Divendres al vespre, l’Odissea era plena de gent amiga que va
venir a escoltar el que el Jordi Llavina
havia de dir del meu primer llibre de
poemes. La veritat és que n’estic molt content, i tant per aquells
que hi éreu, com per aquells que no vareu poder venir i ahir i avui m’heu
demanat com havia anat la presentació, he mirat de transcriure –més o menys- el
que el Jordi va dir:
Quan vaig rebre el llibre del Ricard em va cridar l’atenció
el títol, suposo que per la qüestió del títol que és molt espriuà. El xiprer és
un arbre que per raons personals, molt més enllà del que és luctuós, a mi em fa
pensar en l’estiu i en l’acolliment, és un arbre que ens convida a passar i a
estar-hi bé. Doncs bé, jo crec que aquest és un llibre hospitalari, malgrat que
també és un llibre dur i amb moltes arestes. És un llibre bell amb b alta,
perquè les imatges que conté són imatges molt belles o molt suggestives. El
Ricard forma part d’una família poètica en la qual jo també m’hi voldria
considerar encabit, per a la qual és més important la imatge que no pas la
metàfora. Jo desconfio una mica dels poetes que fan servir les metàfores. Tot i
que són el que defineix el llenguatge poètic, a mi –si voleu que us digui- cada
vegada em cansen més les metàfores; perquè? Perquè el tipus de poesia que com
més va més m’agrada, és una poesia que
troba...
Felicitats pel "laudatio" d'en Jordi Llavina!
Bones.
A mi no em coneixes de res segurament, però al guitarrista del meu grup imagino que sí. Parlo de l'Oriol Gallego, ex-alumne de l'Inter i ex-president del Consell comarcal d'estudiants...el cas és que dijous dia 6 de març a dos quarts de nou del vespre, ell i jo, és a dir, AraÉsDemà, oferim un recital a la llibreria Odissea de Vilafranca i li hem comentat a un noi del Pla que encara va a l'Inter que t'ho digués. Demà segurament t'ho comentarà.
Casualitats de la vida jo he acabat al teu bloc i no m'he pogut estar de comentar. El recital tracta una mena d'antologia poètica de Miquel Martí i Pol, i no cal dir que tant l'Oriol i jo com el nostre contrabaixista, el Joan Respall, esperem la teva presència i la de tots aquells qui vulguin assistir a mitja horeta de poesia en directe.
PD: Felicitats per la publicació del llibre!
Apa, records i fins dijous!
Pep Roig.
Saluda a l'Oriol de part meva; i salutacions també per tu, és clar.
que parla a un altre adult, un llibre que es vincla i s'alça, que parla de perdre i de trobar... i ho fa serenament, bellament. A mi també m'ha agradat.
I quin goig, tenir lectores com tu. Gràcies, Victòria!