Torno de Blanes. Premis Recull. Quaranta-quatrena edició. Se'm concedeix el Premi de periodisme Salvador Reynaldos per l'article inèdit Una tardor resplendent per a l'Anna Politkòvskaia(podeu llegir-lo fent clic aquí), que sortirà publicat al mes de juliol a la mateixa revista Recull. En arribar, a quarts de dues, atendre la premsa. Fotos i preguntes. Em presenten Màrius Sampere i Vicenç Llorca, que enguany s'estrena com a president del jurat. Els altres membres del jurat són: Vinyet Panyella, Jaume Reixach, Salvador Roca, Francesc Robert i Josep Maria Ripoll.
Dinem de manera mangnífica al Restaurant Mont-Ferrant. Peix fresc. M'assec amb una altra de les premiades. La Teresa Franquesa s'ha endut el Joaquim Ruyra de narrativa. Els altres premiats han estat Max Besora pel Benet Ribas de poesia i Jaume Pomar pel Rafael Cornellà de retrat literari. No s'ha adjudicat el Josep Ametller de teatre.
Abans dels cafès, s'ha llegit l'acta. M'ha tocat encetar la roda de discursos. L'article parlava de l'Anna Politkòvskaia. He explicat la meva vinculació al PEN Català a través del Comitè d'Escriptors Empresonats. He parlat sobre la situació de Rússia, sobre les atrocitats de Txetxènia. També del compromís viu de l'Anna perquè tothom tingués un bocí de veu, mai fos. Més que guanyar-lo jo, el premi, l'ha guanyat l'Anna. Vull que sigui així.
La seva veu s'ha tornat a sentir en una sala amb més de dos-cents comensals. La seva veu s'ha fet audible a Blanes. La seva veu ha remogut consciències; potser ha fet entrabussar alguna cullerada de pastís, però no m'he estalviat d'explicar alguns dels anècdotes que podeu llegir a l'article. Anna, avui la teva memòria, allò que ens deixares, tornava a fer-se viva. Se't tornava a escoltar.
El Premi és un estímul per continuar. Crec que ets un bon periodista. Pacient , constant, amb ulls prou objectius, i amb ressons de poeta. Ells que t'han premiat ho saben bé. No crispes, no renuncies, t'endinses, ets constant... Enhorabona!
Gràcies, Jesús! La veritat és que estic molt content. Animo a tothom que li hagi passat pel cap de presentar-se a algun dels premis Recull, que ho faci. Un model del què haurien de ser els premis literaris en català.
Em sap greu el retard, ahir no vaig connectar-me. Aquest Premi Recull pel teu article sobre l'Anna Politkòvskaia és merescut del tot. Endavant les hacs!
Enhorabona pel guardó i per mantenir viu el record de l'Anna, símbol de la repressió del règim postsoviètic del criminal Putin, i una de les poques veus que es van atrevir, desafiant l'enorme perill que això implicava, a denunciar el genocidi del poble txetxè, silenciat encara i mai analitzat en la seva justa mesura. Per cert, fins i tot vas sortir al TN Vespre de TV3...
Un deu per la gent dels Recull de posar el prestigi dels seus premis al servei de la causa de l'Anna. Això de la televisió fa una mica por. Després de l'emissió, el mòbil treia fum! Salutacions!
No vaig tenir ocasió de saludar-te, per allò d'haver de signar exemplars després del dinar, però sé com et sents.
Fa un any em van atorgar el de narrativa i encara penjo d'un núvol. A més el que té de bo guanyar un premi Recull és el ressò que genera i el prestigi que atorga.
Jo ara he engegat la campanya de presentació de Pilota de set i creuo els dits perquè tingui els efectes que desitjo des que vaig anar al primer dinar dels Recull i vaig sortir-ne amb el cor eixamplat.
Una abraçada i, pel que sigui, a disposar a través del meu bloc www.joanpinyol.net, també aquí a vilaweb.
A veure si un dia tenim ocasió de fer-la petar una mica.
Malgrat no m'escaigui, encara, parlar de batalletes, però porto uns quants anys passejant-me pels certamens literaris d'aquest país. He rebut premis dalt de remolcs de tractor, després d'actuacions d'esbarts dansaires que anaven per terra, de presentadors xistosos que feien més pena que altra cosa i estic amb tu que cal treure's el barret per la gent dels Recull.
Roda de premsa amb els mitjans. Un excel·lent dinar. Publicació d'originals en editorials "normals" i projecció (fins i tot surts a teletrés). Jo només buscava la càmara i el senyor, micro en mà, que em digués que tot es tractava d'una d'aquelles bromes televisives. Però no, hi ha gent que encara fa les coses ben fetes.
