Aquest mes parlarem de la constel·lació d'Hydra. La seua forma serpentejant en el cel, sota les constel·lacions de Cancer i Leo, s'endinsa en el cel austral fins a la constel·lació de Centaurus. Júpiter i Saturn seran visibles durant gran part de la nit.
La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d'abril de 2005, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l'observació. Només cal sostindre'l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) darrere vostre en la carta, l'Est (E) es trobarà a l'esquerra i l'Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel.
Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l'hora d'observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.
Aquest mes parlarem de la constel·lació d'Hydra, Hidra, que s'observa a la part inferior del mapa estel·lar. És la major de les constel·lacions del cel però, tot i això, no és molt visible ja que està formada per estrelles de poca brillantor. La seua forma serpentejant en el cel, sota les constel·lacions de Cancer i Leo, s'endinsa en el cel austral fins a la constel·lació de Centaurus. La seua longitud total arriba a ser d'uns 90 graus. Representa el monstre mitològic de molts caps, d'un dels quals, tallat, li'n naixien dos o més. Va ser criat per la deessa Hera a les zones pantanoses de Lerna. Un dels dotze treballs d'Hèrcules va ser matar aquest monstre. Durant la lluita, l'heroi va ser atacat per un carranc, que es representa a la constel·lació de Cancer.
Júpiter i Saturn seran visibles durant gran part de la nit. En la carta estel·lar s'han representat només per al dia 1 d'abril. Com els planetes tenen un moviment bastant ràpid en el cel, la seua posició canvia de dia en dia.
Els altres planetes no són observables a poqueta nit en la direcció de l'oest. Cal alçar-se ben d'hora per veure els altres planetes. Així tenim que Mercuri serà observable poc abans de l'eixida del Sol a partir del dia 13. També Mart es veurà en l'horitzó est, aquest però, durant tot el mes. Aquests dos planetes, junt amb Urà i Neptú, que són observables amb telescopis, formaran una alineació còsmica la segona quinzena del mes.
La Lluna es trobarà en quart minvant el 2 d'abril, en lluna nova el 8, en quart creixent el 16, mentre que el 24 d'abril estarà en fase de lluna plena.
Com a notícia astronòmica podríem parlar de la sonda Rosseta de l'Agència Espacial Europea (ESA). Va ser llançada l'any passat amb l'objectiu de posar-se en òrbita i explorar durant dos anys el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko l'any 2014. També disposa d'una nau auxiliar, Philae, que tractarà d'aterrar a la seua superfície de gel i d'analitzar els seus materials. En el seu llarg viatge pel Sistema Solar, per aconseguir arribar a la velocitat del cometa, ha d'aprofitar la gravetat de la Terra i de Mart per impulsar-se. Així el passat dia 5 de març va passar molt prop del nostre planeta, a només 1900 km d'altura. El 4 de juliol observarà els efectes del llançament del projectil que enviarà la nau Deep Impact de la NASA sobre el cometa Tempel 1 que ens permetrà d'obtenir, per primera vegada, dades de l'estructura interna cometària. Els cometes ens poden donar informació sobre l'origen del Sistema Solar ja que són els objectes més primitius i la seua composició química ha variat molt poc des de la seua formació. Bon viatge!
Que tingueu unes bones observacions.
(Figura 1. Mapa celeste per al mes d'abril. Vàlid per al dia 1 d'abril a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l'hora d'observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.)
