Tothom sap de tot: operacions de vesícula, control de transit, art en sentit ampli i política en general. Els dolors lumbars precedeixen als còlics, els carrils ràpids son massa lents, imatge en moviment i art autèntic son copia de la realitat, els catalans son austers, els gallecs estranyament estranys, els andalusos dotats innatament, com els gitanos, d’un sentit especial de la festa...
Em sobta, en mig d’aquest soroll enciclopèdic acompanyat d’un televisor de mides estratosfèriques intentant emmudir les converses privades convertides, a crits, en publiques, que ningú s’adoni del veritable miracle del dia: les tapes, de veritat, son collonudes.
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
