VilaWeb.cat
UNS VERSOS SABOROSOS DE NICOLÁS GUILLÉN, POETA NACIONAL DE CUBA (Altres Veus)
theoreia | Altres Veus | divendres, 29 de febrer de 2008 | 12:12h


     Vitalitat dels ecos musicals comunitaris, afroamericanisme de "baix cap a dalt", esperit solidari amb els que no tenen res, hedonisme realista, experimentació avantguardista, coneixement de la tradició literària, espontaneïtat en l'art de dir. Tot això i més són les coordenades on es mou la poesia dúctil de Nicolás Guillén (Camagüey, 1902- 1989 ). Va participar en el mític Congrés d'Intel·lectuals Antifeixistes de València en l'any 1937. Ens va regalar una llarga vida consagrada a la paraula.


MULATA

Ya yo me enteré, mulata,
mulata, ya sé que dise
que yo tengo la narise
como nudo de cobbata.

Y fíjate bien que tú
no ere tan adelantá,
poqque tu boca e bien grande,
y tu pasa, colorá

Tanto tren con tu cueppo,
tanto tren;
tanto tren con tu boca,
tanto tren;
tanto tren con tu sojo,
tanto tren.

Si tú supiera, mulata,
la veddá;
¡que yo con mi negra tengo,
y no te quiero pa na!

SI TU SUPIERA

¡Ay negra
si tu supiera!
Anoche te bi pasá
y no quise que me biera.
A é tú le hará como a mí,
que cuando no tube plata
te corrite de bachata,
sin acoddadte de mí.

Sóngoro cosongo,
songo bé;
sóngoro cosongo
de mamey;
sóngoro, la negra
baila bien;
sóngoro de uno
sóngoro de tre.
Aé,
bengan a be;
aé,
bamo pa be,
bengan, sóngoro cosongo,
sóngoro cosongo de mamey.

"Sigue el son"

...Y este es Luis, el caramelero;
y este es Carlos, el isleño,
y aquel negro
se llama Pedro Martínez,
y aquel otro,
Norberto Soto,
y aquella negra de más allá,
Petra Sardá.

Todos viven en un cuarto
seguramente
porque sale más barato.
¡Qué gente,
qué gente tan consecuente!


TODOS A CORO

–Con lo que un turista traga
nada más que en aguardiente,
cualquiera un cuarto se paga!


SIGUE EL SON

...Y la que tose, señores,
sobre esa cama,
se llama Juana:
tuberculosis en tercer grado,
de un constipado
muy mal cuidado.
La muy idiota pasaba el día
sin un bocado.
¡Qué bobería!
¡Tanta comida que se ha botado!

TODOS A CORO

–Con lo que un yanqui ha gastado
no más que en comprar botellas,
se hubiera Juana curado!


TERMINA EL SOL

–Turistas, quédense aquí,
que voy a hacerlos gozar;
turistas, quédense aquí,
que voy a hacerlos gozar,
cantándoles sones, sones,
que no se pueden bailar.



Imatge: Al centre, Nicolás Guillén, rodanxó i bon vivant, somiador i incisiu, amb tota la patxorra i tot el coratge d'un gran poeta caribeny.

[Hi ha més...] 


 
"Presentación de José Ramón Cantaliso"

José Ramón Cantaliso,
canta liso! Canta liso
José Ramón.
Duro espinazo insumiso:
por eso es que canta liso

José Ramón Cantaliso,
José Ramón.En bares, bachas, bachatas,
a los turistas a gatas
y a los nativos también,
a todos, el son preciso,

José Ramón Cantaliso
les canta liso, muy liso,
para que lo entiendan bien.

Voz de cancerosa entraña;
humo de solar y caña,
que es nube prieta después;
son de guitarra madura,
cuya cuerda ronca y dura
no se enreda en la cintura,
ni prende fuego en los pies.

Otros, con lengua chillona,
cantarán La Chambelona,
pero no José Ramón:
José Ramón no es santero:
ni hace de Papá Montero,
ni pregona El Manisero,
ni está borracho de ron.

Él sabe que no hay trabajo;
que el pobre se pudre abajo,
y que tras tanto luchar,
el que no perdió el resuello,
o tiene en la frente un sello,
o está con el agua al cuello,
sin poderlo remediar.

Por eso, de fiesta en fiesta,
con su guitarra protesta,
que es su corazón también;
y a todos, el son preciso,
José Ramón Cantaliso
les canta liso, muy liso,
para que lo entiendan bien.

Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 8
Afegir-hi un comentari
  • Poemes del son
    Francesc| Adreça electrònica | dilluns, 3 de març de 2008 | 20:44h
    La gràcia es que està escrit com parlen els habaneros, no costa gaire, jo he fet tres o quatre poemes d'aquest estil.
    • siete horas en la habana
      theoreia | dimecres, 5 de març de 2008 | 07:49h



      eixa web sobre els versos de l'Havana és molt bona, m'atreviria a suggerir la Sindrome de Mefistòfil -- pròpia dels indrets turístics sud-europeus-- a la vora de la Sindrome d'Stendhal i la Sindrome de l'Havana;

      "Es lo que hay Ernesto
      en eso de la vida
      uno empieza siendo
      una flor pura y libre
      hasta que aparece un cretino
      que la pone en un tiesto
      y marchita su destino".

      I és cert: només set hores en un indret donen per molt!

      salutacions cordials,

      Joan-Carles

      • Nicolás Guillen
        Francesc| Adreça electrònica | dimecres, 5 de març de 2008 | 14:12h
        Doncs si, oi tant que donen. Per cert que tinc l'obra completa d'en Jorge Guillen i Josè Martí que vaig comprar en una Llibreria davant mateix del Floridita, i en Guillen te uns poemes satirics molt bons, que per cert un dia que tingui temps els afegiré a siete horas en la Habana.

        Salut
        • ho esperem
          theoreia | divendres, 7 de març de 2008 | 09:35h
          m'imagine que ja te n'has adonat que els textos de literatura editats a la xàrcia tenen un avantatge respecte a les fungibles notícies de política, tan peremptòries: són visitats al llarg de l'any, tenen una vida més llarga,

          salutacions cordials
  • Quin ritme!
    carme.laura | dilluns, 3 de març de 2008 | 18:06h
    Genial el "sóngoro cosongo"... Una troballa, gràcies!.
    • molts ritmes!
      theoreia | dimecres, 5 de març de 2008 | 07:37h
      potser molts dels ritmes d'arreu ens serveixen per a modular -- i retrobar-- la nostra veu, la veu múltiple de la nostra pàtria,

      salutacions cordials
  • A mi
    enbapa59 | diumenge, 2 de març de 2008 | 19:39h

     A mi el que m'agrada és "Songorocosongo" que és ritme d'Àfrica: abdominal, percussió tel·lúrica, i sensualitat...
           eNRIC

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats