Aquests dies de campanya electoral, per culpa de l'informatiu aquest diari que fem a VilaWeb TV he tornat a aquelles èpoques de dormir com qui diu cada dia en una ciutat. És interessant perquè passen moltes coses totes seguides però també és molt cansat. Per això quan després de dinar he arribat per fi a casa m'ha entrat la vena mandrosa. Jugar una estona amb les xiquetes, comentar la jugada, enfonar-me al sofà i mirar una estoneta de futbol. Mandra en estat pur.
I a les set he enxufat la transmissió del Puyal, de la qual ja sap el lector que sóc un fan declarat. Transmissió que ha començat amb un error de localització que ha donat peu el mateix Puyal de fer una miqueta de conya dels seus propis errors, errors que formen part del paisatge radiofònic però que a mi no em molesten ni gens ni miqueta. Els tinc assumit i què més em dóna si s'equivoca de jugador en un moment o en un altre? Perquè escoltar Puyal és com veure un d'aquells bons partits on les genialitats apareixen quan no les esperes. I caram! quina una que n'ha eixit avui.
Puyal ha obert la transmissió explicant que ha anat a Madrís amb això del TGV i que a Saragossa s'ha assegut al seu vagó un dels candidats a les eleccions espanyoles, que s'ha entès de sobres que era Rajoy. I sense cap problema Puyal, que va i ens descriu el viatge amb tanta força com traça, regalant-nos una altra d'aquelles estones màgiques que ens tocarà recordar. Per un moment m'ha semblat que això estava a l'alçada narrativa de les pinzellades de feia Josep Pla. Intuïsc que ho llegia però ho ha dit com qui xerra en el taulell d'un bar. I els oients ens hem trobat així amb un autèntic regal que el mestre Puyal supose que no ens oferirà per escrit però que sempre podrem recuperar de la web de Catalunya Ràdio.
Per això l'escolte.
El Puyal és el millor entre els millors...
Quan era adolescent, a valència, escoltava les retransmisions dels partits a la ràdios. Escoltaves la SER, COPE, RNE i altres paregudes. Quan anava a la facultat va apareixer Radio 9 i al cosa va canviar un mica (al menys eren en valencià). Però de tota manera, aquestes retransmisions feien que odieares el futbol moltes vegades, per la seva poca modernitat i olor a radio franquista (Soberano, cosa de hombres,....)
Quan vaig anar a viure al principat vaig descobrir les retransmisions de Puyal i vaig descobrir que es podia parlar d'esport ( i més concret de futbol) sense tractar als oients d'imbècils. Un gran descobriment, com també ho va ser el programa 100x100 futbol, al 33, d'un gran comentarista com Pere Escobar (encara recorde el trio format per ell, pichi Alonso i Sergi Albert, crec que no l'han pogut superar encara, al meu gust)
Per cert avui Bakero parlava en català per a canal l'ou, i l'han entès, senyora Dolors Nadal?
Vicent
Llíria