clar que la cursa entre Barack Obama i Hillary Clinton va per llarg, sinó que McCain ha aconseguit lligar matemàticament la nominació.
Tenir o no tenir candidat: aquesta és la qüestió. És dolent per als demòcrates no tenir candidat encara? És beneficiós per als republicans ja haver fet els deures i poder concentrar-se ara a potenciar el seu candidat? Als mitjans de comunicació es detecten dues escoles d’opinió oposades sobre aquesta qüestió.
Dolent per als demòcrates
Alguns comentaristes assenyalen sobretot els efectes negatius que la pugna entre els dos candidats demòcrates restants pot tenir de cara al novembre. Amb el ressorgiment de Hillary Clinton aquest dimarts, la campanya amb Obama es tornarà (encara) més negativa i els dos candidats demòcrates donaran abundant munició a McCain de cara a l’enfrontament directe entre els dos partits, que oficialment començarà després de les dues convencions nacionals de l’estiu.
La negativitat, a més, provocarà fatiga entre l'electorat demòcrata, i McCain es podrà dedicar a triar el seu candidat a la Vicepresidència i planificar la seva estratègia mentre manté un missatge positiu i una actitud "honorable" (Huckabee dixit). Els republicans podran seure tranquil·lament i esperar, mentre Clinton i Obama s'arrenquen els ulls i el Partit Demòcrata queda dividit, amb l'agreujant del paper poc democràtic que poden acabar jugant els superdelegats.
Dolent per als republicans
Amb la nominació assegurada, McCain passa a ser, diuen, “a non-story” (és a dir, mediàticament inexistent). Obama i Clinton acapararan més que mai els mitjans de comunicació i l’opinió pública estarà més pendent encara del que diguin o facin. El fet que la cursa demòcrata sigui tan competida, amb xifres récord tant de participació electoral com de donacions als candidats, ens dóna la mesura de l’excitació que es viu entre l’electorat de l’entorn demòcrata. A causa de la duresa de la cursa, Clinton i Obama es veuran obligats a continuar en contacte directe amb la gent i recaptant diners de cara a les eleccions de novembre. La major presència mediàtica dels candidats demòcrates, a més, només farà que realimentar l’entusiasme de la gent i, tard o d'hora, captar votants independents i republicans.
La realitat és que si les coses continuen tal com estan l’ambient serà molt diferent als dos partits. McCain tindrà el repte d’aconseguir un suport menys ambigu dins del seu partit, però tindrà el luxe de poder aplicar-se la filosofia de l’a poc a poc i bona lletra. Els demòcrates tindran l’electorat mobilitzat i alerta, però segons com es produeixi el desenllaç hauran de dedicar-se a curar ferides dins del partit i no tindran gaire temps per fer-ho. Sigui com sigui, senyores i senyors, the show must go on...
Però em fa por que l'Obama, que ha estat molt al seu lloc fins ara, no es deixi endur per la campanya negativa que està fent la Clinton. Llavors ella el tindrà on el vol tenir, al seu mateix nivell, el de la política de trinxeres, la guerra bruta, la "ward politics" de Chicago i Nova York al segle XIX. Vaig estudiar tres anys als Estats Units i la meva opinió és que a Europa se sap massa poc de les corrupteles de l'administració Clinton, i ningú parla del fracàs sonor que va tenir la Hillary el 1993 quan va intentar reformar la sanitat: va ser sobretot perquè va voler fer les negociacions "behind closed doors", a les fosques. Aquest és l'estil Clinton: populisme-despotisme il.lustrat, una mena de "pel poble però sense el poble" (?).
L'última jugada bruta ha estat l'anunci anti-Obama de la campanya de la Clinton en què han enfosquit la pell de l'Obama i li han fet la cara més ampla (perquè li quedés el nas més ample, "més negre"). La comparació que s'ha fet de les dues fotos, original i retocada, no deixa cap lloc al dubte). Primer han negat que l'anunci fos responsabilitat seva, però s'ha comprovat que l'anunci havia sortit de la campanya Clinton, i després que ha estat un enfosquiment per raó d'un procés de saturació-dessaturació. I l'aixamplament de la cara també? Au, macos, que us han pescat fent el racista. A dimitir i cap a casa. Joc brut, brut. Patètic. Els Clinton ja han jugat amb el tema raça massa vegades durant aquesta campanya. ¿Primer president negre el Bill Clinton? your ass! Què va fer aquest home per ajudar els seus "amics" de Ruanda, en ple genocidi durant el seu mandat? Els Clinton no han fet més que demostrar que són uns racistes, tant el Bill com la Hillary (amb el que va dir de "sí, Martin Luther King va fer una gran contribució, però va caler la feina d'un president [Johnson] per aprovar tota aquella legislació"). Amb quins aires s'atreveix a dir-ho, això? Hillary, oblides que als anys 60 un negre tenia possibilitats zero de ser president, i que ara el president pot ser del color que vulgui (esperem)?
En resum, que els Clinton no els vull tornar a veure ni en pintura per la Casa Blanca.
De campanya fosca, la de Obama, i si no entra en els bloggs del diaris americans i les voràs. O els teus comentaris sobre el seu fracàs en el tema del segur sanitari. És vergonyosa la teua imputació. Qui no té una política clara ni en el tema de la salut ni en cap és l'Obama, l'experiència del qual és haver guanyat una elecció de senador en un estat ple de corrupteles.
Entre la lluitadora Hillary i el els missatges buits -i amb teleprompter- d'Obama, no hi ha color per als progressistes.
Sobre el fracàs de la Hillary en el pla de sanitat durant el primer mandat del seu marit, el Carles té tota la raó. No és una "imputació vergonyosa", és un fet. La "lluitadora" Hillary va negociar amb les companyies farmacèutiques i les mútues mèdiques i va perdre la partida, i han passat 15 anys i als Estats Units encara no hi ha cobertura sanitària universal. D'això en dic jo un fracàs, i que ha pagat aquest sonor fracàs de la Clinton, que va demostrar una gran manca de coneixements i de preparació, és el poble americà, especialment aquests treballadors que cobren menys de 50.000 dòlars l'any, que semblen preocupar-te tant.
"Qui no té una política clara ni en el tema de la salut ni en cap és l'Obama". Jo de tu em llegiria el programa electoral de l'Obama, que t'aclarirà aquestes coses que veus poc clares.
Sobre "corruptel·les" a Illinois, això sí que és una "imputació vergonyosa" i sense fonament. Obama ve d'un "Estat corrupte" (a què et refereixes?), per tant ha de ser corrupte, oi? Per cert, Obama va passar una llei molt important contra la corrupció com a senador del seu Estat. Si tens alguna imputació concreta fes-la, però sobre això del Tony Rezko l'únic que se sap fins al moment és que els Obama li van comprar una casa al costat de la seva finca i que Barack diu que s'arrepenteix d'haver-ho fet simplement pel fet que en aquell moment el Rezko ja havia tingut problemes amb la justícia. Sobre el paper no hi ha cap indici d'actuació irregular. I si surt ja la discutirem, però no engeguem el ventilador sense sentit.
Segueixo aquest blog habitualment i no hi havia comentat mai res abans. M'agrada que fins ara el nivell dels comentaris ha estat prou decent. Que continuï així.