Bromes a part, va ser tot un honor i un plaer rebre aquest premi. Molt més sabent que els Recull i la gent de Blanes, també es feien seus la causa de l'Anna Politkòvskaia.
Celebro que el jurat t'hagi reconegut amb el seu premi la teva bona feina. Et desitjo molta sort en futurs premis pels teus treballs. Som gent de Reus , nascuts a Reus i triomfem a tot arreu....
Una de les meves batalles en això dels premis, és fer que diguin que sóc de Reus. Donat que a l'adreça que dones és de Barcelona, a la que et distreguis, ja et pengen l'etiqueta d'escriptor de Barcelona.
Sobretot, avui, una alegria aquest premi. I gràcies per compartir-lo aquí. Cal afegir un agraïment per fer sentir la veu d'aquesta periodista. Pot ser caldria dir també gran, gran periodista. Sobre això no tinc dubte pel poc que la he llegida, i pel que en sabeu qui la coneixeu. Però crec que millor no dir-ho, perquè així serem més exigents amb la tasca, seguretat, respecte, i atenció al periodisme i les persones que s'hi dediquin, que us dediqueu. I pot ser també perquè hi ha vegades en que afegir "gran" d'"ofici" quan algú ha estat massacrat simplement per fer bé la seva feina, i, si no ho fem, pot ser ens sigui més fàcil deixar d'anomenar a infames escriptors amb el nom d'aquest ofici, aquí sí, ofici tant bàsic i difícil. I també penso que pot ser interessant, perquè és possible que d'aquesta manera no ens consolem tant fàcilment de la pèrdua per un assassinat en el que hi ha complicitats vàries, que no cal despistar amb res, i no parem per a no permetre impunitats. Mentre, lamentablement, els russos continuen vivin, com llegeixo a la contraportada de"Anna Pilitkóvskaia Diari rus": sota el jou cínic i corrupte del govern de Vladímir Putin. I: El candidat de Putin arrasa a les presidencials russes.
Moltes gràcies, dedicaré una lectura tranquil·la del teu escrit en honor a Anna Politkóvskaia.
Gràcies. El més important és que el cas de l'Anna no caigui en l'oblit i que sobretot ningú ens faci empassar que lluitar per esclarir i denunciar la veritat, és motiu perquè et llevin la vida
Tots els que et seguim sabem que t'ho mereixies. Ara no t'has d'embadalir, has de seguir fent igual, com si res no hagués estat. Vull dir que ara no ens has de deixar penjats com una mona aquí al bloc. I que l'hagis guanyat escrivint de l'Anna Politkòvskaia, t'honora encara més. Perquè llavors la gent digui que defensar una noble causa no du enlloc.
Xesca, això de plegar veles dels blocs només ho fan els polítics. Si n'hi ha de corda pels dies, per les dones...! Ahir, la protagonista, era l'Anna. Si ahir vaig aconseguir que algú, encara que només fos una persona, posés el nom de l'Anna Politkòvskaia al Google, aquest és el millor premi de tots.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
El Premi és un estímul per continuar. Crec que ets un bon periodista. Pacient , constant, amb ulls prou objectius, i amb ressons de poeta. Ells que t'han premiat ho saben bé. No crispes, no renuncies, t'endinses, ets constant... Enhorabona!
T'agraeixo de tot cor les teves paraules, Victòria.
Felicitats, David!!
Em va impresionar l'article... ja saps que el tema de Russia jo el porto dins!!
Noch mal, herzliche Glückwunsch aus Deutschland!!
sergi
Hosti, el mestre Chechu!!!!
Molta de la neu que hi surt, tu saps perfectament enredada entre les lletres de qui, va saltar a l'article.
Dank. Glück!
Endavant!
Gràcies, Jesús! La veritat és que estic molt content. Animo a tothom que li hagi passat pel cap de presentar-se a algun dels premis Recull, que ho faci. Un model del què haurien de ser els premis literaris en català.
Enhorabona pel guardó i per mantenir viu el record de l'Anna, símbol de la repressió del règim postsoviètic del criminal Putin, i una de les poques veus que es van atrevir, desafiant l'enorme perill que això implicava, a denunciar el genocidi del poble txetxè, silenciat encara i mai analitzat en la seva justa mesura. Per cert, fins i tot vas sortir al TN Vespre de TV3...
Un deu per la gent dels Recull de posar el prestigi dels seus premis al servei de la causa de l'Anna. Això de la televisió fa una mica por. Després de l'emissió, el mòbil treia fum! Salutacions!
Hola David,
et felicito pel premi que vas obtenir ahir.
No vaig tenir ocasió de saludar-te, per allò d'haver de signar exemplars després del dinar, però sé com et sents.
Fa un any em van atorgar el de narrativa i encara penjo d'un núvol. A més el que té de bo guanyar un premi Recull és el ressò que genera i el prestigi que atorga.
