Això de les campanyes electorals és un exercici car i enutjós, però té una indubtable virtut: posar en evidència la poca qualitat dels polítics que pretenen manar-nos. Uns i altres es mostren carregats de certeses, i s'adrecen al pobre poble amb frases aparents i buides, com si els administrats fossin nens petits, o directament imbècils. Uns i altres, insisteixo. Però, de moment, el Premi Nobel a l'Estupidesa Electoral se l'emporta una candidata que es diu Dolors Nadal. [+]
Aquesta Nadal presumia fa dies de ser molt intel·ligent. Deia que ella havia aprovat la carrera amb unes notes excel·lents. I estudiant de debò, no pas fent xuletes, com una altra candidata.
El cas és que, en una entrevista que ha sortit publicada avui, hi ha aquest diàleg singular, on Dolors Nadal la diu grossa:
Pregunta: ¿El catalán y el valenciano son la misma lengua?
Resposta: Desde el punto de vista académico, sí. Políticamente, los valencianos tienen derecho a tener su lengua propia, como reconoce su Estatuto.
Pregunta: ¿Y no es la misma que la nuestra [el català]?
Resposta: No. Desde el punto de vista científico es una cosa, y desde el político, otra.
El raonament de Dolors Nadal és digne d'admiració. Seguint el seu pensament, podem pensar que políticament no existeixen coses com, per exemple, la llei de la gravetat. Podem imaginar que la pròpia candidata pot caure des d'un onzè pis i no fer-se cap mal (políticament).
Potser que ho provi...


És una llàstima, però la mateixa “classe” política s’està encarregant de d’engendrar més politicòfobs. Si l’entorn dels polítics s’ha convertit en un espectacle sovint denigrant, les campanyes electorals són la gran final de l’estupidesa, el menyspreu per l’electorat, la mentida flagrant, la vacuïtat, el marketting...
Sempre he estat un gran defensor de la democràcia, però... Bé, hi ha coses que més val ni pensar-les. Millor això que no la submissió, oi?
Company;
D´acord amb tú. l´estupidesa humana és congènita en molts pensaments, no obstant en època de caçera (de vots), l´estupidesa es magnifíca de manera exponencial, per gran alegria de quatre descerebrats que veuen i viuen la vida encara en blanc i negre.
La llastima és que no sorgeixi ningú amb suficient criteri, tant sols amb un bri de sentit comú i amb ganes i empenta per tirar projectes endavant. Si l´únic projecte és omplir-se la butxaca ja en coneixem uns quants, lamentablement.
Salut
Doncs el català i el valencià és la denominació per la qual és coneix una mateixa llengua als seus respectius territoris tant cientifica com política ment. És vullga o no és vullga, encara que el seny català només arribe fins al Sènia pel que es veu.