El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Badalona, el republicà Jaume Vives, m'ha dedicat un encès post al seu bloc per contestar, fil per randa, els comentaris que vaig fer a la contraportada d'El Punt del 20 de febrer, i que vaig reproduir posteriorment al bloc, en relació a l'actuació dels polítics badalonins en el conflicte amb l'Escola de Música de Badalona.
Vives diu que li tinc una simpatia especial, i pel que llegeixo deu ser mútua, i que per aquest motiu li dedico articles que critiquen la seva gestió política. Em tracta de mentider i afirma que utilitzo el diari on treballo en contra seva. Són aquestes dues les coses que li vull contestar. La resta del que diu, provocacions a banda, són concrecions a les meves reflexions que sempre són benvingudes. En primer lloc, el regidor no entén la diferencia entre opinió pròpia, opinió del diari i informació i això és fonamental. L'article que escric cada quinze dies, fent torn amb Jaume Oliveras, és un article d'opinió. En ell hi aboco les meves opinions, que són senzillament això, opinions, no són informacions ni dogmes de fe, ni marquen línies editorials, ni res de res. Sóc, en aquest aspecte, un col·laborador més del diari, i el que dic pot coincidir o no, amb el que pensa El Punt. El que pensa el diari, però, només ho explicita a les seves editorials, no als articles dels seus treballadors, ocupin el lloc que ocupin en l'estructura de l'empresa. En tant que opinió, personal i intransferible, pot ser encertada o equivocada, pot estar expressada amb més o menys gràcia, però no és informació. Amb això no vull dir que es basi en informacions que no són certes. Totes i cadascuna de les coses que deia en aquell article havien estat publicades en diversos mitjans, no només a El Punt, i les cites són exactes i no han estat manipulades. No s'equivoqui senyor Vives.
Com a figura pública hauria de ser conscient que està exposat a la llum de la crítica. Personalment, sempre intento fer una crítica que aporti elements de reflexió. És, doncs, constructiva però no exempta d'ironia. Perquè aquesta és la meva voluntat, al final de l'article exposava que aquesta crisi, si s'hagués tractat com un tema laboral, no hauria desgastat tan el govern que, d'altra banda, i ho reitero, va fer declaracions fora de lloc.
Pel que fa a dir mentides, i en relació a un article que vaig fer el 2 de febrer de l'any passat! -té memòria en Vives-, que es titulava L'al·legació fantasma , el regidor assegura que vaig fer una rectificació en lletra petita d'una important errada que contenia el post i que desacreditava ERC. En aquell escrit vaig cometre una errada i, cosa que ell no acostuma a fer quan s'equivoca, vaig rectificar l'escrit -només publicat a el bloc- a l'endemà mateix en un article que tenia la mateixa dimensió o molt similar. Es veu que la memòria és selectiva.
Per cert, i per acabar, Vives va publicar en el seu bloc una anotació on justificava la seva actuació en el conflicte de l'Escola de Música, en un article titulat Compromís.
Com a figura pública hauria de ser conscient que està exposat a la llum de la crítica. Personalment, sempre intento fer una crítica que aporti elements de reflexió. És, doncs, constructiva però no exempta d'ironia. Perquè aquesta és la meva voluntat, al final de l'article exposava que aquesta crisi, si s'hagués tractat com un tema laboral, no hauria desgastat tan el govern que, d'altra banda, i ho reitero, va fer declaracions fora de lloc.
Pel que fa a dir mentides, i en relació a un article que vaig fer el 2 de febrer de l'any passat! -té memòria en Vives-, que es titulava L'al·legació fantasma , el regidor assegura que vaig fer una rectificació en lletra petita d'una important errada que contenia el post i que desacreditava ERC. En aquell escrit vaig cometre una errada i, cosa que ell no acostuma a fer quan s'equivoca, vaig rectificar l'escrit -només publicat a el bloc- a l'endemà mateix en un article que tenia la mateixa dimensió o molt similar. Es veu que la memòria és selectiva.
Per cert, i per acabar, Vives va publicar en el seu bloc una anotació on justificava la seva actuació en el conflicte de l'Escola de Música, en un article titulat Compromís.
Les maneres d'alguns nous rics de la política son plenament "zarkosistes" i, dalt la torre d'ivori, es creuen els amos d'una veritat monolítica. No senyor, amb aquestes formes no enfilarem un camí que ens condueixi a un estat català.
Visca Catalunya lliure!
http://blocs.esquerra.cat/jaumevives/bloc/notes-personals-i-transferibles-8-de-les-enquestes-i-altres-espcies-del-regne-animal
Que gran, en Mark Twain!!!