Jo ara he engegat la campanya de presentació de Pilota de set i creuo els dits perquè tingui els efectes que desitjo des que vaig anar al primer dinar dels Recull i vaig sortir-ne amb el cor eixamplat.
Una abraçada i, pel que sigui, a disposar a través del meu bloc www.joanpinyol.net, també aquí a vilaweb.
A veure si un dia tenim ocasió de fer-la petar una mica.
Joan Pinyol
joanpinyol@mesvilaweb.cat
Malgrat no m'escaigui, encara, parlar de batalletes, però porto uns quants anys passejant-me pels certamens literaris d'aquest país. He rebut premis dalt de remolcs de tractor, després d'actuacions d'esbarts dansaires que anaven per terra, de presentadors xistosos que feien més pena que altra cosa i estic amb tu que cal treure's el barret per la gent dels Recull.
Roda de premsa amb els mitjans. Un excel·lent dinar. Publicació d'originals en editorials "normals" i projecció (fins i tot surts a teletrés). Jo només buscava la càmara i el senyor, micro en mà, que em digués que tot es tractava d'una d'aquelles bromes televisives. Però no, hi ha gent que encara fa les coses ben fetes.
Bromes a part, va ser tot un honor i un plaer rebre aquest premi. Molt més sabent que els Recull i la gent de Blanes, també es feien seus la causa de l'Anna Politkòvskaia.
Estem en contacte, Joan.
felicitats i endavant
Això són les coses importants. Gràcies, xiquet!
Celebro que el jurat t'hagi reconegut amb el seu premi la teva bona feina.
Et desitjo molta sort en futurs premis pels teus treballs.
Som gent de Reus , nascuts a Reus i triomfem a tot arreu....
Una de les meves batalles en això dels premis, és fer que diguin que sóc de Reus. Donat que a l'adreça que dones és de Barcelona, a la que et distreguis, ja et pengen l'etiqueta d'escriptor de Barcelona.
Sobretot, avui, una alegria aquest premi. I gràcies per compartir-lo aquí. Cal afegir un agraïment per fer sentir la veu d'aquesta periodista. Pot ser caldria dir també gran, gran periodista.
Sobre això no tinc dubte pel poc que la he llegida, i pel que en sabeu qui la coneixeu. Però crec que millor no dir-ho, perquè així serem més exigents amb la tasca, seguretat, respecte, i atenció al periodisme i les persones que s'hi dediquin, que us dediqueu. I pot ser també perquè hi ha vegades en que afegir "gran" d'"ofici" quan algú ha estat massacrat simplement per fer bé la seva feina, i, si no ho fem, pot ser ens sigui més fàcil deixar d'anomenar a infames escriptors amb el nom d'aquest ofici, aquí sí, ofici tant bàsic i difícil.
I també penso que pot ser interessant, perquè és possible que d'aquesta manera no ens consolem tant fàcilment de la pèrdua per un assassinat en el que hi ha complicitats vàries, que no cal despistar amb res, i no parem per a no permetre impunitats.
Mentre, lamentablement, els russos continuen vivin, com llegeixo a la contraportada de"Anna Pilitkóvskaia Diari rus": sota el jou cínic i corrupte del govern de Vladímir Putin. I: El candidat de Putin arrasa a les presidencials russes.
Moltes gràcies, dedicaré una lectura tranquil·la del teu escrit en honor a Anna Politkóvskaia.
Gràcies. El més important és que el cas de l'Anna no caigui en l'oblit i que sobretot ningú ens faci empassar que lluitar per esclarir i denunciar la veritat, és motiu perquè et llevin la vida
Un premi veritablement prestigiós. Felicitats!.
Agraït!
Visite el teu blog des de fa poc però... ENHORABONA! En acabat llegiré l'article amb què has guanyat.
Moltes gràcies, el bo és anar-nos llegint, anant fent xarxa.
Tots els que et seguim sabem que t'ho mereixies. Ara no t'has d'embadalir, has de seguir fent igual, com si res no hagués estat. Vull dir que ara no ens has de deixar penjats com una mona aquí al bloc.
I que l'hagis guanyat escrivint de l'Anna Politkòvskaia, t'honora encara més. Perquè llavors la gent digui que defensar una noble causa no du enlloc.
L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Xesca, això de plegar veles dels blocs només ho fan els polítics. Si n'hi ha de corda pels dies, per les dones...! Ahir, la protagonista, era l'Anna. Si ahir vaig aconseguir que algú, encara que només fos una persona, posés el nom de l'Anna Politkòvskaia al Google, aquest és el millor premi de tots.
No ens coneixem personalment; però a mi, que et llegeixo tot sovint en aquest blog, em fa content saber que t'han premiat. L'enhorabona pel premi!
La qüestió anar-nos llegint