Una de les raons per les quals em fixe en les persones que utilitzen l'esquerra per a escriure ve de familia: la branca matriarcal te de malnom "les surdetes". A banda, Maite es esquerrana de tota la vida -com son aquestes coses, vaja-, i tambe ho es una de les meues millors amigues, la Carme -que a mes a mes tambe te l'exotica caracteristica de ser vegetariana, i em fa molta gracia trobar dues particularitats tan inusuals en una mateixa persona. Me n'he adonat, en aquesta setmana que porte entre xiquets, que dels 27 que hi ha a la meua classe, en tenim 5 d'esquerrans. Una ratio molt elevada. Em pregunte si aixo te alguna cosa a veure amb la inversio de la lateralitat generalitzada a Gran Bretanya.
El cas es que des de fa alguns dies ja no trobe estrany que conduisquen pel canto equivocat. Abans de travessar el carrer, mire instintivament -instintivament- al cap a la banda britanica. Em resulta d'allo mes normal que el fre en un cotxe estiga al pedal del mig, que el canvi de marxes s'haja de canviar amb la ma esquerra i que els conductors s'asseguen al seient del copilot per a conduir. Fins i tot hui m'he topat amb un cotxe frances, que tenia el seient al canto europeu, i m'ha fet una mena de mal a la vista. Quines coses!
Pero aixo del sentit circulatori tambe afecta a altres mitjans de transport, com el tren, o, millor encara, com els peatons com jo. El mes corrent del mon es anar per l'esquerra, deixant que la persona que ve del davant et passe per la dreta. Tambe aixo ha passat a resultar-me d'allo mes natural. Estic sentint que m'envaeix poc a poc el canvi de lateralitat. Hui, a l'hora de dinar, m'he trobat agafant la forqueta amb l'esquerra. I el mes curios, aquesta vesprada, mirant les noticies, m'he trobat consultant amb avidesa els diaris El Mundo i Libertad Digital. Mmmm... i voleu que vos diga una cosa? Al capdavall, com mes hi pense, mes crec en la conveniencia de la privatitzacio de les escoles, dels serveis publics, i de la potenciacio d'un sector empresarial potent, els grans estats centralitzats, i l'anul.lacio de les xicotetes i molestes minories regionalistes, aquests nacionalistes radicals... :-)
Les centralitats d'uns territoris acaben on escomençen les centralitats d'uns altres.
A la facultat de mates, quasi la meitat dels alumnes érem esquerrans!
La meitat? A Alemanya?? Havia sentit que a Australia i als Estats Units hi ha una ratio mes elevada d'esquerrans perque les poblaren amb ex-presidiaris (en el seu temps, els esquerrans es veien com gent del dimoni), i en general amb aquella gent perseguida per la norma. Deu ser alguna cosa dels matematics?
Dons les meves salutacions a Alemanya i als matematics, Xavi :-)
ostreeeeeeeeeeeeeeeees!!! parlaves de mi, o és que has trobat la meva ànima bessona?! :-D que fort, mai no havia pensat que tinc característiques "exòtiques"!!! el cas és que servidora és dona, de classe obrera, nació oprimida, vegetariana, esquerrana i vés a saber quantes coses més, de manera que tinc el "tèrbol atzur" de ser tantes "voltes rebel" que no m'hi veig de joia :-D
el tema dels esquerrans és dels meus preferits, de manera que no penso deixar passar l'ocasió de dir-hi la meva. sembla ser que els esquerrans som un 12% de la població, cosa que em fa pensar que no som tan raros com diuen... això surt a gairebé una persona de cada vuit! en canvi, se'ns sol tractar com una superminoria. si t'agrada fixar-te en la gent que escrivim amb la mà esquerra, fixa't també, per exemple, en quantes cadires per esquerrans hi ha a les classes i veuràs que mai no n'hi ha per tots.
quan a neurolingüística vam estudiar les zones del cervell vaig preguntar al faustino (el profe) si el que ens estava explicant també era vàlid pels esquerrans... i em va dir que el nostre cervell no està pràcticament estudiat! això em va molestar de veritat. resulta que a ningú li preocupa com tenim el cervell un 12% de la població?!
que aquest 12% passi a ser un 50% en una classe de mates hauria de cridar l'atenció. sobre nosaltres hi ha bastanta llegenda, que si som més intel·ligents, que si som més creatius, i no sé quantes coses més, però el cas és que no se sap ni el què ni el perquè :-( així que tenim un 12% de la gent convertits en llegenda. quan era petita, solia sentir "dibuixa molt bé... i això que és esquerrana!" :-|!
per cert, leonardo da vinci també era vegetarià i esquerrà... potser és ell, la meva ànima bessona? :-D
M'has fet petar de riure!! Ha ha!!
M'ha cridat l'atenció aquest apunt teu.
Deu significar alguna cosa que a mi em robassin la mà esquerra en una discoteca.
Si, me la van robar, no me la van tallar. Perquè jo som un maniquí a la recerca d'una identitat. I va i em roben la mà esquerra.