Queden quatre dies per les
eleccions a les Corts Espanyoles. Sembla estrany, però els catalans també ens
hi presentem. Volem tenir representació a Madrid, uns per influir i altres per
poder dir que intenten influir.
Els nostres partits
s’afanyen per presentar les seves propostes econòmiques, socials, culturals
etc., però sempre amb la vista posada en els resultats que poden obtenir els
dos grans partits estatals. Tots volen una victòria del PSOE i la pronostiquen.
A partir d’aquesta possibilitat albiren una col·laboració, (innocents) que els
permeti obtenir guanys pel nostre País.
Veient el mapa polític
català, el govern de la Generalitat i la seva composició, les coses no ens
poden anar gaire bé. La Presidència de la Generalitat està en mans d’un partit
d’obediència espanyola, mai trairan als seus, encara que els fets demostrin que
estan tractant malament al País i a ells mateixos. Els seus dos socis de
govern, ERC i ICV, hi són per raons diferents, el primer per demostrar que
estan capacitats per governar i el segon per mantenir-se vius en la política
catalana a redós del soci gros.
Mentre ells van fent la
seva, la societat catalana escolta unes propostes que massa sovint no encaixen
amb les seves necessitats reals i reflexiona sobre quina ha de ser la papereta
escollida per exercir el dret de vot el dia 9 de març.
Jo també votaré, i ho faré
sense deixar-me portar pel fals optimisme del PSC, no oblidem que realment és
PSOE, i pensant que en aquest moment el més coherent per nosaltres és optar per
un partit estrictament català, que ens pot oferir un horitzó nacional propi,
sense lligams espanyols i amb l’objectiu d’anar treballant dia a dia per
assolir les fites que decideixi la població. Votaré Esquerra
ERC ha perdut la seva autonomia com partit i s'ha satel·litzat totalment. Els gestos com el d'anar a la manifestació del Club de les Espelmes contra la MAT és només això, un gest.
